Encara són a temps de signar? Sí, però una vegada acabada la legislatura i convocades les eleccions, tindria molt poca credibilitat. A més, i això és el més important, encara que se signi demà, l'anunciat fa un any ja ha quedat en res, almenys en gran part.

Segons van anunciar Arriola i Asensio, la inversió total ascendia a 61 milions d'euros. El Govern Basc i la Diputació aportarien 45,2 euros, 32,5 euros i 12,7 euros, respectivament. Els diners restants seria a càrrec dels ajuntaments d'Aigües de l'Añarbe, Serveis de Txingudi, Aigües de Guipúscoa i Sant Sebastià i Pasaia.

Aquestes inversions es realitzarien en dos terminis, el primer fins a 2001 i el segon des de 2021 fins a 2027. En un primer termini s'escometrien "les inversions que més impacte tindran en la població i en el medi aquàtic", com en les obres de sanejament de Pasai Donibane, el riu Mijoa que aboca a la platja de Saturraran o el riu Zelai que a Tolosa s'uneix a Oria. En el segon tram, arribaria el torn del riu Ziako d'Andoain o el de Mendaro.

No obstant això, en els pressupostos de 2020 no s'ha consignat diners per a fer front als compromisos de l'Acord. Són molt significatius els casos de Pasai Donibane i el riu Mijoa, entre altres, perquè el propi diputat Asensio els va citar expressament al febrer, subratllant que el nou Marco Adordio venia a solucionar "les seves mancances històriques". Perquè, sense diners, sense treball, i per tant, abans de la signatura de l'Acord ja sabem que les previsions per a 2021 no es compliran.

 

 

 

 

 

 

Cal tenir en compte que en el nou Acord marc, anunciat l'any passat per Arriola i Asensio, la majoria dels projectes de sanejament esmentats eren els mateixos que en l'Acord marc 2007-2011, tal com va constatar Eguzki en el seu moment. És més, algunes d'elles ja s'esmentaven en l'Acord marc 2003-2006! És a dir, són projectes que havien d'haver estat en marxa des de fa temps.

Arriola va voler dir, d'alguna manera, "aquesta vegada sí". No obstant això, els Soleones ens vam mostrar escèptics, i un any després és evident que teníem raó. No estem orgullosos d'haver-ho inventat, eh? De fet, encertar no tenia cap mèrit especial, ja que la història del sanejament dels rius del País Basc és una història de retards crònics.

I en tant no s'incrementin substancialment els sous que les Administracions Públiques dediquen al sanejament, es produiran retards encara majors. Cal tenir en compte que s'està revisant el Pla Hidrològic i que abans que finalitzi l'any 2021 entrarà en vigor un nou Pla Hidrològic. Entre les mesures d'aquest nou pla es troben els vells projectes de sanejament que no s'han realitzat fins ara, però també els nous, també inevitablement, a conseqüència de la normativa d'aigua que s'ha endurit en els últims anys. Per tant, es requeriran més inversions.

En resum: si es manté així, és a dir, si no s'incrementen substancialment les inversions, la xarxa bàsica de sanejament no es completarà en dècades.