Mongetes, sidra, carxofes, patates, vi, pebrots… I armes. A Euskal Herria també es produeixen armes, armes de guerra, aquestes armes que maten a persones: Armes Eusko Label. I es produeixen més armes de les que es creï, a les fàbriques i empreses del costat, però amb la complicitat de diferents institucions i partits.

La indústria militar basca té uns beneficis anuals de més de 500 milions d'euros. No obstant això, les empreses oculten moltes xifres, per la qual cosa els beneficis poden ser molt més. En l'actualitat, més de 100 empreses basques destinen tota o part de la seva producció a la producció d'armes, algunes de les quals es troben entre les més importants del sector militar espanyol. Entre altres, els més representatius són:

• A Àlaba, l'empresa AERNNOVA dedicada al sector aeroespacial.
• En Bizkaia, ITP és una empresa de míssils i electrònica militar que es dedica a l'àmbit aeroespacial i a l'empresa SENER. Aquest últim, per exemple, té un centre de recerca en la Universitat del País Basc.
• A Guipúscoa, l'empresa SAPA, dedicada a la fabricació de tancs de guerra i vehicles militars.
• En Iparralde, les empreses DASSAULT i TURBOMECA que operen en l'àmbit aeroespacial.

Per si no fos prou, més del 80% de la producció s'exporta. La majoria, als països europeus, per a utilitzar-los en altres operacions de guerra com l'OTAN, la MEB i altres. Una altra part s'envia a països de conflicte i opressió com l'Aràbia Saudita, Turquia, Israel o Egipte.

Implicació, hipocresia i denúncia

Amb les dades sobre la taula, diverses associacions i col·lectius -Askapena, Acció de Pau Antimilitarista, Bardenas Lliures, Dones contra la Guerra, Gasteiztarras, Greenpeace, Ciutat d'Acolliment d'Iruña, KEM-MOC, La Guerraza Comença Aquí, Ongi Etorri Errefuxiatuak, OXFAM Intermón, Gasteiz e ATENEU.

Les universitats, els centres d'FP i els centres de recerca, per exemple, han denunciat que es dediquen a treballs de recerca per a augmentar la producció militar. El Govern Basc, per part seva, ofereix suport i diners públics a la indústria militar basca: “Secunda, aprova i finança els pressupostos oficials amb un creixement sostingut de la despesa militar i canalitza les subvencions a la indústria militar”.

De la mateixa manera , han censurat que diverses entitats bancàries, entre les quals destaca el BBVA, financin i inverteixin la indústria armera a Espanya. En aquest sentit, han denunciat la hipocresia de representants de partits polítics que “enalteixen i reconeixen públicament als empresaris que impulsen i financen el sector militar”.

Aperribay, Sendagorta… Noms propis després de la indústria militar

A més de les institucions, els signants han fet una crida a la ciutadania perquè reflexioni sobre la complicitat que existeix entorn de la guerra. “Com és possible que el president d'un equip de futbol basc, el de la Real, formi part de la direcció d'una fàbrica de tancs de guerra? Com és possible que els propietaris d'aquesta mena de fàbriques –Aperribay, Sendagorta…- rebin premis i distincions d'institucions públiques i privades?”, es pregunten.

D'altra banda , han recordat que el negoci de la guerra deixa “conseqüències terribles ” de la vida de milions de persones, com la mort, la destrucció o la desesperació. “Les dones i els nens són els més perjudicats, sent la violència sexual sistemàtica utilitzada com a arma de guerra”.

Per sobre de xifres, les persones

La mitjana de morts ocasionades pels conflictes armats és de 150.000 a l'any.70 milions de persones han hagut de fugir de les seves llars per a sobreviure. La majoria es queden als països de voltant, però alguns d'ells s'embarquen en viatges cada vegada més llargs i perillosos. “Quan arriben a nosaltres es troben amb la criminalització, la persecució i la pobresa extrema”.

Tots els signants han reivindicat la remodelació de la producció de la indústria militar basca per a donar la volta a aquesta situació. “Que l'objectiu d'aquesta producció sigui l'ús civil, seguint criteris ètics, sostenibles i solidaris, i posant la vida en el centre”. I també han aprofitat la compareixença per a donar “un acolliment digne a totes les persones que venen al nostre poble” a les institucions: “Si els nostres artefactes provoquen la fugida forçada de milers de persones, tenim l'obligació de ser un poble d'acolliment”.

Jornades del 22 de gener al 2 de febrer

Per a explicar millor tot això, els organitzadors han organitzat diverses jornades per a les pròximes setmanes, que se celebraran a Vitòria-Gasteiz:

• La guerra comença aquí. Xerrada Parem l'enviament d'armes a Aràbia Saudi. Xerrada d'Ina Robles, bomber de Bizkaia, el 22 de gener a les 19.00 en el Centre Cívic Aldabe.
• El documental comença aquí la Guerra de Florida, que s'estrenarà en cinemes i que ha estat produïda per Joseba Sanz. Dijous 24 de gener: invitacions disponibles en Hala Bedi Taverna.
• Banca armada, Com es finança la guerra? Conferència a càrrec de Xavi Mojal i Mónica Vega. 30 de gener, dimecres, a les 19.00 en el centre cívic Aldabe.
• Els viatges no tenen volta per al teatre l'1 de febrer a la sala Monstrenka. L'espectacle d'Itziar Rekalde s'emetrà a partir de les 21.00 hores en ETB-1.
• El dissabte 2 de febrer se celebrarà la tradicional fira de productes locals, d'11.30 a 15.00 hores en la Plaça de Correus.

Aquesta notícia ha estat publicada per Hala Bedi Irratia i l'hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.