Igual que els incendis, la facilitat de les guerres per a escapar i propagar-se del control era més coneguda que la coneguda, per la qual cosa podria pensar-se que el món hauria d'estar atent a un conflicte que afecta directament els països que s'entremesclen bastant més d'un terç de la humanitat, i que s'està perdent profundament. Però sembla que no. Myanmar, on està això? Per què ens ha de preocupar el que ocorre?
Perquè qualsevol recurs cartogràfic que tens a la teva disposició et dirà que aquest sud d'Àsia, més enllà de la mar oberta, té altres cinc països limítrofs. Però quin cinc: Bangladesh, l'Índia, la Xina, Laos i Tailàndia. Entre els cinc, que concentren prop del 38 per cent de la humanitat. No ocorre en cap altre lloc del món.
Però això no seria en si mateix un maldecap. El problema és que Myanmar s'ha submergit en la guerra “civil” en els últims sis mesos, en el segrest del cop d'estat militar de fa tres anys. Al caràcter “civil” d'aquesta guerra cal posar-li cometes, no sols per la qual cosa és habitual en aquests casos, sinó perquè és discutible que la “guerra interna” d'un poble és la que avui tenim a Myanmar.
De fet, des que va aconseguir la independència en el procés de descolonització amb el nom de Burma/Birmània, la qual cosa avui coneixem com a Myanmar ha estat en una constant “guerra interna”. Es tractaria d'un conflicte entre l'autoritat i les minories (shan, kachin, karen, rakhine, xinesos), que teòricament representaria al poble bamarés, una àmplia majoria local; en la pràctica, una guerra despietada entre l'exèrcit i les guerrilles ètniques, que ha tingut a les seves mans gairebé permanentment el poder real. Entre nosaltres només es coneix el cas dels rohingys.
La novetat que el cop d'estat de 2021 ha incorporat a aquest fet és l'amistat de l'oposició (més política que militar i operativa de moment) entre la majoria bamar-gòtica contra els militars amb una revitalitzada rebel·lió armada de minories ètniques contra l'enemic comú. Probablement té a veure amb la lentitud de la moral de l'exèrcit de Tatmadaw.
Però el nus s'envileix si observem el mapa amb major precisió i som conscients que l'aixecament és un fet fronterer, amb propietat pròpia, però també amb operativitat. I en aquest moment, en part, el poder militar de Naypyidaw estaria aïllat dels països limítrofs.
Davant aquesta situació, el seu nerviosisme ja ha començat a convertir-se en un acte, sobretot a la Xina i l'Índia, en el cas dels dos gegants. Perquè l'incendi de Myanmar pot travessar fàcilment aquells límits que fins ara semblaven perduts en l'acabat de Yunnan, Assam.
BBC hedabideak ikerketa bat argitaratu du, eta militarrek uztailean egindako lau sarraskiren berri eman du. Uste dute hilketak “zigor kolektiboak” izan direla, herri horiek baitira agintean dagoen junta militarraren oposizioaren gotorlekua. Armadak ez ditu hilketak... [+]
Otsailean militarrak agintera heldu zirenetik, herritarren aurkako hainbat eraso eta ekintza armatu egin dituzte. 1.100 pertsona hil dituzte ordutik, eta 4.500 (haurrak barne) atxilotuta dauzkate. Biztanleei armak hartzeko eskatu diete oposizioko kideek.
Bangladesheko rohingya kanpaleku bateko suteak gutxienez 15 hildako eta 560 zauritu utzi ditu, eta baita 400 desagertu ere. Sugarrek eremu zabala suntsitu dute eta 45.000 pertsona etxerik gabe geratu dira.
Herrialdeko hiri nagusietan istiluak izan dira Poliziaren eta diktaduraren aurkako manifestarien artean. Euskal Herrian 18:30ak zirenerako, gutxienez, 33 hildako aipatu dituzte nazioarteko hedabide nagusiek, sare sozialetan 60tik gora ere zenbatu dituzte. Nazio Batuen... [+]
Armadak larrialdi egoera ezarri du urtebeterako eta herrialdearen kontrola hartu du. Win Myin presidentea, eta Aung San Suu Kyi estatu kontseilaria eta Bakearen Nobel sariduna atxilotu dituzte.
Rui-Ning eta Huabo Times lantegietako langileek gutun bat bidali diote Inditexen sortzaileari. Sindikatuen aurkako errepresaliak salatzen dituzte, COVID-19aren pandemiaren aitzakian.
Mango eta Zara arropa ekoizleen Myanmarren dituzten lantegietako langileek salatu dute koronabirusa dela eta sindikatutako kideak kaleratu dituztela, eta ez sindikalak mantendu. Penn Stateko Unibertsitateko Munduko Langileen Eskubideen Zentroak gehitu du enpresak hainbat eskari... [+]
Urtarrilaren 16an, Birmaniako (Myanmarko) Katxin gutxiengoko kideek beraien hizkuntzan idazten saiatzen ziren bakoitzean, blokeatu egiten zitzaien Facebook. Ez zegoen modurik post bat egiteko hizkuntza horretan. "Zure eskaera ezin da prozesatu", erantzuten zuen... [+]
Behar militarrek ezin dituzte justifikatu espetxeratzeak, torturak, bortxaketak, sexu esklabotza eta jazarpena bezalako delituak, Nazio Batuen Erakundeak (NBE) publiko egin duen txostenaren arabera.
Mugarik Gabeko Medikuak GKEak kaleratutako txosten baten arabera, rohingya etniako 6.700 kide hil zituen gutxienez Myanmarreko armadak, haien aurka egindako erasoaldiaren lehen hilabetean. Horietatik 730 bost urtetik beherako umeak ziren. Myanmarreko Gobernuak 400 biktima baino... [+]
Rohingya herriko ia milioi erdi lagunek ihes egin dute Myanmarretik (lehengo Birmania) Bangladeshera. Myanmarreko Gobernuko iturriek berriki aitortu dute rohingyen herrien %40 hustu direla armadaren bortizkeriatik ihesi. NBEko Giza Eskubideen goi komisario Zeid Ra’ad Al... [+]
Amnesty International (AI) elkarteak gogor kritikatu du Aung San Suu Kyi, Myanmarreko Estatu Kontseilariak –legez presidentea ez izan arren hark du benetako boterea herrialdean– rohingya etnia jasaten ari den erasoei buruz esandakoak. Myanmarreko armadak giza... [+]