Les pintades s'han realitzat al llarg de la nit del dimarts, segons han explicat els veïns. S'han pintat la façana principal, les portes de la zona i les parets laterals de l'habitatge. La crida coincideix amb la mobilització convocada per la Coordinadora Juvenil Socialista per al pròxim 25 de gener.
El Monument als Caiguts de Pamplona ha aparegut pintat de vermell aquest dimecres al matí amb pintades a favor de l'enderrocament de l'edifici i en contra del feixisme. La porta principal, les columnes, les parets i les escales de la ciutat han estat pintades de vermell i les parets laterals han derrocat a Caiguts i han col·locat a primera fila contra el feixisme. Segons han explicat els veïns, els treballs s'han realitzat durant la passada nit, ja que el dimarts a la tarda no hi havia pintades.
La reivindicació coincideix amb les manifestacions que el 25 de gener la Coordinadora Juvenil Socialista ha organitzat a Euskal Herria contra l'agenda bel·licista i la normalització del feixisme. Contra la guerra i el feixisme, joves obrers a primera línia! La mobilització es durà a terme sota el lema 'No, no.
Dissabte passat, 18 de gener, 3.000 persones es van manifestar en Pamplona/Iruña per a exigir el desmantellament i la reinterpretació del Monument als Caiguts, sota el lema Caiguts orain. La mobilització, convocada per 33 associacions memorialistes i diversos col·lectius, va comptar amb el rebuig de PSN, EH Bildu i Geroa Bai al fet que l'acord per a mantenir en peus l'edifici "no és suficient".
El portaveu del moviment, Koldo Amatría, va destacar que fa un any va començar la lluita per a exigir l'enderrocament de l'edifici i que els col·lectius "estan creients" per a aconseguir el seu objectiu. També la portaveu Yolanda Ansó va insistir en la necessitat de derrocar el monument, més encara en el 50 aniversari de la mort de Franco. “Seria un gran regal per a la ciutadania; les lleis són humanes i es poden canviar”, va afirmar, i va demanar a PSN, EH Bildu i Geroa Bai que “rectifiquin la decisió”.
El portaveu Koldo Amatría va recordar que l'edifici “continua sent un símbol del franquisme, malgrat l'eliminació dels elements més espectaculars”. Segons va explicar, fa 20 anys es va cobrir el seu exterior i es va convertir en una sala d'exposicions, "però ningú la coneix d'aquesta manera", perquè el problema, segons ell, és l'edifici en si.
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
Tafallan, nekazal giroko etxe batean sortu zen 1951. urtean. “Neolitikoan bezala bizi ginen, animaliez eta soroez inguratuta”. Nerabe zelarik, 'Luzuriaga’ lantegian hasi zen lanean. Bertan, hogei urtez aritu zen. Lantegian ekintzaile sindikala izan zen;... [+]