En el recentment estrenat curs 2019-2020, seguim amb més força que mai aquesta reivindicació que cada vegada té més eco en la societat. Cada dia es construeixen escoles en els nostres barris i pobles, cadascú des del seu àmbit: personal educatiu, famílies, estudiants... tenim grups cada vegada més forts i l'escola pública mostra dia a dia el seu caràcter públic i universal. Escrivim "Gora, diguem el que tenim i el que volem tenir", perquè tenim molta feina els membres de la comunitat educativa: hem d'enfortir la participació, hem d'obrir més les portes de moltes escoles a la comunitat, hem de fer més participatius els òrgans de decisió i, sense caure en les tendències mercantilistes, tenim molt a fer en l'àmbit pedagògic. La responsabilitat és de tots.

Però, desgraciadament, els partits que han format i formen part del Govern de la CAB i Navarra no podem esmentar entre els que impulsen aquestes reivindicacions que haurien de ser una aposta popular. El Govern del canvi de Navarra va incomplir molts dels compromisos adquirits amb el personal de l'educació pública i amb les escoles: centenars de professors substituts han quedat sense cobrar l'estiu i, a més, altres apartats del pacte no s'han desenvolupat. Per això, de seguida comencem amb les mobilitzacions. Els acords signats en la CAB al maig de 2018 també estan en dubte, per la qual cosa la possibilitat de recuperar les mobilitzacions a curt termini és cada vegada major.

Tots dos governs continuen sent l'eix de les polítiques educatives “la demanda social” i “el dret de les famílies a triar el centre” que recull la LOMCE, la base del paradigma capitalista de l'educació. Eufemisme de la privatització i desregulació.Segons la LOMCE, “les administracions han de tenir en compte l'oferta actual dels centres públics i privats concertats i la demanda de les famílies, així com garantir l'oferta de places suficients”. És a dir, un dels principals mitjans per a privatitzar un sistema educatiu i un recurs innegable que utilitzen els centres educatius que el fan. Per a això, existeixen moltes altres eines: Finançament universal de les haurreskolas privades de 0-2 anys, frau en la matriculació derivada, mirar cap a un altre costat davant les quotes il·legals, deixar la Formació Professional en mans dels empresaris... La Universitat hauria de tenir un espai extraordinario.la deixadesa que viu la UPV/EHU equival al creixement que experimenta la universitat privada. A Navarra, la sobrefinanciación de la universitat privada i l'exclusió del basc són els eixos de les polítiques educatives. En qualsevol cas, les polítiques de clientelisme per a prioritzar la xarxa privada abans de la LOMCE han estat habituals entre els centres concertats, les universitats i els departaments d'Educació.

Les conseqüències de tot això són ben conegudes, entre altres coses, la segregació i l'exclusió social. Una altra de les conseqüències més notables de les polítiques de privatització del Govern de Navarra i del Govern Basc és la precarització del personal educatiu. Per això, en aquest moment no n'hi ha prou amb dir que l'escola pública ha de ser l'eix del sistema, hem de reivindicar una única escola per a tot el sistema educatiu basc, apostant pel públic com a poble i pels drets col·lectius i la igualtat d'oportunitats per a tots els nostres nens, nenes i joves. La iniciativa privada no pot ser un refugi per als quals no volen el basc per als seus fills, un refugi per als quals no volen confondre'l amb el diferent o una fortalesa per als quals volen imposar l'educació religiosa als seus fills. L'Administració pública no pot ser còmplice d'aquestes actituds.

En la CAPV també truquem a la porta la Llei d'Educació, que, pel que sembla, es farà sota el paraigua de la LOMCE i serà el flotador dels centres privats. A pesar que són molts els problemes que cal solucionar, encara no sabem amb quin objectiu es farà la llei. Sembla que el PNB vol construir un “Servei Basc d'Educació”, un invent neoliberal que integri l'escola pública i privada i que perpetuï la xarxa privada. Amb l'argument d'incrementar l'autonomia dels centres, buscaran la desregulació del sistema per a augmentar la competitivitat: enfortint l'anglès en detriment del basc o augmentant el finançament incondicional de la xarxa privada. Diem incondicionals, perquè Cristina Uriarte va insistir que, si hi ha demanda, el PNB continuarà pactant els centres privats.

Totes aquestes mesures que perpetuen la graduació social, una vegada concretades i certificades amb la nova Llei d'Educació, continuaran amb les aparences per a reparar la segregació. Si l'objectiu de la LOMCIBERRI que ens ve al capdavant no és respondre a la “demanda social” i desregular el sistema, sinó garantir el dret a l'educació i resoldre la segregació, les mesures i la llei serien diferents.

L'estratègia de la nostra Administració és una hipocresia, diguem el que diguem i no sabem què fer. A pesar que en els nostres centres hi ha una falta de voluntat a l'hora de garantir la igualtat de drets entre diferents. Perquè la nostra educació sigui l'instrument de cohesió que hauria d'haver, no hi ha més de mirar el que va succeir l'any passat entorn de SKOLAE. Per tot això, continuarem lluitant per una escola pública basca per a tots i totes, per una pedagogia feminista.

Signataris:

Nagore Iturrioz López

Ana Pérez Pérez

Aitor Idigoras Lasaga

Raúl López Ekai