Aquest 28 de juny utilitzem el lema creat pel moviment trans* per a reconèixer la seva aportació imprescindible en la construcció d'un feminisme radical i plural i fer nostra aquesta idea.

A conseqüència del COVID-19, una vegada més, ens hem adonat de la nostra vulnerabilitat i de la nostra interdependència. Inevitablement ens porta a comparar-nos amb altres pandèmies: La crisi del VIH (dissidents de la sexualitat hegemònica i de la norma de gènere que va colpejar i va criminalitzar als cossos marginals); l'epidèmia de l'Ébola que incideix amb força a Àfrica; assassinades per la precarietat, el masclisme o la pandèmia de la LGTBfobia…

Tot això ens porta a preguntar-nos quines són les mesures d'emergència, les fases plantejades o les responsabilitats requerides. En altres paraules, a reflexionar sobre qui són els afectats en tota pandèmia. De fet, és clar que aquesta última crisi soci-sanitària no ens ha colpejat de la mateixa manera, perquè som aquí, persones confinades en famílies plenes de LGTBfobia, vides precarizadas fins al límit, cossos racistes estigmatitzats…

No obstant això, no ens ha enxampat per sorpresa, ja que vivim en un model social que normalitza les agressions transfobas, la lesbofobia, la família heteronormativa, l'assetjament als cossos no reglats… La crisi de la COVID-19 no ha fet més que incrementar aquestes violències que ja existien amb anterioritat. La distància social de confinament no és més que un altre exemple de polítiques la fi i l'eix de les quals és l'ordre basat en les famílies nuclears (i la monogàmia), és a dir, limitar-se a compartir la nostra abraçada i proximitat física només amb les de dins dels murs de la casa. Una nova normalitat que es repeteix en els vells.

Policies de tots els colors han estat l'instrument que ens ha fet penetrar la por i l'amenaça fins a la medul·la dels ossos. Per això diem que l'únic cos equivocat és el del cos policial.

En els últims mesos hem vist vídeos i anuncis de l'Ertzaintza, Policia Foral, Nacional o Policia Municipal. Han volgut rentar-se a si mateixos. Per a això, les dones han estat col·locades en primera línia, animades per les paraules i els balls i, mentrestant, han estès la repressió pels carrers. No obstant això, no ho oblidem: són els mateixos que ens han agredit i ens han agredit per segona vegada a les dones, als boleros, als transos i als treballadors del sexe. Nosaltres estarem en primera línia per a fer front a la crisi sanitària, però mai estarem en primera línia per a reprimir la repressió!

Avui volem anar més enllà, perquè no n'hi ha prou amb els cossos policials oficials per a establir el control dels cossos. L'heteronormativa s'aplica en el sistema sanitari, plans de família, departaments d'educació i pressupostos. A més, per a sobreviure necessita una policia del gènere que està dins de nosaltres. Ens referim a aquest jutge que vigila als balcons, al parc quan fem esport, en el treball, a la platja i en les reunions, i apunta constantment a la dissidència de gènere. És una mirada que continua excloent altres cossos per a obtenir quotes de poder. Per això, començant per nosaltres, no necessitem policies ni policies per a ser lliures.

El 28 de juny és un dia de lluita. Els dissidents també hem polititzat el nostre dia a dia i l'hem convertit en un camp de batalla. Cada vegada és més alta la veu dels qui ens situem fora de la norma general. Estem provocant explosions en tota mena d'àmbits i cada vegada som més els cossos, les pràctiques i les relacions que hem optat per continuar lluitant per viure lliures d'heteronormas. Junts i amb plaer.

No cabem en els vostres marcs i categories, no cabem en els discursos vacus de la vostra diversitat. Som subjectes polítics i estem arremolinant la sexualitat hegemònica i el sistema neoliberal que la suporta. Estem sembrant cossos, plaers i terres per a construir un poble feminista.

Hem après a no obeir les regles de supervivència. Hem recuperat els carrers i les nits amb desobediència i hem trencat els armaris que ens asfixien. Per tant, ens vestirem de desobediència fins i tot en els durs temps que venen. En cada acció de carrer, en cada crit, en cada petó, en cada cantonada, superarem la por, aixafarem l'hetero-regla! I ho farem amb plaer!