Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Millors vagues per a Serveis Públics


14 de març de 2024 - 08:52
Última actualització: 10:34
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El dimarts hi havia convocatòria de vaga en els serveis públics, però no vaig participar normalment. Vaig ser a la ikastola i em poní un peto del gimnàs. La idea era treballar en funció de les necessitats de l'escola, però que el que em descomptarien per fer vaga aquest dia el lliuréssim a l'AMPA. Podria dir-se que he fet “vaga salarial”, si es vol. Expliqui'm més.

Entenc el concepte de vaga: en una empresa capitalista normal els treballadors perceben el salari i els superiors el màxim benefici, per la qual cosa amb les vagues els caps perden els diners o deixen de guanyar i reben la pressió d'un nou tracte.

Però en els serveis públics? És el contrari!! El que ens paga estalvia diners i el mal el sofreix la ciutadania (tot el personal). En tot cas, podria argumentar-se que el responsable dels serveis públics (govern o) rep un mal electoral, però no crec que sigui una pressió important. (No, no estic en contra de la vaga, vull reivindicar bones vagues).

A més, els sindicats no preparen les convocatòries de manera participativa. Clar, algú em pot dir que hauria d'afiliar-me a un sindicat. Estic afiliat, no és suficient. Algú em pot dir que haig d'acostar-se més i participar de prop, però no estic d'acord. Estic dient que els sindicats són docents (o sanitaris, etc.) ens haurien de preguntar millor a tots què és el que realment demanem. Per descomptat, no en el nostre benefici, sinó en el que cal reivindicar per a millorar el Servei Públic. (No, no estic en contra dels sindicats, encara sort que hi ha).

És incòmode fer vaga amb reivindicacions que no llegeixo a gust. I fer això de sempre amb inèrcia: aixecar-se una mica més tard el dia de la vaga, després de prendre un cafè amb els seus companys abans de la manifestació i donar la tornada a casa

Respecte a l'educació, la prioritat és clarament baixar els ràtios. Però la convocatòria del dimarts no és prioritària. Cal suposar que el “alleujament de càrregues de treball, garantint la salut de les plantilles” està dins de la frase, però posa focus en el treballador i és incòmode. Que no, demontre, que defensem el servei públic. (No em digui que el treballador ha d'estar bé perquè el servei sigui bo, això ho sé i, tanmateix, estic dient que el focus ha de posar-se en el servei, perquè lògicament és més pobre el que rep el servei públic que el que dona).

És incòmode fer vaga amb reivindicacions que no llegeixo a gust. I fer això de sempre amb inèrcia: aixecar-se una mica més tard el dia de la vaga, després de prendre un cafè amb els seus companys abans de la manifestació i donar la tornada a casa. Que ens descompten els diners? No és un sacrifici per a la majoria. (No, no dic que els vaguistes siguin hipòcrites, sinó que la majoria incomoda la vaga, almenys jo crec que és la sisena vaga d'aquest curs a un dia solt).

I què passa a l'escola? El dimarts el vaig veure per primera vegada... Només van venir sis nens. Sis! Des de la direcció porten temps fent “bé” el treball: comunicar bé la vaga i el dret a venir, però que no serà un dia normal. (Pot pensar que està ben fet, pot ser que vostè ho pensi).

I els professors? Doncs... Vint! Cadascun 100 euros el dimarts = 2.000 euros públics. Van aprofitar per a preparar les classes dels pròxims dies o per a avançar-se a la burocràcia absurda imposada per l'administració (i jo també). Quants d'ells necessitaven realment aquests diners? Almenys un sí que ho sé. Quants van decidir venir per a avançar treballs acumulats? Almenys un sí que ho sé. Els altres són crítics amb la convocatòria? Vaig estar molt atent a escoltar aquest tipus d'argumentacions (i disposat a protegir aquest dret a argumentar), però no va haver-hi. Per tant, els meus companys són treballadors desmobilitzats o esquirols, i no sé si és diferent. (No, company, si necessites el sou d'avui o ets crític amb la convocatòria no t'he anomenat esquirol. Per si de cas ho repeteixo).

De fet, com a esquirol total no percebo a ningú. El dimarts no em vaig sentir entre els esquirols matant a la gent amb la mirada làser. Al principi estava bastant atapeïda, però cada vegada vaig parlar més amb els meus companys i treballem: parlem d'un nen, d'un altre, de la ikastola, dels treballs que cal fer per escrit, d'un conflicte col·lectiu que cal gestionar… És curiós, no parlem tot el dia dels continguts a ensenyar, serà senyal d'alguna cosa. Vaig parlar amb tranquil·litat amb un alumne que va venir i vaig tenir una conversa molt aprofitable. Estava vestit de peto, estava fent vaga i jo només sabia. M'he sentit molt millor que anant a Manifest.

Els mestres que estan a punt de retirar-me em van dir que en el seu moment es feien vagues vinculants, en el cafè de l'anterior vaga. Com a claustre es votava si se sumava o no a la convocatòria. Després es respectava el resultat de la votació: tots sí la vaga, o ningú la vaga. Després va canviar la llei o no sé què, hi ha serveis mínims… Però crec que caldria tornar a això. I si surt que no, no crearem aquesta inquietud entre els alumnes. Perquè sabràs el que els nens estan alterats (imagini's, un nen em va preguntar l'altre dia “la setmana que ve(!) en quin dia no hi ha classe?"). En canvi, si la vaga es decideix que sí, la convocatòria serà perquè està ben argumentada i la farem gairebé tots. Posteriorment s'acordarà qui ha de complir els serveis mínims. Demanaré als meus companys de direcció que analitzin el tema.

