Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Vagues de glutamat


23 de gener de 2025 - 10:11

I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.

Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu imaginari, la vaga és una decisió comuna que no pot ser d'una altra manera (la “vaga individual” seria un oximoron). I com diu un col·lega molt expert en la història de la vaga, és el resultat d'un llarg procés de vaga. En aquest procés els treballadors defineixen conjuntament les seves necessitats i reivindicacions i prenen decisions de manera conjunta. De fet, jo diria que el procés d'unir al professorat i d'adoptar les decisions col·lectives de manera autònoma pot ser, en si mateix, un clam, es dugui a terme en vaga o no.

És més, tot aquest procés de decisió s'hauria de fer juntament amb els alumnes i els pares i mares i els alumnes i alumnes s'haurien d'incorporar a les nostres reivindicacions: anem plegats i els alumnes i alumnes no estaran bé si no estem bé i, al mateix temps, si els alumnes i alumnes no estan bé, tampoc nosaltres. Però em sorprèn veure que en les reivindicacions de la vaga els alumnes no apareixen en absolut… estem treballant amb els caragols?

Però sembla que les vagues han canviat i no té per què haver-hi un procés de codecisió, perquè els sindicats ens estalviaran tot aquest procés. Així, vindran al centre a informar-se de les reivindicacions de la vaga pensada i acordada per ells; igual que el menjar precuinat, porten tot el treball preparatori fet i cadascun –individualment i si així ho desitja– ha de comprar i consumir per 100 euros al dia (els estalvis del Govern Basc). Això sí, juntament amb la compra, com diu un altre company molt volgut, tindrem l'oportunitat de participar en l'espectacle que sembla una processó més que una manifestació, inclòs el poquet de la següent! Ràpid, econòmic i còmode. Ready to eat, fast food.

Això sí, tingues clar que els sindicats estan ben subvencionats per a fer reivindicacions de fons i, amb molta cura, per a no qüestionar els aspectes que no cal tocar i no abordar els problemes reals que hi ha en el fons… en definitiva, perquè sembli que estem protestant, però sense protestar i, per descomptat, sense molestar a ningú (fins i tot a nosaltres mateixos).

La realitat és que la salut tant dels professors com dels alumnes ha empitjorat, entre altres raons perquè l'educació ha perdut humanitat. Els professors estem plens de formació i burocràcia

Estic atònit davant les reivindicacions. Realment els problemes més greus que tenim els professors són la disminució del poder adquisitiu i les reduccions de jornada o les relacionades amb els permisos? No dic que la part econòmica no sigui important, però hi ha problemes molt més greus que l'educació pateix en l'actualitat i que tenen a veure amb la qualitat de l'educació.

El Govern Basc ha posat en marxa, com sempre al servei dels diners, les fusions dels centres educatius, és a dir, pretén acumular als alumnes en macrocentres perquè és més barat, amb la consegüent deterioració de la massificació i de la qualitat educativa. Davant això, no tenim més reivindicacions i preocupacions que garantir els llocs de treball del professorat? A pesar que he vist en algun lloc el descens dels ràtios entre les explicacions de les reivindicacions, un dels punts de reivindicació que hauria de tenir en el centre (el que el Govern Basc mai ha volgut admetre i el que està en el centre de molts problemes educatius) passa desapercebut.

D'altra banda, que la salut del professorat, sobretot mental i emocional, és un punt que cal cuidar, d'acord, però el que demanem per a cuidar-la és que els reconeixements mèdics anuals siguin gairebé un sarcasme. No caldria analitzar més que les conseqüències les condicions que provoquen la malaltia? I on estan les preocupacions sobre la salut dels alumnes? No els publicaríem, íntimament relacionats amb la nostra salut?

Perquè la realitat és que la salut tant dels professors com dels alumnes ha empitjorat, entre altres raons perquè l'educació ha perdut humanitat. Els professors estem plens de formació i burocràcia: qüestionaris, protocols, cursos de formació, actes, adaptacions de programació… Al final, entre tots ells ha quedat enterrat el que era l'essència del nostre treball i el que a mi almenys em dona vida: ensenyar i el moment de classe. Però ara no podem preparar les classes i no tenim temps de mirar als alumnes als ulls, entre altres coses perquè els seus ulls també estan enfocats a una pantalla.

