Estem a les portes de la nova llei d'Educació per a la CAB, que s'ha escrit en els últims mesos. Des de la publicació del primer esborrany s'ha posat de manifest la discrepància d'un gran sector dels quals formem la comunitat educativa, que creem en un sistema educatiu públic potent.
El 5 de novembre vam tornar a sortir al carrer molts ciutadans i la reivindicació era clara, a favor de l'escola pública basca i contra aquesta nova llei. Tenim infinitat de raons per a dir que no a aquesta llei educativa; euskaldunización de l'alumnat, laïcisme, currículum propi… i tendència a reforçar la privatització sota el paraigua del “Servei Públic d'Educació Basca”.
En molts articles d'opinió el focus del debat, l'escola pública vs les ikastoles. Això no reflecteix la fotografia del sistema educatiu que regirà aquesta llei, el basc. En aquest debat s'han citat molt rarament els centres de l'Església (centres que amb diferència predominen entre els concertats). Entenem com a mal lateral el reforç del control social de l'església?.
Com els arguments s'han repetit una vegada i una altra, vull reubicar el focus en un sistema universitari que queda fora de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei, on també s'està donant una tendència de privatització molt preocupant.
Qualsevol hauria de tenir l'oportunitat de formar-se en allò que somia, per a fer passos. Però desgraciadament la situació socioeconòmica de cadascun té una gran importància en les decisions que prengui més endavant. Amb prou feines, una advocada mare i un ancià mèdic realitzarà un cicle de formació professional. Fa 36 anys la professora de pedagogia ens va preguntar: “aixecar la mà si la meva mare o el meu pare tingués títol universitari” van ser molt pocs els que van aixecar la mà. A continuació el professor ens va explicar que les previsions i el nivell socioeconòmic tenen una gran influència en la nostra carrera, en l'elecció. Ell ens va explicar a tall d'exemple que si es realitzés la mateixa pregunta en un centre situat a un quilòmetre (Universitat de Deusto) el resultat seria diferent.
Totes les recerques relacionen clarament l'índex socioeconòmic i cultural (is) amb el nivell de fracàs escolar.
Ara estudiarem què passa amb els alumnes que acaben el batxillerat. Per a alguns serà la seva elecció realitzar un cicle superior i per a uns altres el camí a la universitat.
En aquest camí cap a la universitat, la UPV/EHU serà la primera opció en la CAPV, però aquest és el primer obstacle. Molts alumnes no poden cursar el grau que ells mateixos triïn perquè són places limitades. Ara bé, si disposen de recursos econòmics, tindran la segona oportunitat de recórrer el camí triat, ja que l'oferta de les universitats privades de Mondragón i Deusto va creixent any rere any. Algú podria dir que com a iniciativa privada té dret a això, però aquí ens trobem amb el segon frau. Són universitats privades, però reben milions d'euros en subvencions per part del govern d'Urkullu.
Fa pocs mesos hem conegut que Mondragon Unibertsitatea rebrà 24 milions d'euros del Govern Basc per al nou edifici del Basque Culinary Center. Segons Arantxa Tapia, hem de situar aquesta iniciativa privada promoguda amb diners públics en l'estratègia popular. A aquesta inversió que anomenen estratègia popular, milers de ciutadans bascos no tindran accés, perquè no poden pagar milers d'euros a l'any per estudiar en ella.
En els arguments d'aquestes universitats hem hagut d'escoltar amb freqüència que són organitzacions “sense ànim de lucre”. La Clínica Universitat de Navarra (Opus Dei) també és una organització “sense ànim de lucre”, saca els comptes. En MU i en la Universitat de Deusto, els estudiants han de pagar més de 6000 euros anuals pels seus estudis, en algun grau fins a 14000 euros. Poc amb l'anterior, i fa un any els partits PNB-PSE-PP-VOX van donar el seu vot a una altra universitat privada, l'EUNEIZ, que el grup Basconia-Alabès ha posat en marxa al setembre, que també es nodrirà bé dels diners públics, han sol·licitat prop de 33 milions d'euros per a rebre fons de la Unió Europea a través del projecte Innovaraba, que també rebran ajudes de l'Ajuntament d'Àlaba i Àlaba.
Ens trobem amb el mateix problema que tenim en el sistema educatiu, en el sistema sanitari i assistencial, el govern d'Urkullu no creï en el sistema públic, aquest govern premia a centres i universitats privades i reforça el camí de la privatització, deixant a molts ciutadans al marge.
El màxim de treballadors de l'Escola Pública, Jokin Bildarratz, es va enfurir en els mitjans de comunicació l'endemà de la manifestació del 5 de novembre i llavors va recordar que el 90% del parlament ha acordat les bases d'aquesta llei. Insuficient argument de conseller.On ha quedat el procés participatiu que suposadament volia fer per a construir una nova llei d'educació? Ha ignorat les aportacions dels quals formem part de l'Escola Pública.
Aquests dies el senyor Bildarratz ens ha dit que la vaga és “preventiva” perquè encara no tenim el text definitiu. Acceptant les bases de la nova llei i acceptant l'avantprojecte, quan el camí està ben dibuixat (en direcció equivocada), a què hem d'esperar per a la vaga? Senyor conseller, millor vagues preventives que lleis excloents.
Els qui creem a l'escola per a tots i totes tenim clar, el 30 de novembre i el 14 de desembre sortirem al carrer i continuarem treballant fins a aconseguir una escola basca pública, pròpia i basca.
Koldo Zabala Atxa, professor i pare de l'Escola Pública
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]
El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]
Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.
Ja un mes abans de l'arribada... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]
L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]
La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]
Un fantasma travessa les cuines: Els fantasmes de Carlos.
Karlos no s'ha presentat al Màster Xef Celebrity. Després d'analitzar el seu patrimoni culinari, té molt clar que no superarà la selecció dels seus contrincants. De fet, l'Acadèmia de la Gastronomia i els mitjans de... [+]
La consecució de la Selecció d'Euskadi ha estat, sens dubte, un assoliment històric. Però si es queda en això, per a molts bascos –jo també, perquè soc navarrès– serà el dia més fosc i trist. Després de gaudir de l'alegria i la calor dels primers dies, tornem a la... [+]
Els professors d'audició i llenguatge (PDI) i logopedes són professors especialistes que treballen tant a l'escola pública com en la concertada. Entre les seves funcions està l'atenció directa a l'alumnat amb dificultats de llenguatge i comunicació, però també l'establiment... [+]