Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Quan la fam estreny


05 de juny de 2024 - 08:16
AEB hegoaldeko 1863ko 'Ogiaren Matxinadari' buruzko propaganda irudia. / Wikimedia Commons.

Durant segles, l'encariment dels béns necessaris per a la subsistència, o l'escassetat, la rebel·lió i la protesta han provocat una gran quantitat de ciutadans. La gent oprimida sempre ha estat disposada a provocar enfrontaments i disturbis quan falten mitjans per a satisfer les necessitats bàsiques. Doncs bé, a ells se'ls ha anomenat rebel·lions de la fam (hunger riots) i moltes vegades han estat conduïts o posats en marxa per dones. I és que, llavors i ara, la responsabilitat d'alimentar i vestir la família ha caigut sobre ells. Per tant, quan hi havia angoixes eren elles les que més sofrien.

Però alguns historiadors han considerat aquest tipus de rebel·lions com una protesta espontània, prepolítica i irracional. En relacionar-se amb la fam i la supervivència, en la majoria dels casos no hi havia programes polítics complets, no hi havia reivindicacions que proposessin una transformació del règim.

Però l'escola historiogràfica de marxistes britànics va superar aquesta visió fa temps. Com va avançar George Rudé i E.P. Thompson va refinar que els participants en les revoltes de la fam compartien un complex sistema de valors: que era injust enriquir-se desproporcionadament amb les necessitats mínimes, especialment amb els aliments. Li van dir l'economia moral de la multitud.

Les males collites, les plagues o les guerres ocasionalment eren deficitàries. En aquests casos, els senyors, els comerciants rics i els amos de forns o molins aprofitaven per a enriquir la situació. En alguns casos, a pesar que les classes socials més modestes estaven famolenques, acumulaven aliments per a ser especulats i més cars per a vendre o exportar i vendre a l'estranger. En altres ocasions falsificaven els aliments, sobretot la farina de pa, barrejada amb materials no comestibles. Quan els ciutadans es revoltaven amb fam, la gent enfadada acudia a aquests especuladors i estafadors i els obligaven a obrir graners i magatzems. Però no eren simples saquejos. L'objectiu era fer que els aliments s'embenen a un preu just. En això consisteix l'economia moral.

Per a aixafar aquests incidents les autoritats utilitzaven una doble política: el pa i la fusta. D'una banda, prenien mesures per a silenciar els calamars, assegurant el subministrament d'aliments i el preu just. D'altra banda, penalitzaven als conductors de la rebel·lió. A Euskal Herria tenim un enfrontament que compleix aquest model. La més coneguda va ser la Rebel·lió de 1766. Els incidents van començar en Azkoitia i Azpeitia i van assotar tota Guipúscoa.

Com ja s'ha dit, sovint s'han considerat aquests fets com a prepolítics i espontanis, potser perquè van anar precisament les protestes posades per les dones. No obstant això, els qui ho creuen neguen l'agència als subjectes subalterns dependents (oprimits i dones). És a dir, no els reconeixen la capacitat d'influir en la història.


T'interessa pel canal: Historia
Lineal A idazkunik luzeena

Lineal A duela 4.800-4.500 urte erabilitako idazkera minoikoa da. Berriki, Kretako Knossos jauregi ezagunean, bolizko objektu berezi bat aurkitu dute, ziurrenik zeremonia-zetro gisa erabiliko zutena. Objektuak bi idazkun ditu; bata, kirtenean, laburragoa da eta aurkitutako... [+]


Homes al capdavant, dones al pont

Londres 1944. Una dona, de nom Dorothy, va ser fotografiada mentre realitzava labors de soldadura en el pont de Waterloo. No tenim més dades sobre Dorothy que el seu nom, però fins fa deu anys tampoc ho sabíem. La sèrie de fotografies va ser trobada en 2015 per la... [+]


