Ekologistak Martxan considera "superficial" l'acord aconseguit a Glasgow pels mandataris internacionals per a la resolució de l'emergència climàtica. És “irritant i decebedor” segons els joves emprenedors de Fridays For Future. “Submisa i feble”, segons ha denunciat Greenpeace. Després de dues setmanes de reunió a la ciutat escocesa, els participants en el cim de la COP26 no han aconseguit un acord que satisfaci a ecologistes i agents socials, així com a diversos caps d'Estat.
La portaveu d'Ekologistak Martxan, Irene Rubiera, ha criticat que “qualsevol” signaria aquest conveni: “Diu que el clima ha de lluitar contra l'emergència, però no especifica quan ni com es farà ni amb quin finançament”. I és que les decisions preses no són vinculants.
No obstant això, en la reunió s'han plantejat diverses qüestions que fins ara no s'havien tingut en compte i, entre altres qüestions, el debat sobre l'abandó del carbó i de les energies fòssils ha estat "un avanç", ha reconegut Jennifer Morgan, director internacional de Greenpeace, que ha recordat que la decisió finalment acordada és "feble". En les últimes hores de tancament de l'acord, s'ha modificat una frase de l'esborrany en resposta a les pressions del representant hindú: en lloc de “deixar d'utilitzar” el carbó com a font energètica, s'ha fet una “petició de reducció progressiva” d'aquest.
Els països empobrits en la riba
D'altra banda, els ecologistes han valorat positivament la mirada posada als països empobrits, però han denunciat que se'ls hagi deixat “de costat ”. En un comunicat publicat per Fridays For Future, la política de fronteres del Govern del Regne Unit ha deixat "encara més a un costat" les veus més afectades pel canvi climàtic: “Els activistes de primera línia han hagut de lluitar per a escoltar les seves veus, mentre que en el cim han donat la benvinguda a més de 500 promotors de combustibles fòssils”. Han criticat que el finançament que els països rics tenen previst donar als països empobrits està "molt lluny" del que necessiten.
Així mateix, Morgan, en nom de Greenpeace, ha assenyalat que encara que en el conveni s'ha reconegut la necessitat de "reduir les emissions en aquesta dècada", aquest compromís queda abandonat per a l'any que ve. En el cim s'ha acordat reduir les emissions un 45% per a l'any 2030, de manera que l'escalfament global no superi els 1,5 graus per a finals de segle en comparació amb les dades preindustrials. Morgan ha demanat que s'apliquin "" les mesures referent a això.
#COP26: The call for emissions reductions of 45% by the end of this decade is in line with what we need to do to stay under 1.5C and brings the science into this deal.
But it needs to be implemented.
/11
— Jennifer Morgan (@climatemorgan) November 13, 2021
Caldrà veure quins són els passos que se seguiran per a complir el que s'ha decidit. Els Estats membres de la comunitat internacional tenen previst celebrar la pròxima cimera a Egipte, l'any 2022.
Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]
Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]
Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]
Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]
Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]
No hi havia ningú o tots. Que tots sofrim almenys si no es donen els canvis necessaris perquè ningú sofreixi l'emergència climàtica. Vostè –lector–, jo –Jenofá-, ells –pobres– i ells –rics–. Els incendis de Los Angeles no em van produir satisfacció, però... [+]