Troben a Bilbao una de les majors fosses comunes d'Euskal Herria amb més de 40 cadàvers de gudaris i milicians
- En el cementiri de Begoña (Bilbao) han descobert una de les majors fosses comunes de la Guerra de 1936 descoberta al País Basc. Hi ha 46 restes humanes, la majoria d'ells de gudaris i milicians que van lluitar per la República. L'Institut Gogora els realitzarà les proves d'ADN.
"Se sabia que en el cementiri de Begoña estaven enterrades les persones que havien mort durant la Guerra Civil, la majoria de manera individual, però no hi havia documentació sobre aquesta tomba comuna". Així es desprèn de l'escrit de la Societat de Ciències Aranzadi en el qual es dona a conèixer la troballa del cementiri de Begoña a Bilbao. Sota el projecte Begoñako Argia, que lidera l'associació, s'ha descobert avui la major fossa comuna de la guerra de 1936 coneguda en la CAB, i una de les més grans del País Basc. S'han trobat les restes de 46 persones, "de les quals 42 són combatents i milicians", segons es dedueix de les orelles i xapes dels cinturons trobats en la fossa.
La fossa comuna trobada consta de quatre apartats. En els dos primers trams van ser enterrats dos cadàvers, un de boca amunt, i "almenys un d'ells presentava signes d'haver mort executat –el forat de bala en el crani i les mans lligades a l'esquena–". Segons Aranzadi, tres d'ells podrien haver estat enterrats en una sepultura comuna, segons el registre del cementiri de la localitat. "La quarta no està en el registre, però en aquest mateix lloc tenia una làpida". Segons l'associació, almenys dues d'ells serien de bàndol revoltat i haurien estat executats probablement pels republicans pocs dies abans que els franquistes prenien Bilbao.
En el tercer i quart apartat de la sepultura s'han trobat 17 i 25 restes humans, respectivament. El material trobat al costat de les restes humanes indica que tots ells serien soldats i milicians que van lluitar per la Segona República. En el tercer cos van ser enterrats boca avall i en el quart, boca amunt i boca avall.
Al costat de les restes trobades en la fossa han trobat monedes, encenedors, llapis, pintes, ganivets, botons, botes, munició, xapes de soldades i alguna orella de cinturó, entre altres objectes.
El projecte Begoñako Argia es va posar en marxa el mes d'octubre passat i en el seu interior han estat desobeïts les restes de més de 2.200 persones. "Fruit d'aquests treballs i de la documentació prèvia, sabíem que en Begoña hi havia restes de persones mortes durant la Guerra Civil, algunes d'elles ja havien estat desobeïdes, tant en el projecte Begoñako Argia com abans. La majoria estaven enterrats individualment i tots tenien la documentació en el registre del cementiri". No obstant això, no hi havia documentació sobre la fossa comuna que s'havia trobat en les últimes setmanes.
La troballa i les seves conclusions s'han presentat aquest dimecres a l'Ajuntament de Bilbao amb la presència de Juantxo Agirre, director general de la Societat de Ciències Aranzadi, Juan Mari Aburto, alcalde de Bilbao, i Beatriz Artolazabal, consellera d'Igualtat, Justícia i Polítiques Socials del Govern Basc.
Mostres d'ADN
Aranzadi ha informat que l'Institut Gogora durà a terme proves d'ADN a totes les restes exhumades i els contrastarà amb l'ADN dels familiars de les víctimes de la Guerra de 1936 enterrats en el cementiri de Begoña.
En aquest sentit, Artolazabal ha fet una crida als familiars dels morts en defensa de Bilbao perquè s'acostin a informar l'Institut Gogora.
Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]
Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.
