Obliguen a 23 víctimes de la guerra bruta a pagar les costes judicials per demanar el reconeixement a la víctima del terrorisme
- Segons ha assenyalat la Fundació Egia Zor, les famílies de les 23 víctimes del GAL i Batallon Basc Espanyol han pagat un total de 106.000 euros.
El Govern espanyol va denegar en 2014 el reconeixement oficial a diverses víctimes del terrorisme d'Estat i, llavors, era nou denegar les indemnitzacions que marcava la Llei de Víctimes del Terrorisme. Va posar com a excusa l'article vuitè del Conveni Europeu de Drets Humans. Segons aquest article, la indemnització de les víctimes podrà reduir-se o denegar-se si la víctima és penada per "la delinqüència organitzada o per estar en una institució d'actes violents", però els qui han sol·licitat el reconeixement de la víctima del terrorisme d'Estat no han estat condemnats per aquests delictes. La decisió del Ministeri de l'Interior es va basar en informes policials i articles de premsa, no en decisions judicials.
Per això, les famílies de les víctimes van acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans. El tribunal va denegar les peticions de les famílies, la qual cosa ha obligat les famílies a pagar les costes judicials.
Segons el grup Egia Zor, les condemnes van començar a arribar l'any 2019, amb un total de 106.000 euros. Els que menys han pagat han pagat 1.000 euros i altres famílies han pagat gairebé 19.000 euros. Segons la Fundació, darrere de tot això hi ha una clara voluntat política de generar més dolor i prejudicis, i planteja la següent reflexió: "És inevitable preguntar si els criteris de l'advocacia de l'Estat serien els mateixos si la font de la violència fos diferent".
En relació amb les penes de costa imposades per l'Estat terrorista a familiars de persones mortes: pic.twitter.com/abrlqnzkrh
— Fundació Egia Zor (@caixabankzor) May 6, 2022
Jose Miguel Etxeberria Naparra-ren gorpua aurkitu gabe bukatu da Frantziako Landetan egindako bigarren indusketa. 44 urte dira militantea desagertu zenetik eta bere familiaren belaunaldi batetik bestera pasa da bere bilaketaren zama.
Berrogei urte bete dira GALek aldarrikatu lehen hilketatik. 1983ko abenduaren 19an Ramon Oñaederra ‘Kattu’ 23 urteko errefuxiatua hil zuen talde parapolizial horrek Baionako Bourgneuf karrikako Kayetenia ostatuan. Gertakari hori mugarria izan zen, hor abiatuko... [+]
Espainiako errege-erreginek eta Pedro Sanchez presidenteak Terrorismoaren Biktimen Oroimenerako Zentroa inauguratu dute Gasteizen. Kalean, Memoria Osoa sareak eta ehunka pertsonak zentroaren "planteamendu diskriminatzailea" salatu dute.
Herritarrak mobilizatzera deitu dituzte bihar Gasteizen, zentroaren inaugurazioarekin bat eginez. Bizikidetzaren aurkako "erasoa" dela salatu dute.
Terrorismoaren Biktimen elkarteak (AVT) Bozhidara Alejandra Matamoros, Pablo Haselen abokatua, salatu du 2019ko hitzaldi batean “terrorismoa goraipatzeagatik”. Azken asteetan poliziaren inguruan egin dituen adierazpenak ere kritikatu ditu... [+]
Espainiako presidente ohiak estatu terrorismoan izan zuen papera ikertzeko eskatu du Joxi Zabalaren arreba eta Elkarrekin taldearen legebiltzarreko buru ohi Pili Zabalak. Espainiako presidente ohiaren aurkako azken zantzua ekainean ezagutu ziren CIAren 1984ko paperak direla... [+]
Espainiako Gobernuak gerra zikinari lotutako atentatuei buruzko datu zehatzak ematea saihestu du behin eta berriz. Eusko Jaurlaritzaren aurretiazko txostenen arabera, kasuen % 37 gutxienez biktimentzat inolako erantzun formalik gabe itxi ziren.
Palestinar gazte bat hil da israeldar armadaren tiroz Zisjordania okupatuko Nablus hirian. Sionisten arabera, hildakoak "molotov koktelak" jaurti omen zituen kontrol postu baten aurka, baina Kifl Hariseko alkateak gezurtatu egin du bertsio hori, eta "kalean... [+]
Bertsio ofizialaren arabera, 2014ko irailaren 26an udaltzainek 43 gazte atxilotu eta Guerreros Unidos talde kriminaleko kideei entregatu zizkieten. Horiek hil eta gorpuak erraustu zituzten zabortegi batean. Gorpua zabortegitik urrun aurkitu dute ordea.