Des que al setembre comencés el quart curs de Primària, el pes de la motxilla de Nico ha pujat un quilo i mig, que és el que pesa l'ordinador Chromebook que ha de portar tots els dies a l'escola. En el portàtil treballa les assignatures de Naturalesa, Societat i Matemàtiques. Però quan té els deures d'aquestes lliçons també ha de portar llibres de paper. En total, la motxilla pesava el dijous 5,4 quilos, mentre que Nico pesava des de l'estiu fins als 31,1 quilos, segons dades facilitades per ETB. A pesar que aquest pes pot ser el camí tecnològic que més incoherència ha començat a recórrer en l'educació, no és més que el problema més superficial. Els pares s'obstinen a controlar el temps que dediquen a les pantalles a casa, però l'escola ja li ha facilitat una adreça de correu electrònic. I ha d'entrar en ell a través del gegant tecnològic Google.

"No veig cap benefici. Va carregat, les famílies hem de comprar un ordinador per valor de 400 euros, ja ha de fer mecanografia sense dominar la cal·ligrafia... Nico té deu anys i ja està enviant un e-mail als seus amics. Els e-mail s'han convertit per a ells en una xarxa social. No he res positiu de dir sobre aquesta manera de treballar", ha explicat el seu pare, Manuel Vicario.

Chromebook és un ordinador que va ser promogut per Google en 2009 per al seu ús en l'àmbit de l'educació. Té poca memòria d'emmagatzematge i està pensada per a treballar en el “núvol”. Ve equipat amb aplicacions de gegant tecnològic en el seu paquet educatiu G Suite for education.

La implantació del Chromebook a l'escola pública de Bilbao, Vídua d'Epalza, va causar ressentiment en l'Òrgan Màxim de Representació del centre (OMR, ex Consell Escolar). En aquest, diversos pares van mostrar els seus dubtes i es van negar a comprar aquest portàtil de manera obligatòria en quart de Primària. Un d'aquests pares és Pablo Garaizar, professor d'informàtica de la Universitat de Deusto i ferm defensor del programari lliure. Va ser creada en 2017 i és membre de l'associació de llibreters d'Educació, formada també per 200 persones. Aquesta associació està formada per pares, mestres i informàtics. Tots estan preocupats per la tendència de facilitar les dades dels nens de forma gairebé involuntària a Google o a Microsoft.

"Google i Microsoft brinden a tots els centres educatius del món facilitats perquè els nens disposin de les primeres eines per a treballar, perquè estan creant consumidors, més que persones que saben com funciona la tecnologia", ha advertit Garaizar. Teòricament, les grans companyies tecnològiques no obtenen ni cedeixen les dades dels estudiants que emmagatzemen en el núvol. Però el parany no triga a arribar. "Potser no és el primer que fan, però ho segon és crear un compte privat de Gmail, al marge de l'escola, perquè no ens espiïn els adults". En qualsevol cas, estan inscrits cada vegada que obren l'ordinador i quan miren els vídeos de Youtube ja no ho fan amb la direcció d'un adult.

"Em molesta que només aprenguem aquestes eines, perquè l'important és aprendre a escriure un document. Però per als professors és més còmode treballar amb les grans empreses, perquè normalment estem acostumats a les seves aplicacions. El resultat és que Google es converteix en una espècie del nostre sponsor. Nosaltres creiem que cal treballar per les alternatives ", ha afegit.

Iñigo Belardi és dinamitzador de les TIC en l'Institut de Formació Professional de Tolosa. Porta 18 anys implantant programari lliure en el seu centre i són una referència al País Basc. Per a Belardi, la clau d'aquest assumpte és que "nosaltres mateixos gestionem el coneixement, això és tot el que hem de fer". Considera la informació com un "actiu estratègic", ja que cada centre i cada persona ha de ser propietària. Per això, el claustre escolar va aprovar fa gairebé dues dècades una política que dona valor a aquest mandat i permet gestionar la implantació de la tecnologia de manera multidisciplinària.

