Grande-Marlaska i 'La Razón' empenyen els disturbis de carrer catalans cap al delicte de terrorisme
- Familiars de víctimes d'ETA han respost amb duresa al ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, per considerar que a Euskal Herria hi ha hagut més violència que a Catalunya.
El passat cap de setmana s'ha entrevistat en el diari La Razón i el diari va portar al títol principal la següent frase: “La violència a Catalunya ha estat més influent que al País Basc”.
Això ha aixecat una gran polèmica entre les víctimes d'ETA a Catalunya, que han denunciat tortures. Rosa Lluch, filla d'Ernest Lluch, assassinat per ETA, per exemple, va respondre: “Comparar el que passa a Catalunya amb assassinats com el del meu pare no és només una banalització, sinó també un insult a les víctimes. Si us plau, sigues responsable i no engreixaments l'empitjorament de la situació”.
Roberto Manrique, ferit en l'atemptat d'Hipercor, també va respondre amb un tuit: “A veure ministre, quan tinguis un temps i deixis de dir mentides, veuen a la porta d'Hipercor i explica'ns quina és la teva visió de la violència. Enrique, Nuria, Enric, Francesc, Rosa, Marc, Marta… t'esperem”.
En la part de l'entrevista que tracta aquest episodi, Marlaska es refereix als disturbis de carrer i és clar que en els disturbis de Catalunya es parla de la violència que els manifestants exerceixen contra la policia, però el periòdic el porta al títol de forma aïllada i sembla que en general es refereix a la violència.
En qualsevol cas, de les declaracions i actituds tant del ministre com del periòdic es desprèn clarament l'esforç actual per criminalitzar l'independentisme català des dels aparells de l'Estat espanyol. Els disturbis de carrer del País Basc van portar el segell de kale borroka i sota aquest concepte van ser condemnats centenars de joves pels jutges espanyols, molts d'ells amb dures penes de presó. Si ha estat més dur que el de la kale borroka a Catalunya, no és difícil deduir que es mereix penes com les d'Euskal Herria, o més dures. Els delictes de kale borroka al País Basc van ser considerats delictes de terrorisme, especialment en la primera dècada del segle XXI, quan van ser jutjats sota el segell ETA.
L'actitud de La Razón és encara més dura, perquè en oferir fora de context el lema de Marlaska, suggereix que la violència a Catalunya ha estat major que la que ha causat més d'un miler de morts a Euskal Herria. L'impuls de molts mitjans de comunicació a Espanya és molt important per a estendre la criminalització a la societat, en el cas dels CDR es veu molt clar, com es veu en aquest post de Lander Arbelaitz: els mitjans de comunicació vinculen als CDS amb explosius en els seus títols, però després no desmenteixen que l'Audiència Nacional no els imputa cap delicte d'aquest tipus.
Otzandu egin gara, katalanak eta euskaldunok, ekaitzaren ondoren. Saiatu ginen, bai; sendo ekin genion, eta gogor kolpatu gaituzte; ezin izan genien gure helburu zuzen, ezinbesteko, sakratuei eutsi. Eta porrotaren mingostasuna dastatu dugu, eta bigundu egin gara irabazleen... [+]
Directa hedabidearen ikerketa batek ondorioztatu du 2018. eta 2020. urteen artean murgildu zela Kataluniako Palestinaren aldeko eta ezker independentistaren mugimenduetan, "Belén Hammad" izenaren pean. Nortasun agiri faltsu batekin Kataluniako Gobernuak... [+]
Se sol dir que l'època estival és un parèntesi en política. Potser qui té una visió purament institucional de la política ho pensi així, però l'estiu d'enguany que encara està a punt d'acabar ens ha donat què analitzar.
En la comunitat autònoma d'Araba, Bizkaia i... [+]
Un dels motius per a la investidura de Salvador Illa com president de la Generalitat ha estat el pacte PSC-ERC. No és un pacte sobiranista en absolut, però en alguns aspectes es podrien obrir noves portes, tret que l'estratègia política de frenada del PSC-PSOE, que és... [+]
No és gens fàcil entendre el que està succeint a Catalunya. Amb tota seguretat. Podem donar per acabat el procés de 2017, però està per veure si l'independentisme serà capaç d'iniciar un nou procés d'alliberament.
Si en les eleccions l'independentisme s'hagués mantingut en... [+]
Acomiadar-se d'alguna cosa o d'algú sol ser un acte relacionat amb l'abandó, el final i, en definitiva, el procés de dol. Segur que alguna vegada, o que escoltaries a algú, els diries la típica i tòpica frase de “no m'agraden les salutacions”. I no vull enganyar-vos, ni... [+]
