Un poble disposat a construir una alternativa social enfront del model que ens vol imposar el capital, una classe treballadora. El model de gestió del PNB i el PSE és, precisament, la primera trinxera del projecte de capital a Euskadi. Però hi ha una majoria social en aquest país que no accepta els discursos tecnòcrates i postpolítics, que sap que no és més que una màscara per a deixar els recursos públics en mans d'uns pocs.

Ens volen fer creure que aquest model que anomenen “gestió” és l'únic camí i que el futur econòmic d'Euskal Herria es troba en la subcontractació del públic, en la insostenibilitat de les tasques de cures i dels treballs reproductius, en la terciarización i internacionalització del model productiu, en els fons d'inversió o en la reducció dels “costos laborals”. Preseski, Bizkaia és el país en el qual aquest paradigma s'endinsa de manera clara.

Ens presenten com un model d'èxit, però és mentida; és un model de base feble i insostenible que condemna a cada vegada més persones a la precarietat, a la pobresa i a l'exclusió social i que a més planteja retallades en l'àmbit de la protecció social. Un clar exemple d'això és el debat en el Parlament Basc sobre la RGI. No podem oblidar que en el Gran Bilbao estan vivint la major taxa de pobresa i precarietat d'Euskal Herria i que les institucions miren cap a un altre costat enfront d'aquesta realitat.

Per això creiem que el 30 de gener tenim l'oportunitat, almenys un dia, de llevar el monopoli del poder a les institucions i de retornar-lo al carrer, a la classe obrera organitzada, als moviments socials. Hem de retornar el poder a la gent per a crear un nou horitzó. Hem d'ampliar el sentit del polític i situar-ho més enllà de les accions de les elits, dimensionar el valor de la democràcia, la sobirania, la justícia social i el dret a decidir en tots els àmbits de la nostra vida, ja sigui política, econòmica o social. En aquest camí, és determinant entendre la ciutat com un espai de lluita en el qual es marquen les tendències polítiques i socials d'Euskal Herria. Precisament, aquesta Vaga General no s'entén sense que hi hagi una foto del que ha succeït als carrers de Bilbao en els últims anys.

Existeixen bases sòlides per a iniciar un cicle d'ofensives. La mobilització social i el conflicte sindical s'han multiplicat de manera evident al nostre país; les mobilitzacions del moviment feminista s'han convertit en referents més enllà del nostre àmbit i han canviat els prismes d'entendre el moviment social, fent visibles diverses lluites. El conflicte sindical també va en augment i ha estat un clar exemple d'això la lluita del metall, que ens ha ensenyat que és possible guanyar al model PNB-CONFEBASK. A més, no podem oblidar que cada vegada són més els sectors que s'activen en defensa dels seus drets i que, a més, les demandes que van més enllà de l'acció sindical clàssica estan començant a integrar-se en la negociació col·lectiva: mesures per a posar fre a la subcontractació, mesures per a garantir la conciliació, mesures per a posar fi a la discriminació en la contractació... Com s'ha dit, els que han articulat lluites concretes són treballadors que fins ara no han estat molt vistosos, com per exemple els d'ajuda a domicili, educació concertada, poliesportius o oficines.

El capital dissenya la ciutat amb l'objectiu de maximitzar els beneficis, la qual cosa té una relació directa amb els nous fenòmens de relacions laborals i amb els processos que s'estan donant en l'esfera de l'ocupació. L'exemple més clar és la uberización. Aquesta Vaga General, en la mesura que té com a objectiu integrar als sectors més precarizados de la classe obrera en un nou subjecte transformador, també s'oposa a aquesta baula. Prova d'això és que la plataforma Riders X Drets ha sortit a favor de la vaga.

Però són les velles generacions les que ens han donat una lliçó de dignitat. Va ser aquesta generació la que va guanyar els drets que tenim avui dia entorn de la mort de Franco, la que va lluitar contra la desindustrialització, la que va ser present en l'Euskalduna i en els Alts Forns, la que es va aixecar contra les reformes laborals felipistas... El Moviment de Pensionistes de Bizkaia ha estat, seguint aquest fil, l'avantguarda d'Euskal Herria i de tot l'Estat. La pujada vergonyosa d'un 0,25% de les pensions ha servit per a posar el focus en la defensa de les pensions públiques, però no sols això, sinó que també han dibuixat un full de ruta sobre el model productiu, les relacions laborals o les mesures de protecció social, amb l'objectiu de garantir una vida digna per a tots.

Molta gent pot pensar que vivim millor que en la resta de l'Estat i que, a més, com amb un govern “progressista” s'obren noves oportunitats, la vaga general no té sentit. La vaga del 30 de gener s'ha convocat amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de les treballadores. La Vaga General es realitza, com bé explica el lema, per a fer efectiu el nostre dret a una vida digna. En aquest sentit, si el moviment dels pensionistes ens ha ensenyat una cosa, és que sempre cal jugar a l'ofensiva i en clau propositiva. No podem prendre el carrer només quan hi ha retallades o quan atempten contra els nostres drets. Hem de donar-li la volta a l'esquema. Estem en un suposat context “progressista” perquè s'ha mobilitzat i organitzat a milers de persones. No podem perdre aquest capital polític, sinó tot el contrari: hem de reforçar la mobilització i portar-la a la nostra escala. Hem de reproduir-los en tots els àmbits de xoc de models i en Bizkaia tenim el nostre propi repte, que probablement determinarà el futur de les i els treballadors d'Euskal Herria.

Mikel Álvarez, Erika Bilbao, Dabid Lizarralde,
Agustin Figal, Josune Eroa, Garazi Biteri, KRIs Alvarez, Ió Basurko.

Membres de LAB