Tots coneixem els seus gratacels, als nostres pobles també tenim cases llargues de 10 a 20 plantes. En alguns llocs del món també hi ha plantes amb més de 100 plantes. Si aquests habitatges o aquestes oficines tenen tants peus cap al cel, també per sota de la superfície de la terra tindran alguns. I és que, d'una banda, es necessiten aparcaments per a tantes oficines i, sobretot, perquè les cases d'aquesta longitud necessiten unes bases més sòlides.

Quan vols explorar l'evolució de l'ésser humà i buscar informació sobre això, tots els informes comencen pels micos, els primats. Però la ciència ens indica una altra cosa, que l'ésser humà té més precedents i que els estudis dels seus gens ens porten molt lluny. Hem de considerar a Tximuena com un moment important d'evolució, però per a entendre a l'ésser humà en el seu conjunt hem d'anar molt més lluny.

L'ésser humà és, sens dubte, un ésser viu, i el naixement de la vida és també un moment molt important. Esmentem el moment, però aquests successos no es van produir a la velocitat del raig, sinó en milers o milions d'anys. No estaria mal que es digués què és la vida, si és que es pogués explicar. La majoria diuen que tot el que fa aquest cicle, neix, es multiplica i mor, té vida. Uns altres afegeixen que també són importants la capacitat d'obtenir energia, la capacitat de respondre a estímuls externs o interns o la capacitat d'adaptar-se a diferents situacions.

La Terra es va formar fa 4.500 milions d'anys i les primeres cèl·lules van aparèixer al voltant dels 3.500 milions d'anys. És evident que prèviament s'havia donat un estat fisicoquímic probiòtic, ja que la vida és conseqüència d'un llarg procés. Per tant, es pot dir que els elements necessaris perquè la vida es produís eren aquí. Des del moment en què es va produir aquella explosió de Big bang? O, abans de l'explosió, hi havia una cosa en la qual es deia el no-res, el buit quàntic d'energia, l'energia de fons, la font de tot el que existeix, alguna cosa per a crear vida? Respondre a aquestes preguntes és impossible en l'actualitat i no serà fàcil en el futur.

Hem donat una breu explicació al que anomenem vida, però en aquest esforç a penes hem dit res sobre energia. En la ciència quàntica, els científics que investiguen amb els elements de la petitesa i les partícules més petites, quan parlen de la matèria parlen de l'energia, i diuen que la matèria no existeix, sinó que l'energia. Prenguem un còdol, amb la definició donada a dalt, que no té vida, no és així? Estudiem els seus àtoms i els seus components de partícules: protons, neutrons i electrons. O partícules més petites com a quarks i hadrons, i descobrirem que en aquest petit tros de pedra hi ha més moviment que en els ruscos de primavera. Amb el concepte de vida que tenim no podem dir vida a aquesta dansa de l'àtom. Quins diables és llavors? Energia. Al meu entendre, en una convicció molt humil, l'energia és l'element més important de la vida. Les molècules estan fetes d'àtoms i també les primeres cèl·lules, per la qual cosa estan plenes d'energia. En la formació de les cèl·lules els minerals també van tenir molt a veure, com ho tenen en els nostres cossos. Sé molt poc de ciència, però abans de començar amb el que realment vull explicar, volia donar una mica de llum sobre aquests elements, tal vegada tenint en compte que pot passar el contrari.

Anem, doncs, a aquest gratacel que es diu home, i comencem a parlar de l'home. L'ésser humà, animat, no comença amb els micos, sinó abans de l'explosió de Big bang. Es creu que després de l'explosió van sorgir alguns elements, com l'hidrogen, l'heli, el liti, i més tard, perquè es produís la vida. Des de les primeres cèl·lules fins a tot el procés posterior, l'ésser humà també ha estat present. Aquest seria el pis més profund del gratacel humà. De base més ferma. Sempre hem estat. Les primeres cèl·lules semblen ser vegetals i les primeres s'han donat plantes i arbres, per davant d'altres cèl·lules d'animals. Em va sorprendre llegir que un plàtan té una similitud genètica del 60% amb l'ésser humà. Que les plantes, els arbres i els seus fruits tenen molt a veure amb nosaltres. Passem a una altra planta subterrània: animals. Comencem amb les primeres cèl·lules protocelarias, els protozous monoculars, i amb les estructures complexes de moltes cèl·lules passem als animals més complets. El nostre ADN genètic està relacionat amb molts animals i no sols amb els ximpanzés. Així, un ratolí té un 80% de similitud amb el nostre ADN, el gat domèstic d'Abissínia un 90%, el mosquit de vinagre un 61%. Un ximpanzé té un 96% de similitud amb el nostre ADN. Em refereixo a la similitud i no a la igualtat. Encara que sembli mentida, les plantes, cèl·lules i animals que hem esmentat són els nostres antecessors, els nostres avantpassats, els nostres germans majors. L'ésser humà no pot oblidar-se d'això, ja que porta amb si la informació genètica d'aquests. Aquestes plantes subterrànies del gratacel de l'ésser humà són molt importants i no podem oblidar-les. També són part de nosaltres.

Hem arribat a la superfície de la terra en el gratacel de l'home. Aquesta casa no té ascensor i les graderies s'han de pujar d'una en una durant milers i milions d'anys. L'ésser humà comença a superar a poc a poc l'existència i la conducta del ximpanzé i es va per les sabanes africanes, alçat sobre dues cames, intentant caçar alguna cosa. Durant milers d'anys va anar aprenent i millorant i aquell primer ésser humà Australopithecus va superar un parell de plantes de gratacels. Després van venir altres homes de diferents branques, homo habilis, homo erectus, homo neanderthal, etc. Tots van desaparèixer i els nostres predecessors van ser homo sapiens.

Tots aquests éssers humans van anar pujant a poc a poc en l'agulla de la casa, sempre millorant. És evident que cada vegada tenien un cap més buidat i que a mesura que pujaven els pisos en el gratacel, tenien més claredat i més perspectiva. Però, d'altra banda, es van anar allunyant de la terra i, sobretot, de les profundes bases del gratacel. El vent càlid i fred de l'altura els va obrir la gola i van començar a tornar-se egoistes, egoistes i solitàries. El desenvolupament de la intel·ligència ens ha servit per a pujar els pisos de la porta de casa, però hem oblidat el que som i d'on venim. Ecologia, solidaritat, feminisme, coeducació, acolliment als immigrants, s'utilitzen paraules boniques, però sense baixar-se dels pisos alts de la porta de casa.

El gratacel que som és tot, des de les bases fins on hem arribat. I recorda que encara no hem arribat al cim, anem caminant. La majoria estem pujant i baixant les dues i tres plantes, girant i girant, perquè no fem avanços. Crec que en això estem.