El Butlletí Oficial del País Basc (BOPB) ha publicat aquest dijous l'acord entre el departament d'Educació del Govern Basc i Google. La resolució, de data 11 d'abril, està signada per Jon Iñaki Urbina, director de la Secretaria del Govern i d'Atenció al Parlament, i recull en 35 pàgines l'acord aconseguit entre la multinacional i el Departament d'Educació.
La multinacional Google dotarà al Departament d'Educació amb el seu paquet d'eines Workspace for Education, entre les quals destaquen Google Cloud o Chromebook, per al seu ús en centres educatius dependents durant almenys quatre anys, però amb la possibilitat d'ampliar-lo per altres quatre anys, per al que totes dues parts es comprometen a això.
El Departament d'Educació es compromet a "col·laborar" amb Google i crearan un grup mixt per a això
El Departament d'Educació definirà les fases d'implantació dels serveis de Google i facilitarà l'accés de professors i alumnes a aquests serveis, així com als “plans de formació” necessaris. A més, el Departament d'Educació s'ha compromès a "col·laborar" amb Google per al que crearan un grup mixt i entre els seus alumnes crearan un grup de betatester per a "provar noves eines". Finalment, Educació fomentarà l'ús dels serveis de Google en els centres educatius.
Per part seva, Google posarà a la disposició de l'Administració Pública els mitjans de què disposa i participarà en els grups i la "cooperació" anteriorment citats.
El conveni no suposa una “contraprestació econòmica” per a totes dues parts i es pot llegir en el butlletí oficial que és “gratuït”. Així, el text, que inclou les clàusules de seguretat i privacitat, no detalla els beneficis que Google podria obtenir dels centres públics d'ensenyament a través del tractament de dades personals i de l'abundant informació que s'obtingui a conseqüència de l'ús del seu programari tancat.
Crítiques a la incorporació de Google als centres educatius
No són pocs els agents que han criticat l'expansió que estan tenint Microsoft i Google en l'ensenyament públic. Acusen l'administració pública de falta d'estratègia i a aquestes companyies privades de posar la “catifa vermella” per a entrar en els centres educatius.
“Notes, notes, comunicació amb els pares… La boira no existeix i aquestes dades estan ara en els ordinadors de les multinacionals estatunidenques”, ha explicat recentment Iñigo Gebara, membre del grup Librezale d'Educació, a Axier López. “Més que cedir les nostres dades a empreses privades, preferim posar-los en servidors controlats per la comunitat educativa o del Govern Basc”.
Els experts han advertit sovint que la “gratuïtat” que ofereixen aquestes multinacionals no és així: “Els ciutadans pensem que no paguem res, però les dades personals que els proporcionem i la publicitat que rebem són la recompensa”, explica Gebara.
Així, s'està qüestionant la suposada neutralitat de la tecnologia i tractant d'impulsar un model més sobirà, com la implementació de programari lliure en els centres. Mikel García va parlar amb diversos interlocutors sobre el camí recorregut fins ara i sobre els reptes de la sobirania tecnològica en l'educació..
Euskal Herriko bi muturretatik datoz Itziar (Bilbo, 1982) eta Ekaitz (Erriberri, 2002), sortzen ari den Burujabetzaren Aldeko Mugimenduaren berri ematera. Euskal Herrian diren burujabetza prozesu ugariak arloz arlo bultzatu eta indartu nahi ditu BAMek. Lan horretan hasteko,... [+]
He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
En espais com el X, avui dia, haurem de reconèixer que és impossible donar un debat públic i una lluita cultural. En aquest sentit, un error és que projectes polítics que pretenen liderar un canvi d'esquerra deixin plataformes com a X per a fer el salt a xarxes socials que... [+]