La notícia ha estat avançada per la revista Noaua d'Usurbil, que aporta la prova documental de la web de la Diputació Foral de Guipúscoa: “El GHK ha sol·licitat autorització per a la construcció d'un sistema de bombament en Arkaitzerreka”. De fet, la vespra del llarg pont de Tots els Sants, el 28 d'octubre, s'ha publicat en el Butlletí Oficial de Guipúscoa, passant-se desapercebut per la majoria de la població, la sol·licitud d'autorització del Consorci de Residus de Guipúscoa (GHK) per a la construcció d'un sistema de bombament a la sortida de la canonada de drenatge del fons del tàlveg cmg1 que aboca al rierol Arkaitz en el barri de Zubieta, en el terme municipal de Guipúscoa, en el municipi de Donostia (Guipúscoa). La sol·licitud d'autorització serà sotmesa a informació pública per l'Agència Basca de l'Aigua en el termini de 23 dies hàbils, "D'aquesta manera, els qui es considerin afectats per aquestes obres podran presentar reclamacions dins d'aquest termini en: Agència Basca de l'Aigua-Oficina de les Conques Cantàbriques Orientals".

En la sol·licitud d'autorització publicada en el butlletí s'especifica el que el GHK pretén construir en la zona que surt a la llum després de passar per sota de la incineradora en Arkaitzerreka: "Es construirà un nou pou de bombament a la sortida de la canonada de drenatge de fons, al costat del rierol Arkaitz, de 2,00 x 2,00 metres quadrats, i s'executarà una canonada d'impulsió de PE Ø100 mm des del pou fins a la seva connexió amb la xarxa de sanejament existent al costat del túnel d'accés a les instal·lacions de la incineradora".

La intenció del GHK és, doncs, en definitiva: Recollir les aigües d'Arkaitzerreka contaminades per la incineradora de Zubieta des d'almenys maig de 2020, bombar fins al nivell de la incineradora i abocar aquí a la xarxa de sanejament. En el butlletí de la Diputació Foral de Guipúscoa no s'especifica si les aigües desviades d'Arkaitzerreka, juntament amb la resta d'aigües residuals del polígon industrial, les conduiran fins a la depuradora de Loiola, si bé el butlletí assenyala que "connectar-les amb la xarxa de sanejament existent al costat del túnel d'accés a les instal·lacions de la incineradora" ho permeten. Tampoc s'esmenta en el butlletí si la desviació assecarà completament Arkaitzerreka amb un pegat per a ocultar la contaminació.

És curiós que el GHK, amb el suport de les principals autoritats de Guipúscoa, demani l'autorització per a construir un bypass per a les aigües contaminades d'Arkaitzerreka… quan encara el GHK no ha aclarit ni amb que contaminant s'està embrutant el rierol, ni quin és l'origen d'aquesta greu contaminació, ni qui són els responsables. I és possible que el GHK aconsegueixi que aquestes aigües enverinades s'eliminin abans dels ulls dels ciutadans i s'emportin fos de Zubieta, abans que les autoritats guipuscoanes informin els ciutadans d'aquestes contaminacions provocades per la incineradora de Zubieta i abans que els tribunals puguin esclarir i sancionar aquest greu delicte contra el medi ambient. [Actualització el 3 de novembre a les 13.30] AnclSOS ha ofert avui més informació i valoració sobre l'autorització sol·licitada pel GHK per a desviar les aigües verinoses d'Arkaitzerreka. El document d'AnclSOS complet és el següent:

El GHK vol reorientar a la platja de la Zurriola la dioxina i els metalls pesants trobats en aigües subterrànies en la incineradora de Zubieta

El GHK Patzuergoa ha sol·licitat a l'Agència Basca de l'Aigua (Ura) autorització d'abocament i abocament d'aigua al col·lector de l'Añarbe, podent sortir pel desguàs de Monpas, en les proximitats de la platja de Zurriola, sense depuració de dioxines i altres components contaminants, ja que el sistema establert en l'EDAR de Loiola no és l'adequat objectiu

Segons el text de l'autorització sol·licitada, el GHK pretén construir un sistema de bombament “a la sortida del dren de fons del tàlveg de la plataforma cmg1 que aboca al rierol Arkaitz en el barri de Zubieta”. Tot això “per a connectar amb la xarxa de sanejament existent al costat del túnel d'accés a les instal·lacions de la incineradora des del pou”.

“El que es fa públic durant el termini de vint-i-tres dies hàbils, comptats a partir del següent al de la publicació de l'anunci en el Butlletí Oficial de Guipúscoa, perquè en prengueu coneixement per l'Agència URA. D'aquesta manera, els qui es considerin perjudicats per aquestes obres, podran presentar reclamacions dins d'aquest termini en: Agència Basca de l'Aigua-Oficina de les Conques Cantàbriques Orientals. Així mateix, l'expedient estarà a la disposició dels interessats en la mateixa oficina.” En l'informe de l'obra de les oficines d'Ura s'assenyala que les obres tindran una durada de dos mesos i un pressupost de 369.087, 50 euros.

