Mor Graxi Etxebehere, natural d'Ortzaizta amb 72 anys de càncer. Vascófilo i nacionalista, la seva militància feia temps que era coneguda. Finalment, en l'Aberri Eguna d'enguany vam poder veure llegint l'expressió "Izan gara, bagira", afavorida per 60 nacionalistes bascos, Itsasun.

Naiz ha difós el missatge aquest matí i des de llavors gràcies i els missatges de dolor es multipliquen en les xarxes socials.

Va ser detingut en 2015 pel refugi d'Iñaki Reta i Xabier Goienetxea, membres d'ETA, juntament amb els dos ortzaiztarras. En l'entrevista concedida a Berria, en llibertat, va manifestar el següent: "Tinc molt clar que hem de donar suport al procés de pau i això passa pel suport de [ETA] per a desarmar. Parlar requereix persones per totes dues cares. L'organització ha fet passos molt importants, la lluita armada no és més... El desarmament és un pas més, i en la Conferència de Pau de París s'han posat les condicions necessàries. Aquestes condicions estan en mans dels Estats i a les nostres mans, ajudar al procés i al desarmament". Forma part de la xarxa d'Artesans de Pau.

Aquesta obertura de les portes de la casa era antiga: "Ajudàvem als militants que feien costat a Euskal Herria. Franco i els seus afins volien esmicolar a totes aquestes persones –torturaven, mataven–, i ells defensaven que el que volíem defensar era el que nosaltres volíem defensar, llavors hi havia entre nosaltres…, entre gent que no compartia amb tots, però que té el mateix objectiu, hi ha un piru que t'uneix. Per a aquestes persones tenia una proximitat". Aquesta expressió pot ser causada en una entrevista concedida a la Ràdio d'Irulegi.

En essència, per això va ser empresonat en 1992 i va passar sis mesos en la presó de Fleury-Merogis. Recentment, en l'entrevista concedida a ARGIA, va manifestar: "El que més m'ha estonado és com es juguen amb nosaltres. Tens un dossier buit i vas a la presó. Si ells decideixen que ets el millor, reprodueixen l'esforç. Això no és justícia. Fer culpable a algú d'un lloc que no és res és política". El judici es va produir en 1995: A més d'Etchebe, un total de 80 persones van ser jutjats a París –els processaments eren bascos i bretons– i van denunciar per unanimitat la “criminalització” d'aquests albergs.

Implicat en Urbanisme

Va participar en el teatre de la cavalcada d'Ortzaiz que es va publicar l'any passat. Malalt d'Ordungoz, encara que va tenir un rol ttip, va ser allí, formant part de la seva col·lectivitat favorita.

També va formar part dels fundadors de l'associació Basaizea, organitzadora del Dia de Navarra a la fi de la dècada de 1970. Igual que altres habitants de l'època del País Basc continental, es va convertir en patriota en la seva joventut. Va tenir lloc per a la militància Basaizea o en l'àmbit polític el Moviment Nacionalista Esquerre EMA.

Era infermera per professió i tenia la salut com un dret i un servei públic, sobretot en el món rural en risc d'evacuació. Durant molts anys va atendre la gent a la seva casa, en alguns pobles típics de la Baixa Navarra –Ortzaiz, Bidarrai, Arrosa, Irisarri...–.

Un altre exemple d'aquesta implicació a favor del poble va ser el qüestionament de la venda de la casa Etxebestia d'Ortzaiz en 2015. L'associació Garbi va voler deixar la casa a la diòcesi, però el propi Etxebehere es va oposar a això, demandant i guanyant l'assumpte. Com a llit de les ofertes socials i culturals, va portar la lluita perquè aquest espai estigui fora de la propietat de l'Església.

Ha donat l'últim sospir aquesta nit, estant a casa fins a l'últim moment, entre els més pròxims. També va parlar de malaltia i mort en l'entrevista a la Ràdio d'Irulegi. Deia, entre altres coses: "Si cal compartir, que sigui amb un interior pacífic. I penso que serà així, perquè totes les coses de la meva vida estan en el seu lloc. I després, miri, que sigui amb dignitat. Jo no tinc cap intenció de morir, no voldria, però tampoc m'agradaria ennuvolar o guardar aquest moment".