En vespres de les eleccions al Parlament Europeu, s'han celebrat actes de protesta contra les polítiques migratòries de la UE i dels Estats membres en diferents punts d'Europa: Barcelona, Atenes, Londres, Itàlia, Sèrbia, Suècia... També a San Francisco dels Estats Units. Al País Basc, a Durango (Bizkaia), en Sant Joan de Llum, en Biarritz i en Hazparne (Lapurdi), es van celebrar abans-d'ahir un acte a Pamplona. Els agents que s'han sumat a l'Abraçada de Pobles, Persones i Drets Humans han advertit que l'extrema dreta i les idees neofeixistes s'estan enfortint i han denunciat que els seus discursos, juntament amb alguns sectors de la centreesquerra i de la dreta, intensifiquen les polítiques migratòries injustes. Més de 200 organitzacions i plataformes s'han sumat a la convocatòria.
"Promouen l'odi a les persones migrants i refugiades", han explicat els organitzadors, els qui han criticat que se'ls culpen de les "malalties" de les societats autòctones com la desocupació, els baixos salaris, la crisi social i econòmica, la delinqüència o el masclisme... A més, han denunciat que les polítiques de la UE "vulneren els drets humans, la vida i el dret a la migració".
A Durango, els veïns s'han concentrat en la plaça Ezkurdi, convocats per ongi Etorri Errefuxiatuak i Caravana Obrint Fronteres. La marxa, que ha començat amb un llampec, s'ha dividit en vuit columnes, en silenci, mentre diverses dones llegien els noms i cognoms dels migrants morts en el camí. Prèviament, una jove de Durango, d'origen palestí, havia llegit un text escrit pel bertsolari Unai Iturriaga en relació amb el manifest. Aquí ha ocorregut la primera abraçada del dia, entre ell i una dona que va viure el bombardeig de Durango.
En cada columna s'han representat diferents moviments relacionats amb el missatge que han volgut difondre: persones refugiades i migrants i acollidores; feministes; cultura i basca; sindicats; baserritarras i ecologistes; drets humans; pensionistes; memòria, veritat, justícia i reparació... Les víctimes del bombardeig de Durango també han estat presents, ja que una persona ha abraçat al grup en el seu nom. Les columnes han envoltat el camp i, després d'entrar en ell, han començat a reunir-se en una espiral, en la qual s'han pogut escoltar cançons com Txoriak TXORI, Bella ciao i altres. L'acte ha finalitzat amb un irrintzi i s'ha escenificat una abraçada gegantesca, amb la participació d'ETB.
"És responsabilitat de les elits, no dels migrants"
"Els responsables d'aquesta crisi són les elits que governen Europa, i no els migrants i els refugiats", han subratllat els convocants del cim. Recorden que la responsabilitat també és seva en l'origen de les migracions: La UE, els governs i la major transnacional. Per això, han exigit el compliment "rigorós" de la Declaració Universal de Drets Humans, l'externalització " de fronteres, la fabricació d'armes i vendes europees, la captura de recursos i el robatori de terres" i impulsar polítiques migratòries concordes amb els drets humans.
"A Europa es criminalitza la solidaritat amb els refugiats i migrants", han afegit els organitzadors de la marxa, que han corejat crits. "Per això ens comprometem, com a norma de convivència, a rebutjar les polítiques d'odi i exclusió i a defensar la humanitat i la solidaritat com a formes de vida a Europa".
Dissabte a Pamplona/Iruña
[Informació ARGIA] La iniciativa Iruña Harrera Herria va organitzar el passat 4 de maig una abraçada entre els pobles en el Passeig de Sarasate de Pamplona. Centenars de persones es van congregar allí, tal com es pot veure en el vídeo d'Ahotsa, i van denunciar les polítiques migratòries de la Unió Europea, que són discriminatòries i punitives. També van denunciar les condicions de vida i la situació d'explotació que es dona als migrants a Europa. També van reivindicar que els drets humans han de ser iguals per a totes les persones, siguin europees o no, i van recordar que en la mar cal prestar la mateixa ajuda als ciutadans que viatgen en pastera o als quals viatgen en un creuer de luxe.
Aquesta notícia ha estat publicada pel diari Berria i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-By-SA.