La Diputació de Guipúscoa abandona els boscos amb els diners de tots
El 9 de juny, el diputat general de la Diputació Foral de Guipúscoa, Markel Olano, i el diputat de Promoció Econòmica, Turisme i Medi rural, Jabier Larrañaga, van comparèixer en Donostia per a presentar la Fundació Basotik. El director general de muntanyes i Medi natural, Arantxa Ariztimuño, semblava ser present, encara que no va prendre la paraula.
La Fundació neix amb una participació del 100% de la Diputació, amb un pressupost de dos milions d'euros. Diu que la Diputació ha tingut en compte als agents socials per a aquesta iniciativa, perquè no estem en la seva agenda els propietaris de terres i les empreses, els ecologistes i els conservacionistes de la naturalesa.
Segons el que s'ha dit en la compareixença: “La Fundació s'encarregarà de la gestió integral dels boscos: plantació, neteja, transformació, comercialització de fusta i productes”. És clar que no es tracta de boscos, sinó de plantacions d'arbres. En paraules de Jabier Larrañaga, “la quantitat de boscos abandonats o sense gestió és actualment del 16% i pretenen frenar aquesta realitat”, és a dir, convertir els boscos que s'estan naturalitzant en plantacions de fusta.
"La Diputació diu que vol fer un salt qualitatiu amb la fundació Basotik, i ho ha fet, però no en el camí d'un bosc sostenible, com deia Olano"
La Fundació neix amb la vocació de gestionar els terrenys forestals dels propietaris privats. En l'actualitat, existeixen 95.000 ha a les seves mans, arribant les explotacions a gairebé 10.000. El desastre que viu en el sector primari, només el 20% dels propietaris té menys de 50 anys, és un sector sense relleu, que està permetent la mort de l'administració en benefici d'uns pocs. I és que és clar que la nova recepta és deixar la gestió d'aquesta propietat en mans públiques (és a dir, en les empreses).
Aquesta és la primera pregunta que planteja la qüestió: els sindicats pagesos ho veuen amb bons ulls? L'objectiu dels baserritarras, els ramaders, els pastors i els propietaris de terres és avui convertir-se en servidors i subsidiaris de l'Administració?
La segona pregunta no té menor importància. Sabent que la política forestal està condicionada per la Diputació en la via de les subvencions, és possible que l'administració que distribueix els diners sigui la gestora dels perceptors? En el model econòmic de mercat lliure, no és contrari a la lliure competència?
El diputat general, Markel Olano, va realitzar una valoració política per a justificar la iniciativa. Com la Diputació ha convertit en costum, de principi a fi, va mostrar la seva voluntat de confondre a la ciutadania amb un ús interessat i erroni del diccionari. Va dir que a Guipúscoa la superfície forestal és del 61%, quan sap que la major part d'aquesta superfície (si estan malalts) està composta per plantacions arbòries. Va dir que els boscos són importants “des del punt de vista mediambiental, des del punt de vista de la biodiversitat, des del punt de vista del paisatge i del sector primari, des del punt de vista de l'economia pagesa”, i que són “una bona eina per a absorbir el CO₂ en la lluita contra el canvi climàtic”. Boscos sí, no plantacions arbòries: quan es realitza una gestió intensiva basada en el monocultiu com la nostra, tots aquests beneficis es converteixen en impactes ambientals, com demostren els informes de biodiversitat que mostra el Govern i els indicadors de pèrdues de sòl que mesura el Ministeri d'Espanya.
Segons Larrañaga, la Fundació Basotik facilitarà en l'actualitat una gestió difícil per als propietaris forestals (necessita pell perquè qui s'encarregui de la complexa tramitació aprofiti aquesta dificultat en benefici propi!). ). Donada l'escassa superfície de la majoria dels propietaris, la Diputació gestionarà les superfícies de forma concentrada, la qual cosa suposaria una major rendibilitat per part de la gestió col·lectiva. Industrialització de les explotacions, tant amb llet com amb carn, ara amb fusta. La recuperació dels boscos no ho exigeix.
La Diputació diu que vol fer un salt qualitatiu amb la fundació Basotik, i ho ha fet, però no en el camí d'un bosc sostenible, com deia Olano. La Fundació suposa un salt qualitatiu contra la conservació de la naturalesa i la biodiversitat, un pas més cap a la ruïna.
* En Naturko està format per grups naturals i ecologistes de Guipúscoa
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]