Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Turista no convidat

  • Va ser vista per primera vegada en 2016 als Països Catalans. Dos anys després, en 2018, els entomólogos Xanti Pagola i Imanol Zabalegui van donar a conèixer la seva presència a Guipúscoa. I també nomenar-ho en basc! Han passat uns anys i no diré que ens hàgim acostumat a veure'ls entre nosaltres, però com la seva presència ha estat desigual en aquests anys, hem de dir que els nostres primers “traumes” s'han relaxat.

Iñaki Mezquita Aranburu

02 de desembre de 2024 - 05:00

Primer coneixerem aquest insecte una mica millor. Aquesta xinxa de baixa coloració és asiàtic i ha arribat a les nostres terres “accidentalment”, no per una migració. Entre nosaltres tenim un munt d'espècies de xinxes d'aquesta família, algunes de les quals, igual que el nostre protagonista, tenen la potència de produir una olor repugnant quan es veuen amenaçades. La seva coloració és modesta, camuflant-se bé, però en les seves antenes i cames (en ser insecte, té sis) presenta unes ratlles blanquinoses molt pronunciades. Té aquest únic sistema que acabem d'esmentar per a “fer-nos front”, per la qual cosa, a part de les males olors, no haurem de sofrir cap mal quan convidem a sortir de casa. És un hàbil volador, i a vegades una mica tenaç, torna una vegada i una altra al seu antic entorn. Encara que vola bé, és un caminante hàbil, i també és ridícul veure com s'amaga davant nosaltres (planta, pal, o el que sigui) darrere d'alguna cosa.

No té cap risc físic per als éssers humans, com s'ha dit, però sí ha provocat danys econòmics en alguns llocs (com Itàlia o Girona dels Països Catalans). No s'alimenta d'una sola planta, la qual cosa multiplica les possibilitats de causar perjudicis econòmics. No obstant això, cal assenyalar que, de moment, no s'ha arribat a conèixer tal circumstància entre nosaltres. Aquest insecte compleix la hibernació en la fase adulta, per la qual cosa quan l'hivern és dur, la seva població sofreix més. A la fi d'estiu o a la tardor busca un amagatall per a poder fer front a la hibernació, igual que altres insectes (papallones i un llarg etcètera), i per això el veiem més sovint. En 2023 la presència d'aquest cimaci va ser molt alta, mentre que en 2024 no s'ha registrat cap. Quan arriba una espècie de l'exterior es triga uns anys a veure com es duu a terme l'adaptació al nou lloc, a més de la climatologia, per a veure com es canalitzen les relacions amb altres organismes. És a dir, com es combina en la cadena tròfica per a veure quins són els seus depredadors biològics entre altres agents i la pressió que aquests exerceixen. No han passat molts anys –sis, són molts per a esperar a veure a un amic, però no per a detectar l'adaptació d'un insecte– i haurem de seguir molt atents en els pròxims anys, per descomptat.

CIMACI D'ARANYA JASPIADA (Halyomorpha halys)

Grup: Invertebrat/Insecte/Hemiptera, Pentatomidae.
Talla: 1,2-1,5 cm.
On viu? Té el seu origen en l'Est, però també s'ha estès per Europa i Amèrica.
Què menja? Plantes.
Nivell de protecció: No està protegit.


T'interessa pel canal: A ze fauna!
2024-11-25 | Iñaki Sanz-Azkue
Una sargantana “on no hi ha res”
Últimament es parla molt del bosc. Sovint escoltaràs sobre la recuperació dels boscos, la creació de boscos i l'extensió del bosc. I pot ser una bona acció, sens dubte, perquè el seu valor com a ecosistema és alt. Però, en aquesta atenció i força que li prestem al... [+]

2024-11-18 | Nagore Zaldua
Cavaller, ballarí o guardador, un tresor invisible
Aquests animals, considerats pels antics grecs i romans com a éssers mitològics, havent nascut i crescut en el fons de la mar, en aconseguir la grandària dels cavalls de terra, haurien estat tirats del carro de Neptú. Els veien al lluny, saltant sobre els cims de les ones.

