El Govern Basc presenta la base de dades de morts a Euskadi durant la Guerra Civil
- En l'estudi realitzat en els últims cinc anys s'han recollit en la base de dades 20.970 persones mortes a Guipúscoa, Bizkaia i Àlaba entre 1936 i 1945, entre elles persones d'origen autòcton que han mort en algun altre lloc. D'ells, 698 estan encara sense identificar. Aquesta és la primera part d'un treball de recerca de caràcter més ampli.
El Govern Basc va signar al juliol de 2016 un conveni amb la Societat de Ciències Aranzadi i la Càtedra de Drets Humans de la UPV per a elaborar un informe sobre vulneracions de drets fonamentals entre 1936 i 1978. L'objectiu és investigar les injustícies comeses per l'aixecament militar feixista de juliol de 1936 i les seves conseqüències, la Guerra Civil i la Dictadura Franquista de 40 anys.
L'informe presentat per Gogora és fruit del treball realitzat en els últims cinc anys i que ha estat presentat avui per l'Institut Basc de la Memòria, la Convivència i els Drets Humans. Una base de dades recull les víctimes de la Guerra Civil i el primer franquisme, així com les víctimes de Guipúscoa, Bizkaia i Àlaba, entre 1936 i 1945, així com les d'altres llocs on han mort. L'estudi, basat en documents que s'han pogut consultar fins ara, està obert a noves aportacions.
En total, s'han comptabilitzat 20.970 morts. D'ells, 698 estan encara sense identificar. A més, es desconeix on estan enterrades 7.795 persones. Del total de víctimes assassinades pels insurgents, 13.283 van ser víctimes mortals, mentre que 7.687 van ser causades pels republicans.
En l'informe, a més de la perspectiva històrica, també s'ha volgut incloure la perspectiva del dret dels drets humans. L'informe considera víctimes no lluitadores, és a dir, víctimes de bombardejos revoltats, executats pel consell de guerra, executats extrajudicialment pels insurgents i morts a la presó, víctimes de crims de lesa humanitat. De fet, segons expliquen, “la violència franquista va ser una actuació planificada com a política d'Estat de destrucció de l'enemic, per la qual cosa es considera un crim de lesa humanitat”.
Els autors de l'informe subratllen que també se sap que els republicans van cometre violacions de drets humans i crims greus, però se'ls va informar d'això i se'ls va concedir atenció, reconeixement i homenatge oficial durant quaranta anys, al llarg de tota la dictadura.
Per contra, els republicans morts van ser considerats rebels, rebels i traïdors, la qual cosa va provocar un tracte institucional, sistemàtic i col·lectiu, la qual cosa va impedir que es localitzessin els cadàvers, contravenint el dret humanitari internacional.
L'informe Víctimes de la Guerra Civil a Euskadi, així com la pròpia base de dades, es pot consultar en la Xarxa.
En el següent vídeo s'explica com utilitzar la base de dades:
Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.