La sagrada digitalització, que només beneficia a les macro-empreses, ha devorat l'educació (tal vegada fins i tot la societat sencera) i el seu mal el veiem diàriament: amb una pantalla davant, els alumnes tenen cada vegada menys capacitat d'atenció, llegeixen cada vegada menys i escriuen pitjor. A més, la pedagogia de les competències fa que els continguts siguin cada vegada menys interioritzats. Però, al mateix temps, i paradoxalment, suspendre als alumnes sembla ofensiu i aviat sembla que arribarà a ser un pecat.

Insisteixo: tenim problemes en l'educació i també raons de la vaga, sobretot perquè darrere de la majoria de les decisions que pren el Govern Basc hi ha molts interessos comercials (digitalització, noves metodologies i transformació contínua, formacions estèrils…) i no són més que “eixos metodològics” que s'estableixen per a omplir unes poques butxaques, i no en benefici de l'educació.

Jo no sé si els alliberats dels sindicats, però els professors veiem tot això tots els dies i si l'única cosa que demanem són més diners i més comoditat material, la pregunta ineludible que em ve al capdavant és: què és la paga que estem demanant per a mirar cap a un altre costat?

Al cap i a la fi, vist aquest caràcter placebo de les vagues de glutamat, no sabria dir si estem parlant d'una dissidència controlada o d'una simptomatologia dels mals de les societats occidentals enriquides, individualistes i cobardementes, però, la veritat, m'avergonyeixo de dir “vaga” a una cosa així, que no és més que farsa i una consciencia calmant. Anomeneu-me esquiadora, purista o negacionista de les vagues; ja em queden cinc.

Maite Fdz Landaluce, professora de Filosofia

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


50 anys de vaga de potasses

Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]


Conversió de la indústria militar, necessitat ètica

Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]


2025-01-19 | Urtzi Ugalde
Adeu, mamà

Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.

Ja un mes abans de l'arribada... [+]


2025-01-17 | Oihane Artetxe
Infància vulnerada: violència institucional en el nostre context

Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]


No a la prohibició de la militància política!

El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]


“Habiti with less”

L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]


Telèfon intel·ligent: el nostre rei fetitxe

La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]


Marxter Xef

Un fantasma travessa les cuines: Els fantasmes de Carlos.

Karlos no s'ha presentat al Màster Xef Celebrity. Després d'analitzar el seu patrimoni culinari, té molt clar que no superarà la selecció dels seus contrincants. De fet, l'Acadèmia de la Gastronomia i els mitjans de... [+]


2025-01-13 | Gerardo Luzuriaga
Selecció d'Euskadi?

La consecució de la Selecció d'Euskadi ha estat, sens dubte, un assoliment històric. Però si es queda en això, per a molts bascos –jo també, perquè soc navarrès– serà el dia més fosc i trist. Després de gaudir de l'alegria i la calor dels primers dies, tornem a la... [+]


Preocupant situació actual i conseqüències del professorat d'Audició e Llenguatge

Els professors d'audició i llenguatge (PDI) i logopedes són professors especialistes que treballen tant a l'escola pública com en la concertada. Entre les seves funcions està l'atenció directa a l'alumnat amb dificultats de llenguatge i comunicació, però també l'establiment... [+]


Totes les víctimes del PAI

Les víctimes creades pel PAI no són només docents funcionarizados gràcies al procés d'estabilització provocat per la Llei del PAI, sinó molt més. A alguns se'ls ha donat una certa visibilitat mediàtica a conseqüència del recurs interposat per Steilas, però la majoria... [+]


Per un servei públic ferroviari de qualitat per a la Ribera

En les últimes setmanes estem llegint "proposades" per a la recuperació de la línia ferroviària Castejón-Soria i el manteniment de l'estació de tren de Tudela en la seva ubicació actual, o per a la construcció d'una nova estació d'alta velocitat fora del nucli urbà amb... [+]


No anem a la guerra. No a la guerra, no al nostre nom!

Any de la Guerra, any de la mentida!

Així ho diu la frase i així ho corrobora la realitat.

Davant la situació de guerra en el món i a Europa, el seu constant repunt i les possibles conseqüències que això ha tingut i tindrà a Euskal Herria, el mes de desembre passat... [+]


Regeneració de la platja de Laga

La restauració de les característiques naturals de la platja de Laga es va iniciar fa tres dècades i continua sense interrupció en la restauració escalonada a contrarellotge.

Laga (Bizkaia) és un espai excepcional, molt significatiu des del punt de vista natural i social... [+]


Eguneraketa berriak daude