Segons ha relatat el propi vaguista en el seu compte de Twitter, l'atac es va produir en el barri d'Aramotz de Durango, quan es realitzava un piquet informatiu.Els ertzaines antidisturbis es van acostar a ells i els van colpejar. Quan el vaguista va retreure el cop a l'Ertzaintza, aquesta li va demanar que s'identifiqués, en castellà. El vaguista el va qualificar d'amenaça "" quan va respondre en basca, i va comunicar a l'autoritat que se li imputaria un delicte de desacatament a aquesta.

La concentració s'ha realitzat davant de la comissaria de Durango, en la tarda del dimecres. Diverses persones es van reunir per a expressar el seu suport.El vaguista, tal com ha explicat en Anboto, ha rebut nombrosos missatges de suport després de l'atac i s'ha mostrat agraït.

La plataforma Euskal Herrian Euskaraz ha qualificat d'inacceptable "" l'agressió, i ha exigit al Govern Basc i a l'Ertzaintza que no tramitin cap multa i que prenguin mesures perquè això no torni a ocórrer. Per part seva, ha demanat als ciutadans que "mantinguin fermament els seus drets lingüístics" i els ha cridat a denunciar les vulneracions que sofreixin.

A continuació la lectura completa de l'EHE sobre el tema:

Som aquí per a denunciar l'ocorregut a Durango amb motiu de la Vaga General del 30 de gener, entre altres coses, a molts bascos i basques que se'ns van vulnerar els drets civils i lingüístics, arribant a un especialment a la identificació, com no a la violència barata.

L'acusat va demanar a un ertzaina que li parlés en basc i, a més de no ser capaç de fer-ho, en preguntar-li un ertzaina pel motiu de la seva identificació li va indicar que l'amenaçava.

Per tant, el mer fet de parlar en basc (sigui el que sigui) és una amenaça al nostre poble, especialment per a qui no sap basc i no té intenció d'aprendre. A més dels cops sense cap motiu, l'Ertzaintza li va identificar i li va comunicar que li obririen un expedient amb el que es coneix com a “desacatament a l'autoritat”.

En resum, és inacceptable que un policia no entengui basc i vulgui imputar un delicte o falta punible.se ens van vulnerar els
drets civils i lingüístics, imaginant-nos una vegada més oprimits. Condemnes, que sàpiguen que continuarem desobeint a policies, autoritats i lleis que vulnerin els drets dels treballadors bascos.

Aquests fets són molt greus. Són els propis ertzaines que presumptament tenen competències per a protegir els drets dels ciutadans els que vulneren els drets lingüístics dels ciutadans. Diem que són greus però desgraciadament no podem dir que siguin una excepció. Els bascos, els ciutadans que volem viure en basc, sofrim aquest tipus de successos tots els dies. Tant en l'àmbit privat com en el públic. Volen relacionar-se amb l'administració pública en basca i moltes vegades no poden. No sols això, com es va veure en aquest cas, els bascos ens trobem a vegades amb la mateixa actitud imperativa que aquest funcionari públic. Una actitud probatòria perpètua, però canviada en formes: aquell “Parla'm en cristià” d'antany, pot convertir-se, per exemple, en una multa imposada ara amb la Llei Mordassa.

Davant això, ens dirigim al Govern Basc i a l'Ertzaintza perquè no donin multes, una cosa inacceptable avui dia. No sols això, els exigim que prenguin mesures perquè no tornin a succeir. Per a això és necessari euskaldunizar d'una vegada per sempre a tots els treballadors de l'administració, no sols als quals tenen una relació pública amb la ciutadania, sinó a tots els altres empleats públics. En tant no es produeixi la total euskaldunización de l'Administració pública, les vulneracions de drets lingüístics seran constants. No n'hi ha prou amb posar una xapa i realitzar campanyes de propaganda durant els onze dies d'Euskaraldia, ni molt menys, si durant la resta de l'any es vulneren els drets dels ciutadans.

Així mateix, fem una crida a la ciutadania perquè mantingui fermament els seus drets lingüístics. Que l'actitud euskaltzale sobirana que vam poder veure el dia de la vaga sigui en el dia a dia. Només així aconseguirem la normalització total del basc i, per tant, arribar a viure en basc. I els fem una crida a denunciar les vulneracions sofertes. Sí que dirigint Euskarazi a Euskal Herria, però sobretot denunciant-ho en l'Observatori dels Drets Lingüístics.

Joseba Sarrionandia va escriure en una ocasió que parlar en basca és contra la normalitat... I, no obstant això, en un poble on el basc (per al sistema patriarcat capitalista) és una amenaça, una vida digna des del basc i en basc!

A l'Euskal Herria de Durango En basca