Què portarà la primera granja de tonyina vermella que s'instal·li en Getaria?
A 3,7 milles (6,6 quilòmetres) de la costa de Getaria (Guipúscoa) s'instal·larà la primera piscifactoria de peix d'alta mar del País Basc. Els dos calaixos tenen 50 metres de diàmetre i 40 metres de profunditat. Si s'adapten bé a les condicions de la mar, en l'estiu de 2025 s'encebaran allí 50 cimarrones o tonyina vermella. El projecte, impulsat pel Govern Basc, el durà a terme l'empresa Itsasbalfego (70% de l'empresa catalana Balfego i 30% d'Azti). El projecte que canalitzarà la quota íntegra de la flota biscaïna i guipuscoana compta amb el beneplàcit de les confraries de tots dos territoris i fins al moment no ha generat grans debats al carrer. El 14 de novembre en Getaria, l'associació de basca Artzape ha organitzat una taula rodona en la qual Eli Pagola ha entrevistat a Lorea Flores en el programa Egonarria. Sí, hi ha alguna cosa que es mou en aquest tema.
De moment, no s'espera la presència de tonyina vermella en les dues grans gàbies que s'instal·laran en la costa de Getaria. Si s'adapta bé a la situació de la mar, l'objectiu d'Itsasbalfego és engreixar 50 tonyina a l'estiu de 2025. El Govern Basc ha donat el vistiplau a la instal·lació d'altres quatre o cinc gàbies a curt termini, la qual cosa suposaria un cost total de 7 milions d'euros per a arribar a engreixar 1.100 tones a l'any, és a dir, per a vendre-li la quota íntegra de tonyina vermella de vaixells de Guipúscoa i Bizkaia.
Això no és un canvi, ja que des de 2010 les confraries de Guipúscoa i Bizkaia venen la seva quota de bonic, ja que resulta econòmicament més rendible que la pesca i la venda del bonic. En l'actualitat, la quota s'embeni a l'empresa Balfego i l'empresa catalana és la més cotitzada al Mediterrani. No obstant això, Jokin Sagarzazu ha explicat en el seu article de Berria que si el Govern espanyol va modificar la llei l'any passat i un vaixell no pesca en dos anys la quota que li correspon, perdrà el dret. Per això, canviaran la fórmula: els vaixells d'aquí "pescaran" de la gàbia d'Itsasbalfego i vendran aquest peix a Balfego.
Preguntes que planteja aquest model
La responsable de Greenpeace al País Basc, Lorea Flores, ha parlat en el programa Egonarria. Ell participarà en la taula rodona que se celebrarà el 14 de novembre en Getaria. Aquí pots veure l'entrevista completa:
La piscifactoria obre interrogants: de la pesca amb canyes, els vaixells passaran a la tècnica de cèrcol. 12 La reivindicació de l'Associació Mila és que en les primeres 12 milles de la costa només es practiqui la pesca artesanal, perquè les espècies es reprodueixin amb tranquil·litat i es beneficiïn també dels vaixells que pesquen en alta mar, però aquest projecte posarà les gàbies a 3,7 milles, les grans embarcacions pescaran amb tècniques de cèrcol... quines conseqüències tindrà per als pescadors artesanals? Quants llocs de treball genera un model i l'altre, què aporta cada model a la societat?
Flores ha explicat que aquestes empreses utilitzen medicaments químics per a protegir les gàbies de les infeccions i per a fer front a malalties que es propaguen entre els animals que estan amuntegats, com els antibiòtics, que no estan exposats. Aquestes substàncies químiques s'abocaran a la mar molt prop de la costa.
També s'ha referit al context, al que s'ha atribuït l'escalfament del Mediterrani al fet que Balfego hagi obtingut pitjors resultats en els seus cultius i, a mesura que el Cantàbric es va escalfant, ha vingut a Euskal Herria a la recerca de millors condicions per al futur?
Taula rodona “On ens porta el viver Zimarroi de Getaria?” el 14 de novembre en Getaria
A partir d'aquesta pregunta, el projecte comptarà amb la presència d'Izaskun Suberbiola (responsable del Museu Ecoactivo Marítim Mater), Lorea Flores (coordinadora de Greenpeace del País Basc), Leo Belaustegi (ex pescador i membre de 12 mil Ondarru), Leandro Azkue (director de Pesca i Aqüicultura del Govern Basc) i Tomás Presidente de la Malotamendi.
La taula rodona, organitzada per l'associació de basca Artzape, estarà dinamitzada per Mirene Begiristain. Serà el 14 de novembre, a partir de les 18.30 hores, en la plaça de la Verdura.
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
Udaberrian orain dela egun gutxi sartu gara eta intxaurrondoa dut maisu. Lasai sentitzen dut, konfiantzaz, bere prozesuan, ziklo berria hasten. Plan eta ohitura berriak hartu ditut apirilean, sasoitu naiz, bizitzan proiektu berriei heltzeko konfiantzaz, indarrez, sormen eta... [+]
Ohe beroan edo hotzean egiten da hobeto lo? Nik zalantzarik ez daukat: hotzean. Landare jaioberriek bero punttu bat nahiago dute, ordea. Udaberriko ekinozio garai hau aproposa da udako eta udazkeneko mokadu goxoak emango dizkiguten landareen haziak ereiteko.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Itsasoan badira landareen itxura izan arren animalia harrapari diren izaki eder batzuk: anemonak. Kantauri itsasoan hainbat anemona espezie ditugun arren, bada bat, guztien artean bereziki erraz atzemateko aukera eskaintzen diguna: itsas-tomatea.
Martxoaren 19an amaitu zen proiektua aurkezteko epea, baina Errioxako PSOEk adierazi du Forestalia enpresak "interesa baztertu" duela. Enpresak bi parke eoliko eraiki nahi zituen Aragoiko lurretan, baina oraindik ez ditu lortu baimenak eta hori dute egitasmoa... [+]
EH Bilduk galdera sorta bat erregistratu zuen Eusko Legebiltzarrean Donostiako Metroaren igarobideko lanen gainkostua argitzeko. Informazio hori atzo jakinarazi zuen Susana Garcia Chueca Mugikortasun sailburu sozialistak.
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]