El moviment d'alliberament sexual d'Ehgam Euskal Herria ha assenyalat que les últimes setmanes han estat "mogudes, incòmodes i mediàtiques" per a la comunitat LGTBI entorn dels assassinats ocorreguts a Bilbao. Ha denunciat el tractament "morbós" que alguns mitjans de comunicació han donat al tema: "La desmesurada necessitat d'alguns mitjans de comunicació de crear un morb ha posat en escac les nostres vides, les nostres relacions, el nostre goig i la nostra llibertat. Ens volen condemnar a viure en contínua doctrina Xoc, en el marc inesgotable de la por. Aquest marc interminable de la por el secunden, a més, alguns membres del nostre col·lectiu i, en conseqüència, s'uneixen a l'estigmatització de les nostres pràctiques sexuals".
En relació amb aquests assassinats, Ehgama ha assenyalat que "no són clares" qüestions, però hi ha qui ha trobat "el camí per a estigmatitzar a les víctimes, per a estigmatitzar el camí lligar en les xarxes digitals, per a estigmatitzar en definitiva algunes pràctiques sexuals concretes i així estigmatitzar al col·lectiu LGTBI. Hi ha sectors que no han perdut la menor oportunitat per a posar de manifest el racisme; i aquest racisme
moltes persones han aprofitat l'ocasió per a amagar les seves pròpies culpes i vergonyes. Tota la càrrega de la LGTBI-fòbia ha estat col·locada sobre el presumpte agressor detingut i empresonat, com si la societat no fos fòbica".
Assenyala que aquests assassinats són o no són atacs homòfobs en Ehgam: "Sabem, no obstant això, que s'han produït atacs dins d'una estructura homòfoba i que aquesta estructura homòfoba els ha permès, ja que només dins d'aquesta societat homòfoba es pot entendre que alguns membres de nosaltres hagin de realitzar pràctiques sexuals ocultes i semi-clandestines: les nostres pràctiques sexuals. Membres armarizados, persones trans... tenim dificultats o incapacitats per a gaudir lliurement de la nostra sexualitat, perquè la societat en la qual vivim és LGBTIfóbica. Aquesta situació ens fa encara més vulnerables".
Denúncia que han hagut de sentir "falses justificacions de danys col·laterals" de lligar en les xarxes, assenyalant l'absurd de: "Bars
o lligar en les discoteques com si fos més segur. Per a nosaltres, per a les persones LGTBI i per a les dones* en general, lligar no és segur, ni en la xarxa, ni en els bars, ni en cap lloc. Vivim envoltats de violència, perquè vivim en un sistema ciisheteropatriarcal que no és segur per a nosaltres. Però això no ens exagera. Continuarem desenvolupant, gaudint i compartint les nostres vides, conquistant i construint llocs i espais".
El grup Ehgam ha cridat a entrar, a articular, a cuidar, a organitzar-se per a combatre la violència i a sortir al carrer en el dia d'avui.
Bascos ha conegut, a través de l'enquesta en línia realitzada enguany, 106 accions LGBTfóbicas sofertes al País Basc Nord. La majoria d'ells han estat insults i agressions verbals. Aquests atacs han estat recollits en diferents entorns, segons l'edat, però han estat atacats en les xarxes socials per persones de totes les edats: Els menors de 18 anys ho han patit principalment a l'escola i en les activitats d'oci. Els de 18 a 25 anys també són molts a casa. I a partir d'aquí els adults en tots els mitjans.
Davant aquestes dades, els membres de l'associació Bascos han assenyalat que la campanya d'homofòbia i transfòbia del Govern francès en els centres escolars està lluny d'aconseguir els objectius marcats. I assenyalen que en les campanyes de ciberassetjament no es treballa la LGBTfobia. Demanen al següent govern que faci "una política pública de la grandària del repte".
Gehitu recorda que, segons les dades de la CAPV, el nombre d'incidents d'odi i delictes ha augmentat, sobretot en 2021. Entre ells destaca el cas del recentment conegut assassí en sèrie. Davant això, ha demanat a les autoritats que "adoptin mesures urgents i eficaces per a protegir el col·lectiu i defensar els nostres drets". Política de prevenció per a evitar aquest tipus d'atacs i reactivar tant als agressors com a la societat
demanen "eficaces": "Demanem que creïn plans de treball personalitzat amb els victimarios, que són els que han de canviar el seu comportament, però no les persones LGBTIQ+ que els animem a viure de manera lliure". També ha assenyalat la necessitat d'una llei específica transversal per a "acabar amb la violència específica i transversal".
De cara a la societat, d'una banda, veu amb bons ulls que la violència s'irrita "" davant les situacions i "ens protegeix", però d'altra banda adverteix que darrere de tot això s'amaga LGTBIQ+fòbia. "Demanem a la societat i sobretot a les institucions que continuïn fent protestes i mobilitzacions contra la violència cap a les persones LGBTIQ+". Perquè, com ha assenyalat Gehitu, "el silenci no ens protegeix, sinó que ens aïlla, i Gehitu està convençut de la força del col·lectiu".