Va ser vista per primera vegada en 2016 als Països Catalans. Dos anys després, en 2018, els entomólogos Xanti Pagola i Imanol Zabalegui van donar a conèixer la seva presència a Guipúscoa. I també nomenar-ho en basc! Han passat uns anys i no diré que ens hàgim acostumat a veure'ls entre nosaltres, però com la seva presència ha estat desigual en aquests anys, hem de dir que els nostres primers “traumes” s'han relaxat.
Primer coneixerem aquest insecte una mica millor. Aquesta xinxa de baixa coloració és asiàtic i ha arribat a les nostres terres “accidentalment”, no per una migració. Entre nosaltres tenim un munt d'espècies de xinxes d'aquesta família, algunes de les quals, igual que el nostre protagonista, tenen la potència de produir una olor repugnant quan es veuen amenaçades. La seva coloració és modesta, camuflant-se bé, però en les seves antenes i cames (en ser insecte, té sis) presenta unes ratlles blanquinoses molt pronunciades. Té aquest únic sistema que acabem d'esmentar per a “fer-nos front”, per la qual cosa, a part de les males olors, no haurem de sofrir cap mal quan convidem a sortir de casa. És un hàbil volador, i a vegades una mica tenaç, torna una vegada i una altra al seu antic entorn. Encara que vola bé, és un caminante hàbil, i també és ridícul veure com s'amaga davant nosaltres (planta, pal, o el que sigui) darrere d'alguna cosa.
No té cap risc físic per als éssers humans, com s'ha dit, però sí ha provocat danys econòmics en alguns llocs (com Itàlia o Girona dels Països Catalans). No s'alimenta d'una sola planta, la qual cosa multiplica les possibilitats de causar perjudicis econòmics. No obstant això, cal assenyalar que, de moment, no s'ha arribat a conèixer tal circumstància entre nosaltres. Aquest insecte compleix la hibernació en la fase adulta, per la qual cosa quan l'hivern és dur, la seva població sofreix més. A la fi d'estiu o a la tardor busca un amagatall per a poder fer front a la hibernació, igual que altres insectes (papallones i un llarg etcètera), i per això el veiem més sovint. En 2023 la presència d'aquest cimaci va ser molt alta, mentre que en 2024 no s'ha registrat cap. Quan arriba una espècie de l'exterior es triga uns anys a veure com es duu a terme l'adaptació al nou lloc, a més de la climatologia, per a veure com es canalitzen les relacions amb altres organismes. És a dir, com es combina en la cadena tròfica per a veure quins són els seus depredadors biològics entre altres agents i la pressió que aquests exerceixen. No han passat molts anys –sis, són molts per a esperar a veure a un amic, però no per a detectar l'adaptació d'un insecte– i haurem de seguir molt atents en els pròxims anys, per descomptat.
CIMACI D'ARANYA JASPIADA (Halyomorpha halys)
Grup: Invertebrat/Insecte/Hemiptera, Pentatomidae.
Talla: 1,2-1,5 cm.
On viu? Té el seu origen en l'Est, però també s'ha estès per Europa i Amèrica.
Què menja? Plantes.
Nivell de protecció: No està protegit.