"Estem treballant cinc persones: Informàtic, responsable de qualitat, responsable d'equipaments, director i jo, que poso el focus en la pedagogia", ha explicat Belardi. Cada any, els seus alumnes realitzen un inventari de les aplicacions que necessiten, així com de les opcions disponibles en programari lliure. En aquest curs es va triar el correu electrònic Zimbra, la plataforma d'ensenyament Moodle i desar els documents en Next-Cloud. Tot programari lliure. I com ho viuen els alumnes? "A causa de situacions globalitzadores, no sempre entenen la importància del local", ha resumit en termes diplomàtics, de desconfiança dels adolescents i d'un esperit crític que no sempre és present.

El Chopité Marko també és llibreter en Educació i pertany a l'associació Librezale que ho va crear. El programari lliure és un col·lectiu d'informàtics i traductors que s'encarrega de traduir al basc i han elaborat un manifest per a enviar-lo als centres educatius de la Comunitat Autònoma Basca i Navarresa amb l'esperança de conscienciar al professorat de la importància de treballar des del programari lliure. En el document destaquen quatre punts: la privacitat, l'obsolescència programada dels ordinadors amb llicències de cinc anys –passat aquest temps Chromebook ja no rep actualitzacions i comença a fallar–, la dependència que es genera amb les grans multinacionals tecnològiques i la situació del basc. "És incongruent que les institucions basques promoguin un programari que no estigui traduït al basc", ha advertit el propi informàtic i traductor basc.

El Chopite ha subratllat la importància que les institucions prenguin "l'autoritat i el poder". "És difícil canviar les sinergies dels centres i el Departament d'Educació no està sent neutre. Nosaltres la comparem amb el menjar: si vols que els nens prenguin vitamines, no les portes a McDonald's".

Segons ha informat el Departament d'Educació del Govern Basc al Salt, la decisió de comprar el Chromebook és competència dels centres escolars i els ordinadors que ha adquirit el Departament d'Educació per a les aules informàtiques tenen arrencada dual. Es pot fer amb Microsoft o amb Linux i la decisió també és responsabilitat del centre.

Per part seva, Google, a través del seu gabinet de premsa, defensa el següent: "No venem dades, ni compartim informació personal allotjada en G Suite for education amb tercers, ni hi ha anuncis en les aplicacions, ni tan sols quan utilitzen el motor de cerca de Google", ha afegit. Ni el Departament d'Educació ni Google han volgut facilitar dades sobre el grau d'implantació de Chromebook en el Congrés dels Diputats.

Steilas, sindicat majoritari en l'ensenyament basc, va emetre el passat 5 de novembre un comunicat en el qual alertava de l'intrusisme " de Google en l'última dècada" en augmentar "significativament l'ús de les aplicacions G Suite, Google classroom i Gmail". El sindicat s'uneix a l'associació de llibreters d'Educació perquè "l'alumnat ha passat a ser un instrument per a la cerca d'interessos econòmics i ideològics i, en conseqüència, les institucions privades posen l'escola al punt de mira". Per això, considera "increïble que la formació de les TIC procedeixi de la mà d'una empresa privada com és Google".

Al marge de la privacitat, la dependència i l'aparició de nous usuaris de gegants tecnològics, l'experta en Educació i Psicologia Catherine l'Ecuyer, autora del llibre Harriduran hezi, recorda que en 2015 l'OCDE va advertir en l'informe Students, Computers and Learning que "En general, els alumnes que usen els ordinadors de manera proporcionada tendeixen a obtenir millors resultats. Però amb molta freqüència els alumnes que utilitzen ordinadors obtenen pitjors resultats, fins i tot després de tenir en compte l'origen social i les característiques demogràfiques dels alumnes".

Demà Nico torna a l'escola amb la seva pesada motxilla. Afortunadament, només ha de recórrer un tros de tres blocs. I encara que en el seu centre el debat sobre el programari lliure està tancat, cada vegada són més els centres que qüestionen l'ús de les aplicacions privatives. El dimecres se celebrarà a Tolosa una trobada amb professors de diferents escoles i instituts d'Euskal Herria per a abordar aquest repte des de la consciència i tractar de caminar col·lectivament cap a un camí menys dominat per les multinacionals tecnològiques.