La segona jornada de vaga feminista organitzada a nivell de l'Estat francès ha estat la del 8 de març de 2024, primera en 1974 denominada MLF Moviment d'Alliberament de Dones. Els sindicats i els col·lectius feministes cridaven a deixar de treballar en anys anteriors: per a il·lustrar el rang de la bretxa salarial entre homes i dones, les dones van deixar el seu treball a les 15.40, en concret a causa de la desigualtat salarial, ja que a partir d'aquest moment les dones treballen com si fossin liquides, amb un guany mitjà inferior al 24%. Quant a Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa, els sindicats i grups feministes locals s'han sumat a la convocatòria de vaga, però no tenien la primera vegada, perquè en 2018 i 2019 va haver-hi una convocatòria d'Euskal Herria.
En l'àmbit del treball assalariat, la vaga s'ha centrat en les tasques de cura i consum, "en el camí cap a la igualtat, només perquè les veus [dones feministes], els crits i les accions es mouen". Aquest missatge ha estat llançat per unanimitat per uns 50 col·lectius feministes que s'han sumat a la convocatòria de vaga. Tots els sindicats de treballadors s'han sumat a la cita del moviment feminista, CGT, CFDT, FO, CFE-CGC, CFTC, Unsa, Solidaires, FSU i LAB també per a Iparralde. Amb la tarda s'han reunit els sindicats davant la Casa Consistorial de Baiona abans de deixar el lloc al moviment feminista: a les 18.00 començarà la manifestació convocada pels grups feministes.
Han fet sentir molts reivindicacions: la fi de la bretxa salarial; la protecció dels serveis públics i la fi de les privatitzacions; el reconeixement i el repartiment just de la cura; les condicions per a garantir el dret a l'avortament; la llibertat d'accés a les persones LGBTQI; la fi de la violència sistèmica contra les persones incapaces; la fi de les violències sexistes; l'educació per a la igualtat des de la infància i la lluita contra l'alça de l'extrema dreta. Col·locant la solidaritat com una brúixola, tenen un dia per a fer costat a les persones "indolores de tot el món sotmeses a bombardejos massius" i a les persones sense papers amenaçades per la Llei d'Immigració racista, votada pel Govern francès.
"Qualsevol moviment de vaga té com a objectiu molestar en nom d'una reivindicació. Avui vull demostrar que el que fan, pensen o produeixen les esposes sobra a l'ombra. L'alta, si les esposes es quedessin, si no fessin tot el no valorat, llavors la societat no estaria retinguda", diu Amande Anin, treballadora vaguista de l'administració pública. Ha vist amb bons ulls que els sindicats han convocat una vaga: "En primer lloc, de manera pràctica, perquè jo, com a treballador en l'àmbit públic, necessito una crida sindical per a poder fer una vaga. També penso que als treballadors que estan en professions feminitzades del sector públic, si no s'hagués tingut aquesta possibilitat que no van tenir convocatòria general. En general, perquè l'àmbit laboral pot ser també un lloc de discriminació, de desigualtat, de violència, em sembla lògic i mínim que els sindicats es posicionin. Després, l'interrogatori de les relacions de poder que estan dins de la seva organització és una altra història… Potser tenen l'objectiu que els acompanya, qui sap? ".
Geraldine Thiery és l'operadora del tren en la cita que han posat els sindicats. Prenent com a exemple la inclusió constitucional de la llibertat d'avortament en el Parlament francès la setmana passada, té clar que mitjançant la lluita s'aconsegueixen avanços i per això ha sortit al carrer com a vaguista. El professor Nathalie Bachacou també es troba en vaga, perquè aquest dia de lluita és imprescindible. Veu la necessitat de lluitar contra la bretxa salarial: "Tinc dos fills, una filla i un fill… No reconec que el meu fill guanyaria més que la seva filla fent el mateix". La professora veïna Maddi Saint-Estebean té entre les seves reivindicacions una distribució més justa de la cura: "Avui he vingut a Baiona, fent vaga, he deixat a casa la càrrega mental que suposa la cura i ho fa tot! ".
Des de la cita sindical acudiran al grup feminista, amb cita prèvia a la Casa Consistorial de Baiona a les 18.00.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]