El contingut de la sol·licitud del GHK a l'Aigua serà l'únic punt de l'ordre del dia de la reunió del Consorci d'Aigües convocada avui, 3 de novembre a la tarda. En el mateix s'informarà els membres sobre la “Filtració del lixiviat sense afeccions ambientals”, en concret sobre les mesures correctores i preventives adoptades.

Quant a la “afecció ambiental”, en l'informe que consta en la sol·licitud s'afirma que l'abocament actual no és “adequat per al riu”. I encara que l'escrit no especifica quins són els motius concrets d'aquesta qualificació, els informes públics sol·licitats pel propi GHK en mans de la Viceconsejería de Medi Ambient del Govern Basc demostren que en els dos últims anys s'han detectat dioxines i furans en aquestes aigües subterrànies “34 i 62 vegades els valors de contaminació severa acceptats, segons mesuraments”. [Segons mesuraments d'Idom en 2021]. També s'han trobat
metalls pesants, amoni, clorurs, fenols i TPH (hidrocarburs). Tots ells són habituals en la combustió de residus, en general i en els plàstics en particular. També ha aparegut lindane en algunes mostres.

D'altra banda, la “xarxa de sanejament” en la qual es pretén redirigir l'abocament és l'interceptor de l'Añarbe, dotat d'una depuradora en el barri de Loiola de Donostia-Sant Sebastià, amb sortida a la seva mar en Monpas i abocament en aigües de la platja de la Zurriola. Quant a la depuració, assenyalar que l'EDAR de Loiola no està equipada amb els procediments tècnics necessaris per a desactivar els elements contaminants que
aboca la incineradora. Els tres equipaments en els quals està situada la depuradora, com són els “pretractaments”, que s'encarrega de la reinización, dreinado i desgreixatge de gruixos i fins, o el “tractament biològic per a eliminar la matèria orgànica dissolta en l'aigua” i la “decantació”, no permeten depurar aquests components contaminants de l'abocament de la incineradora.Quant a la
resta d'autoritzacions sense autorització ambiental, a més de la sol·licitud que ara es realitza a URA, ni l'Autorització Ambiental Integrada (AAI), ni la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) ni el col·lector d'aigües de l'Añarbe preveuen abocaments
d'aquestes característiques.

Revisant el text de l'AAI, la condició 3.4 no preveu la generació d'abocaments procedents de l'efluent generat en les diferents fases del procés d'incineració, això sí, ordenant que s'utilitzin íntegrament dins de les seves instal·lacions.Per part seva
, l'EIA assenyala expressament que no es preveu cap “emissió de fluxos arquerosos” i que “les aigües de procés no s'abocaran en l'interceptor del Consorci d'Aigües de l'Añar”. Quant a l'EDAR, la incineradora disposa d'una única “autorització provisional d'abocament a la xarxa de sanejament” en Añarbe, emesa pel responsable del Departament de Control de Qualitat de la citada entitat el 29 d'abril de 2019. No obstant això, aquesta autorització es concedeix com a “ús domèstic no habitual”, és a dir, serveis higiènics, vestuaris o cuina (si existís) d'aigües fecals d'origen o de residus industrials assimilables per la seva naturalesa a un abocament domèstic.

No obstant això, segons el Reglament de Sanejament i Abocaments de l'Añarbe, no són assimilables com a “domèstics” “aquelles aigües residuals que puguin tenir una incidència de risc o extraordinària en el medi ambient o en el procés de depuració”. Es fa esment exprés a les substàncies prohibides: Clorurs, coure, zinc i fenols. Aquests van ser els components que es van extreure en les
anàlisis sol·licitades al juliol per l'Ajuntament d'Usurbil en el canal d'Arakitzerreka.

Els fets que van motivar aquestes mesures del GHK es van iniciar al juliol d'enguany. AnclSOS va denunciar al Ministeri Fiscal el 14 de juliol de 2022, el mateix dia en què el canal d'Arkaitzerreka apareix enrogit i ple d'escuma a la sortida del tub dren de fons de la plataforma de la incineradora. En la nota de premsa enviada el passat 16 de juliol, l'associació va denunciar que “podíem estar davant una filtració procedent dels processos de lixiviat i instal·lació”, la qual cosa podria generar la contaminació esmentada. El GHK va enviar quatre declaracions desmentiendo aquests abocaments en dates
diferents. L'expressió d'Ancuses va considerar això com una “manipulació malintencionada” i com una
“suposada informació”.