2024-11-11 | Irati Diez Virto
Incansable gegant marí
Els boscos canvien de color, el vent es refreda i els dies s'escurcen. Arriba l'hivern i apareix en terra seca i també en la mar. Els animals migrants comencen el seu camí cap al sud, i mentre les grues passen volant pel cel, el cel flueix a través de la mar, nedant en aigües... [+]

Sardina europea
Sense límits però no il·limitats
Es van trobar dues sardines... A l'Atlàntic, al Mediterrani, en l'Índic, en el Pacífic… De nit, a 25-55 metres de profunditat; de dia, fins a 100 metres, per a protegir-se dels depredadors.

Tórtora europea
Protagonista de l'època de passada
Un Ürx’aphal és un trixte al poble que es fa en Nigarrez pel carreró, Amb el seu afecte Lagün: Espera'ls, diables.

Eternitat d'un instant
En aquest apartat hem esmentat en diverses ocasions que en el món dels éssers petits, com en el nostre, l'aparença ens porta a empitjorar moltes vegades. I l'amic que avui portem és un clar exemple d'això, ja que pocs animals tenen un aspecte més feble o més vulnerable en la... [+]

2024-10-14 | Iñaki Sanz-Azkue
Trident de cantonada
Quatre potes petites per a un cos ràpid
Traurem dues fotos a la nostra memòria: una ens portarà a les Bardenas de Navarra. Allí, al costat d'una pista polsosa, trobarem un petit camp d'herba alta. La foto mostra a un jove herpetólogo que s'endinsa en ella: alerta, què veure. Però més que veure, percep moviments en... [+]

Jabirón
L'agulló, que no és medusa
Aquest estiu no hem vist massa meduses a les nostres platges. Però centenars de persones han estat ateses en els llocs del Cantàbric, des de Galícia fins al País Basc. Meduses? No. Caravel·les portugueses llavors? Tampoc. En aquesta ocasió, els agullons d'un peix han estat... [+]

2024-09-30 | Irati Diez Virto
És cérvol o cabirol?
Segurament un naturalista hauria pogut llegir i pensar aquesta pregunta: “Preguntar també! No tenen res a veure!” És cert que, una vegada conegut, el cérvol i el cabirol es diferencien fàcilment. Però per a alguns no és fàcil veure aquest animal a la muntanya i... [+]

2024-09-23 | Nagore Zaldua
Adeu, J.
Quina fauna! En la primera temporada del capítol IV, he presentat diverses onades d'éssers marins des de la borda de la trainera d'aquest racó. No obstant això, vull utilitzar el meu primer article de la segona temporada per a homenatjar un amic i subratllar la importància... [+]

Antzandobi comú
Cabezón de campanya
És un ocell capgròs, però no perquè sigui obstinat, sinó perquè físicament té un cap gran. Per això és coneguda aquest ocell, molts dels noms que s'utilitzen en basc fan referència al seu gran ull i cap: capgròs, gegantesc, begihandi, badall… En canvi, el nom comú... [+]

Volador que corre
Igual que altres casos d'insectes, també se'l nomena en alguns països sota la paraula “tigre”. No faltava, per descomptat, l'habilitat de caçar que s'esperava amb tal nom! I així és.

2024-09-02 | Iñaki Sanz-Azkue
Reina de les aigües ràpides
Un rierol flueix entre roques i roques. Petits salts d'aigua, ràpids i tolls es barregen al llarg del llit. L'aigua està freda, però així li agrada al tritó pirinenc. De fet, aquest petit amfibi, acostumat a nedar contra corrent, no tria cap lloc en el qual viure. Necessita... [+]

Tigres del País Basc
És una qüestió recent. El linx ibèric (Lynx pardinus), una de les espècies felines més amenaçades del món, ha passat de “en perill d'extinció” a “vulnerable” en el Llistat Vermell d'Espècies Amenaçades de la IUCN. Els esforços realitzats per a la conservació... [+]

Perquè "aquesta última dansa" no sigui la del besuc
La majoria dels ‘pantxitos’ que solíem pescar en la molla de petit eren probablement besucs, però a penes vèiem grans besucs. De ser així, es trobaria en restaurants coneguts, mentre que la majoria dels besucs de les peixateries havien estat portats de fora. En... [+]

Eguneraketa berriak daude