Resako aztarnategia Andosillan
Ebroko muga zaharraren lorratzetan

Nafarroako Erriberako Andosilla herrian, sorpresa ugari ematen ari den indusketa arkeologikoa egiten ari dira Aranzadiko arkeologoak eta herritar boluntario taldeak. Resako aztarnategian orain arte oso ezezaguna zaigun Goi Erdi Aroko gizarteak hobeto ulertzeko aztarnak aurkitu... [+]


2025-03-31 | ARGIA
Demanen a Vitòria que s'aclareixi el cas Iruña-Veleia i que no es destrueixi el patrimoni
En la manifestació del 30 de març a Vitòria-Gasteiz, han demanat que s'aclareixi "definitivament" el cas Iruña-Veleia contra l'agressió. La plataforma ha denunciat les "destrosses" que s'han produït en el jaciment i ha posat en valor la responsabilitat de la Diputació... [+]

Ezkabako ihesaldia gogoratzeko, La Fuga mendi-martxa

Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.


Homosexualen aurkako Bilboko auzitegia

Bilbo, 1954. Hiriko Alfer eta Gaizkileen Auzitegia homosexualen aurka jazartzen hasi zen, erregimen frankistak izen bereko legea (Ley de Vagos y Maleantes, 1933) espresuki horretarako egokitu ondoren. Frankismoak homosexualen aurka egiten zuen lehenago ere, eta 1970ean legea... [+]


2025-03-26 | Axier Lopez
Espainiako Guardia Zibilaren historia bat
Hemendik alde egiteko arrazoiak

Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]


Koordinakundea eratu dute, Bigarren Mundu Gerran deportatu zituzten euskal herritarrak ezagutarazteko

Deportazioaren Memoriarako Euskal Koordinakundeak aintzat hartu nahi ditu Hego Euskal Herrian jaio eta bizi ziren, eta 1940tik 1945era Bigarren Mundu Gerra zela eta deportazioa pairatu zuten herritarrak. Anton Gandarias Lekuona izango da haren lehendakaria, 1945ean naziek... [+]


2025-03-21 | Axier Lopez
‘Pikoletoak’ ere Euskal Herrian euskaraz

Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.


Hwei-Ru Tsou. Brigadista txinatarrak xede
“Batera gogoratzen ditugu Gaza eta Gernika!”

Iazko uztailean, ARGIAren 2.880. zenbakiko orrialdeotan genuen Bego Ariznabarreta Orbea. Bere aitaren gudaritzaz ari zen, eta 1936ko Gerra Zibilean lagun egindako Aking Chan, Xangai brigadista txinatarraz ere mintzatu zitzaigun. Oraindik orain, berriz, Gasteizen hartu ditu... [+]


Estatua perfumatuak

Eskultura grekoerromatarrek bere garaian zuten itxurak ez du zerikusirik gaurkoarekin. Erabilitako materiala ez zuten bistan uzten. Orain badakigu kolore biziz margotzen zituztela eta jantziak eta apaingarriak ere eransten zizkietela. Bada, Cecilie Brøns Harvard... [+]


Maite Errarte:
“Etorkizuneko etnografoek sakelekoen bilakaera aztertuko dute akaso”

Aranzadi Zientzia Elkarteko Etnografia Sailaren zuzendari berria da Maite Errarte Zurutuza (Beasain, 1995), urrian Fermin Leizaolaren lekukoa hartu ondoren. Kultura materiala aztertzen jarraitzeko beharra azpimarratu du, gizartearen memoria eta bizimodu aldaketak erregistratzeko... [+]


Benetako ninjek ez dute misteriorik

Japonia, XV. mendea. Espioitzan eta hilketa ezkutuetan espezializatutako eliteko talde militarra sortu zen. Edo horixe uste du behintzat Stephen Turnbull historialari britainiarrak. Beste aditu batzuen ustez, askoz lehenago sortu ziren ninjak, duela 2.300-2.500 urte inguru. Eta... [+]


Eguneraketa berriak daude