Clau de l'agenda de confrontació a l'agenda de solucions
La població reclusa per motius polítics ronda en l'actualitat 150 persones, de les quals una vintena està estretament relacionada amb Navarra. A la vista d'aquestes xifres, podem imaginar que no està tan lluny la solució d'un dels problemes que més ha dificultat la convivència al nostre país en els últims 45 anys.
Si dirigim la mirada cap als presos navarresos, les dades són encara més reveladors. El pres que menys temps porta en la presó ha complert tretze anys castigat, mentre que el que més porta ha complert ja 25 anys a la presó. De mitjana, els presos navarresos porten dinou anys en la presó. Excepte sis, tots els altres compliran en els dos anys següents les condicions objectives per a obtenir la llibertat condicional segons la llei penitenciària. Però fins ara no se li ha donat a cap d'ells la possibilitat de complir així la pena, encara que tindrien dret a això. Només tres d'ells han rebut el tercer grau (sortir de dia per a estudiar o treballar i passar la nit a la presó).
En el cas de tres dels sis presoners navarresos que encara no compleixen els requisits objectius per a accedir a la llibertat condicional, les seves penes es reduirien considerablement si es té en compte el temps d'estada en les presons franceses (el que, segons la normativa europea, hauria de fer-se); els tres restants entren en l'àmbit de la Llei 7/2003, denominada erròniament “llei de compliment íntegre de les penes”. El PP va completar aquesta llei amb majoria absoluta al juny de 2003, a escassos dos mesos de la desafortunada fotografia d'Açores, presidida per Aznar. El context d'aquesta llei era, per tant, una agenda autoritària que va estendre la guerra i la vulneració sistemàtica dels drets fonamentals a tothom. El contingut d'aquesta llei ha d'adaptar-se com més aviat millor a la situació actual per a convertir-se en una eina útil per a avançar amb una agenda basada en els drets i la convivència.
Fem una crida a la majoria social de Navarra perquè prengui a la seva mà la clau per a posar en solució el tema de la política penitenciària
La realitat que ens mostren aquestes dades ens ha de donar què pensar. Tenim davant nosaltres dos camins: la dissolució de la política penitenciària excepcional i l'accés a solucions definitives a curt i mitjà termini; o el camí que porta a seguir amb mesures d'excepció, amb l'amenaça d'un escenari de cronificació del problema, deixant el sofriment de les tres o quatre últimes generacions de navarresos a la següent generació.
I la pregunta és a qui li interessa prendre una via o una altra? Des del nostre punt de vista, la cronificació del problema només interessa a aquells sectors que volen imposar una agenda autoritària. Aquests sectors tenen arrelades arrels en diversos àmbits de poder i estan obstinats en qüestions que haurien d'abordar-se amb amplis consensos en la confrontació política, ja que hi ha convivència i drets comuns. I la majoria de la societat, en canvi, està interessada a implementar una agenda de solucions de manera ràpida i correcta. Una agenda que respecti els drets de tots, que reconegui el sofriment de tots. Aquesta majoria social compta a més amb una nodrida xarxa de moviments socials a Navarra que està aconseguint ser pioners en temes tan importants com la Memòria Històrica, la solidaritat internacional o el feminisme.
Fem una crida a la majoria social de Navarra perquè prengui a la seva mà la clau per a posar en solució el tema de la política penitenciària. El que seria una autèntica fita per a poder celebrar-ho sense demora, és a dir, llevar als presos de l'equació de la política navarresa. Entre tots tenim la força suficient per a aconseguir aquest objectiu. El 13 de gener tenim una cita als carrers de Bilbao.
Aquest article el signen 21 personalitats de Navarra:
Irati Jiménez Uriarte (escriptor), Fernando Rey Escala (traductor), Fernando Armendariz Arbizu (activista de Drets Humans), Ainhoa Aznarez Igarza (educadora i ex president del Parlament de Navarra), Juanje Soria Gulina (advocat), Bertsolari Julio Ruiz (professor de cinema)
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
Per a què l'ensenyament concertat?
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]