No obstant això, des de la crisi, l'IPC (Índex de Preus de Consum o IPC en castellà), índex que analitza la cistella de la compra de productes i serveis per a cobrir les necessitats bàsiques, ha pujat un 17,5%, segons dades elaborades per Eustat. És a dir, en la Comunitat Autònoma Basca, encara tenint en compte la pujada de les pensions del Govern de Pedro Sánchez, un pensionista haurà de pagar un 16,6% més que en 2008 per a poder viure dignament. Pel que fa a les dades, la mesura vermella, en cuir vermell. És el que podrien pensar els milers de persones que en Hego Euskal Herria han decidit mantenir la convocatòria de vaga general per a enguany.

A més, els economistes ja han anunciat la imminent arribada d'una nova crisi global, la més important de la història. Aquesta època vermella i ininterrompuda, a més d'en la població adulta, ha dibuixat en vermell els moviments de diferents colors que es propaguen en altres col·lectius i que posen sobre la taula la ruptura amb el capitalisme; el feminisme morat, l'ecologisme verd o l'antiracisme negre. Així, la Carta de Drets Socials d'Euskal Herria, composta per 145 sindicats i agents socials, s'ha sumat als pensionistes convocant una vaga general.

Es va aconseguir fer un salt qualitatiu a la reivindicació d'una pensió mínima de 1.080 euros i es va crear la unió de forces de diferents reivindicacions, que es va materialitzar avui. Entre altres exigències, les següents: Jubilació de 65 anys, salari mínim de 1.200 euros, jornada laboral de 35 hores setmanals, garantia de drets socials o suspensió de la reforma laboral actual. Els sindicats CCOO i UGT, que van signar aquest últim, no es van sumar a la convocatòria de vaga general d'enguany.

En aquest sentit, els governs basc i navarrès també van adoptar la postura de desviar les propostes de la protesta a Madrid. Però al País Basc les competències de les institucions locals mostren que per a acabar amb la bretxa de gènere o la temporalitat administrativa, es pot crear una llei que suposi un salari mínim o un complement a les pensions. Llavors, no és cert que hi ha alternativa? Però per a fer front a la situació d'extrema dificultat es necessitarien polítiques vermelles; i els colors, com és sabut, són qüestió de gustos. Per als treballadors, les necessitats.