Insectívors amb corbata
- Quin ocell ens ve al capdavant quan diem carboner? Segurament no ens unirem! I és que a Euskal Herria diem carboner a diverses espècies d'ocells. Però quin és el carboner "genuí", "autèntic", "original"? Carboner gran (Parus major). La seva identificació és molt senzilla: el seu cap, com el seu nom indica, és negra, juntament amb dues galtes blanques. El pit, groc, crida l'atenció. A més, podem dir que és una espècie elegant, perquè porta una elegant corbata negra, però les corbates de mascles i femelles són diferents: els mascles tenen una corbata ampla i llarga que els travessa tot l'abdomen, mentre que les femelles tenen una corbata més fina i a vegades no els creua tot l'abdomen.
Agrada per les seves masses boscoses i s'ha adaptat a molts ambients: si s'està atent, també es pot veure fàcilment en parcs urbans i urbans. En la muntanya, també el podem trobar en els boscos, i com no… també li agraden els arbres fruiters i les hortes dels caserius! Serà per menjar? La dieta és insectívora, s'alimenta principalment d'insectes com a escarabats, vespes o formigues. A la primavera li agrada menjar les papallones i les erugues de les arnes, i a la tardor els fruits d'esbarzers, saüc, etc. És probable que els baserritarras descobreixin la carbonera perquè a vegades els han posat les hortes potes enlaire. Però a més de les llavors, també menja moltes herbes i insectes autòctons. És tan aficionat a les erugues que el carboner ha estat utilitzat també com a control biològic al costat del seu cosí amilotx blau (Cyanistes caeruleus). De fet, una sola parella menja de mitjana 134 vegades per dia en època de cria i, si això fos poc, pot alimentar-se amb 11.000 insectes per hectàrea i època reproductora.
Aquest ocell és troglodita, i no, no estic insultant, ser troglodita significa nidificar en forats. Per això necessita arbres vells, d'aquests que tenen forats, on cria. Però si donem un cop d'ull als arbres dels parcs dels nostres pobles i ciutats, veiem que la majoria dels arbres són joves, sense forats. Per això, en algunes zones s'han instal·lat caixes de niu perquè, a pesar que els arbres són joves, els crineros disposin d'un racó on niar i els cosins petits que són troglodites com ell. Però si has posat el niu i altres l'han utilitzat… renti durant l'hivern! Són bastant fins i no utilitzen la caixa o el forat dues vegades seguides, tret que estigui net.
En la mateixa època, una parella de carboners pot fer dos o tres pollets, cadascun d'ells amb posada entre vuit i tretze ous. Només la femella incuba els ous entre 12 i 14 dies i, una vegada nascuts, tots dos progenitors pasturen. Aquests salten del niu tres setmanes després de sortir de l'ou, a les branques pròximes, però encara demanant menjar a papà i mamà. Aconsegueixen la independència en sis o set setmanes.
Podem dir que el nostre preciós carboner és un tortuós perquè no està en perill d'extinció. Però té l'amenaça que és vasótica i no li agraden molt les pinedes (a diferència d'alguns dels seus cosins). No agraden les plantacions forestals exòtiques i el seu desenvolupament, sobretot l'eucaliptus, pot reduir l'abundància de l'espècie.
