La Diputació de Guipúscoa abandona els boscos amb els diners de tots
El 9 de juny, el diputat general de la Diputació Foral de Guipúscoa, Markel Olano, i el diputat de Promoció Econòmica, Turisme i Medi rural, Jabier Larrañaga, van comparèixer en Donostia per a presentar la Fundació Basotik. El director general de muntanyes i Medi natural, Arantxa Ariztimuño, semblava ser present, encara que no va prendre la paraula.
La Fundació neix amb una participació del 100% de la Diputació, amb un pressupost de dos milions d'euros. Diu que la Diputació ha tingut en compte als agents socials per a aquesta iniciativa, perquè no estem en la seva agenda els propietaris de terres i les empreses, els ecologistes i els conservacionistes de la naturalesa.
Segons el que s'ha dit en la compareixença: “La Fundació s'encarregarà de la gestió integral dels boscos: plantació, neteja, transformació, comercialització de fusta i productes”. És clar que no es tracta de boscos, sinó de plantacions d'arbres. En paraules de Jabier Larrañaga, “la quantitat de boscos abandonats o sense gestió és actualment del 16% i pretenen frenar aquesta realitat”, és a dir, convertir els boscos que s'estan naturalitzant en plantacions de fusta.
"La Diputació diu que vol fer un salt qualitatiu amb la fundació Basotik, i ho ha fet, però no en el camí d'un bosc sostenible, com deia Olano"
La Fundació neix amb la vocació de gestionar els terrenys forestals dels propietaris privats. En l'actualitat, existeixen 95.000 ha a les seves mans, arribant les explotacions a gairebé 10.000. El desastre que viu en el sector primari, només el 20% dels propietaris té menys de 50 anys, és un sector sense relleu, que està permetent la mort de l'administració en benefici d'uns pocs. I és que és clar que la nova recepta és deixar la gestió d'aquesta propietat en mans públiques (és a dir, en les empreses).
Aquesta és la primera pregunta que planteja la qüestió: els sindicats pagesos ho veuen amb bons ulls? L'objectiu dels baserritarras, els ramaders, els pastors i els propietaris de terres és avui convertir-se en servidors i subsidiaris de l'Administració?
La segona pregunta no té menor importància. Sabent que la política forestal està condicionada per la Diputació en la via de les subvencions, és possible que l'administració que distribueix els diners sigui la gestora dels perceptors? En el model econòmic de mercat lliure, no és contrari a la lliure competència?
El diputat general, Markel Olano, va realitzar una valoració política per a justificar la iniciativa. Com la Diputació ha convertit en costum, de principi a fi, va mostrar la seva voluntat de confondre a la ciutadania amb un ús interessat i erroni del diccionari. Va dir que a Guipúscoa la superfície forestal és del 61%, quan sap que la major part d'aquesta superfície (si estan malalts) està composta per plantacions arbòries. Va dir que els boscos són importants “des del punt de vista mediambiental, des del punt de vista de la biodiversitat, des del punt de vista del paisatge i del sector primari, des del punt de vista de l'economia pagesa”, i que són “una bona eina per a absorbir el CO₂ en la lluita contra el canvi climàtic”. Boscos sí, no plantacions arbòries: quan es realitza una gestió intensiva basada en el monocultiu com la nostra, tots aquests beneficis es converteixen en impactes ambientals, com demostren els informes de biodiversitat que mostra el Govern i els indicadors de pèrdues de sòl que mesura el Ministeri d'Espanya.
Segons Larrañaga, la Fundació Basotik facilitarà en l'actualitat una gestió difícil per als propietaris forestals (necessita pell perquè qui s'encarregui de la complexa tramitació aprofiti aquesta dificultat en benefici propi!). ). Donada l'escassa superfície de la majoria dels propietaris, la Diputació gestionarà les superfícies de forma concentrada, la qual cosa suposaria una major rendibilitat per part de la gestió col·lectiva. Industrialització de les explotacions, tant amb llet com amb carn, ara amb fusta. La recuperació dels boscos no ho exigeix.
La Diputació diu que vol fer un salt qualitatiu amb la fundació Basotik, i ho ha fet, però no en el camí d'un bosc sostenible, com deia Olano. La Fundació suposa un salt qualitatiu contra la conservació de la naturalesa i la biodiversitat, un pas més cap a la ruïna.
* En Naturko està format per grups naturals i ecologistes de Guipúscoa
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]
Els Sanmartines són molt coneguts en els nostres caserius, ja que és el moment de matar al porc. No obstant això, molta gent no sabrà que abans el dia de Sant Martí marcava la fi de l'any agrícola. I això no era cap ximpleria. De fet, a la fi d'any calia pagar una renda... [+]
Durant tota una setmana hem parlat sobre el llibre Les aventures de Pinotxo de Collodi, a l'aula de la universitat, amb professorat d'Educació Infantil i Primària. La nostra referència principal ha estat la bonica edició que Galtzagorri va publicar en 2011, que incloïa el... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]