Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Les vagues són preventives?


29 de novembre de 2022 - 11:27

Estem a les portes de la nova llei d'Educació per a la CAB, que s'ha escrit en els últims mesos. Des de la publicació del primer esborrany s'ha posat de manifest la discrepància d'un gran sector dels quals formem la comunitat educativa, que creem en un sistema educatiu públic potent.

El 5 de novembre vam tornar a sortir al carrer molts ciutadans i la reivindicació era clara, a favor de l'escola pública basca i contra aquesta nova llei. Tenim infinitat de raons per a dir que no a aquesta llei educativa; euskaldunización de l'alumnat, laïcisme, currículum propi… i tendència a reforçar la privatització sota el paraigua del “Servei Públic d'Educació Basca”.

En molts articles d'opinió el focus del debat, l'escola pública vs les ikastoles. Això no reflecteix la fotografia del sistema educatiu que regirà aquesta llei, el basc. En aquest debat s'han citat molt rarament els centres de l'Església (centres que amb diferència predominen entre els concertats). Entenem com a mal lateral el reforç del control social de l'església?.

Com els arguments s'han repetit una vegada i una altra, vull reubicar el focus en un sistema universitari que queda fora de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, on també s'està donant una tendència de privatització molt preocupant.

Qualsevol hauria de tenir l'oportunitat de formar-se en allò que somia, per a fer passos. Però desgraciadament la situació socioeconòmica de cadascun té una gran importància en les decisions que prengui més endavant. Amb prou feines, una advocada mare i un ancià mèdic realitzarà un cicle de formació professional. Fa 36 anys la professora de pedagogia ens va preguntar: “aixecar la mà si la meva mare o el meu pare tingués títol universitari” van ser molt pocs els que van aixecar la mà. A continuació el professor ens va explicar que les previsions i el nivell socioeconòmic tenen una gran influència en la nostra carrera, en l'elecció. Ell ens va explicar a tall d'exemple que si es realitzés la mateixa pregunta en un centre situat a un quilòmetre (Universitat de Deusto) el resultat seria diferent.

Totes les recerques relacionen clarament l'índex socioeconòmic i cultural (is) amb el nivell de fracàs escolar.

Ara estudiarem què passa amb els alumnes que acaben el batxillerat. Per a alguns serà la seva elecció realitzar un cicle superior i per a uns altres el camí a la universitat.

En aquest camí cap a la universitat, la UPV/EHU serà la primera opció en la CAPV, però aquest és el primer obstacle. Molts alumnes no poden cursar el grau que ells mateixos triïn perquè són places limitades. Ara bé, si disposen de recursos econòmics, tindran la segona oportunitat de recórrer el camí triat, ja que l'oferta de les universitats privades de Mondragón i Deusto va creixent any rere any. Algú podria dir que com a iniciativa privada té dret a això, però aquí ens trobem amb el segon frau. Són universitats privades, però reben milions d'euros en subvencions per part del govern d'Urkullu.

Fa pocs mesos hem conegut que Mondragon Unibertsitatea rebrà 24 milions d'euros del Govern Basc per al nou edifici del Basque Culinary Center. Segons Arantxa Tapia, hem de situar aquesta iniciativa privada promoguda amb diners públics en l'estratègia popular. A aquesta inversió que anomenen estratègia popular, milers de ciutadans bascos no tindran accés, perquè no poden pagar milers d'euros a l'any per estudiar en ella.

En els arguments d'aquestes universitats hem hagut d'escoltar amb freqüència que són organitzacions “sense ànim de lucre”. La Clínica Universitat de Navarra (Opus Dei) també és una organització “sense ànim de lucre”, saca els comptes. En MU i en la Universitat de Deusto, els estudiants han de pagar més de 6000 euros anuals pels seus estudis, en algun grau fins a 14000 euros. Poc amb l'anterior, i fa un any els partits PNB-PSE-PP-VOX van donar el seu vot a una altra universitat privada, l'EUNEIZ, que el grup Basconia-Alabès ha posat en marxa al setembre, que també es nodrirà bé dels diners públics, han sol·licitat prop de 33 milions d'euros per a rebre fons de la Unió Europea a través del projecte Innovaraba, que també rebran ajudes de l'Ajuntament d'Àlaba i Àlaba.

Ens trobem amb el mateix problema que tenim en el sistema educatiu, en el sistema sanitari i assistencial, el govern d'Urkullu no creï en el sistema públic, aquest govern premia a centres i universitats privades i reforça el camí de la privatització, deixant a molts ciutadans al marge.

El màxim de treballadors de l'Escola Pública, Jokin Bildarratz, es va enfurir en els mitjans de comunicació l'endemà de la manifestació del 5 de novembre i llavors va recordar que el 90% del parlament ha acordat les bases d'aquesta llei. Insuficient argument de conseller.On ha quedat el procés participatiu que suposadament volia fer per a construir una nova llei d'educació? Ha ignorat les aportacions dels quals formem part de l'Escola Pública.

Aquests dies el senyor Bildarratz ens ha dit que la vaga és “preventiva” perquè encara no tenim el text definitiu. Acceptant les bases de la nova llei i acceptant l'avantprojecte, quan el camí està ben dibuixat (en direcció equivocada), a què hem d'esperar per a la vaga? Senyor conseller, millor vagues preventives que lleis excloents.

Els qui creem a l'escola per a tots i totes tenim clar, el 30 de novembre i el 14 de desembre sortirem al carrer i continuarem treballant fins a aconseguir una escola basca pública, pròpia i basca.

 

Koldo Zabala Atxa, professor i pare de l'Escola Pública

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Negociació: motiu per a plorar

Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]


Resposta a Mikel Otero
Hace dues setmanes, una vegada més, vam mostrar una oposició clara als macroprojectes als carrers. Desenes de milers de persones sortim al carrer a reivindicar que aquesta dinàmica devastadora ha d'acabar. Perquè, pel que sembla, això no ha tingut cap impacte en els... [+]

A Vitòria-Gasteiz, sobren els captaires

Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]


Euskara: El botí de tots els pals

Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]


Existeix una connexió entre la I basca i el TAV a Navarra

Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]


6 d'abril, justícia per al basc

No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]


Borrokak balio du: Israel Premier Tech, ez aurten, ez inoiz

Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]


2025-03-27 | Kontxita Beitia
Atzo bezain ozen! NATO pikutara soldaduskarik ez

Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]


2025-03-24 | Garazi Muguruza
Desioa

Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]


Nazio askapena; arrazakeriaren eta faxismoaren kontrako antidoto bakarra

Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]


2025-03-24 | Emun kooperatiba
Gazteak eta euskara: oztopo errealak eta aukera berriak

Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]


2025-03-21 | Iñaki Lasa Nuin
Ezegonkortasuna eta desoreka

Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]


Etxegabetzeetara ohitu zaitezke, baina egon, badaude

Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]


2025-03-20 | Patxi Azparren
Europa eta Euskal Herriaren desmilitarizazioa

Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]


2025-03-20 | Iñaki Inorrez
Euskaraldia ez! Euskal Oldarraldia bai!

Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.

Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]


Eguneraketa berriak daude