Algun company m'ha dit: per a una millor vaga necessitem implicar les famílies, venir amb nosaltres a manifestar, abans es feia. Bé, pot ser. Però no és fàcil, sobretot si aquests pares han de treballar. I quan solen tenir treballs més precaris que nosaltres, si senten que en aquesta vaga estem a favor de les nostres condicions. En la convocatòria del dimarts, tal com pot manifestar-se en la frase “Increment salarial del 10% i compromís de recuperació del deute contret amb anterioritat”. D'acord, els professors que fem vaga també fem un esforç econòmic. Però no preferim baixar els ràtios? Se suma el 10% de deu professors i un onzè professor no surt? No hauríem de fer menys esforç, però amb menys alumnes o pacients obtindríem millor resultat. Més salut, qualitat i dignitat per a tots.

Com estic a mitja jornada, en comptes de 100 euros, aportaré 50 euros a l'AMPA. Recentment es va organitzar una iniciativa per a enviar diners a Gaza. No sé si ho enviaran allí o ho utilitzaran per a comprar pilotes, m'és igual. La veritat és que no estaria còmode en el pla cafecito+manifestació. Imagina que si guardéssim els diners d'aquests dies en les caixes sindicals, les converses per a dins de deu anys:

- Quants dies té vostè en la vaga? Jo dotze... i sembla que enguany serà la convocatòria grossa.

- Jo per set moments, em comentarà com va el tema.

...

Com en l'experiment del dimarts vaig ser al treball, no em compten en les xifres. Però tinc clar que he fet totes dues coses, he donat servei públic i he fet vaga. Compte un més! Quantes persones han assistit al treball amb dubtes similars? Quants més es podrien computar? Com podem fer millors vagues en Serveis Públics? L'objectiu d'aquest text era fer pensar en això (massa llarg). Gràcies per llegir.

Maestro d'Educació Primària Lemmy.eus a Vitòria-Gasteiz després de la vaga del 12-3-2024.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Bi minututan galdutako elkarrizketak

Azkar! Azkar! Adi egon, ez daukat astirik eta! Ohartarazi behar zaitut, denborak agian ez baitit uzt… Pipipipi-pipipipi! Pipipipi-pipipipi!

Goiz jaiki, eguneratuta egoteko irratia piztu, dutxa hartu, ilea lehortu, orraztu, bizarra kendu edota makillatu, kafea egiten den... [+]


2025-03-13 | Josu Iraeta
Herri aske izango bagara

Ez da berria, lehen ere ezagutu ditugu horrelako egoerak. Bere garaian hartutako erabakiaren emaitzak okertzen doazenean, zuzentzeko nahiko denbora balego bezala, eta ez da egia.

Hitz politak, itxaropentsuak, euskal gizartean pozik entzuten direnak, bai, baina badut beldurra,... [+]


Etxebizitza hutsak eta jabetza-eskubidea, eskuineko mantrak desmuntatuz

Azpeitiko Udalak etxebizitza hutsei ezarritako kanona abian jarri berritan –eta Euskadi osora zabal daitekeela jakinda–, etxebizitza horien jabeen eta eskuineko alderdien kexak irakurtzen eta entzuten hasiko gara. Jabetzarako Eskubidearen inguruko mantra horiek... [+]


Aztarnak

Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]


Frantzisko

Martxoaren 13an lau urte bete dira Fran Balda arbizuarra istripuz hil zela. Preso, iheslari eta deportatuen etxeratzearen alde egin zuen lan, eta haren bost kidek idatzi diote gutun hau.


Ongi etorri, Judimendi eskola

Zinez txalogarria, eskolako irakasle talde jakin baten borondatez, eta zenbait gurasoren inplikazioz, A ereduko ikastetxe estigmatizatu bat D ereduko eskola bilakatzeko abian jarri duten prozesua Gasteizko Judimendi auzoan. Honela, posible egiten ari dira Araba, Bizkaia eta... [+]


Hezkuntza Departamentuari ikasgelak ituntzeko plangintza bidezkoa eta legala eskatzen diogu

2025-2026 ikasturterako matrikulazio kanpaina hasi baino bi aste lehenago, Hezkuntza Saileko arduradunengana jo genuen, itunpeko eskoletako gelen ituntze maila ez delako egokitzen demografiaren jaitsierara eta indarrean dagoen lege esparrura.

Hiri gehienetan arazo orokorra... [+]


2025-03-11 | Joan Mari Beloki
Euskal Herria Europa berrian

Ukrainako gudaren amaierak ondorio sakonak ekarriko ditu Europa osora. Europako elite ekonomikoek beren indar guztia jarri dute guda-zelaian eta galdu egin dute. Galtzaileek, elite globalistek, beren egitasmo kuttuna galduko dute, Europako Batasuna, eta Bruselatik europar... [+]


Euskara bihotzean eta erdara ezpainean

Azterketak amaitzearekin batera ohikoak bihurtu dira ikasleriaren artean, urteko garai honetan merkeak diren hegaldiak hartu eta adiskideekin bidaiatzea. Horrela egin dut neuk ere eta Londresera joateko aukera izan dut. Ildo beretik, bertan “euskaldun” pilarekin egin... [+]


Hezkuntzaren merkantilizazioa eta noraezaren aurrean, HezkuntzArtea sortu da!

Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]


EAEko Osasun Saila mediku euskaldun bila

Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]


Zilbor-hestea

Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.

Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]


Iruña-Veleia: epaiketatik bost urtera

Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.

11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]


Superwoman

MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]


2025-03-07 | Laia Alduntzin
Hezkuntza gotorleku

Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]


Eguneraketa berriak daude