Com s'ha creat aquest llibre? Com sabem, la teva intenció era escriure un llibre, però no exactament això.

Sí, el procés va anar creixent. A poc a poc vam anar descobrint que aquí s'havia produït una guerra civil i que poca gent ho sabia. Vaig començar a treballar amb Luiso López, que és l'ànima del projecte, i ens vam posar a mirar les petjades i les petjades de la guerra.

En tota la comarca hi ha un munt de materials, des de Gorbeia fins a Artziniega hi ha més de 130 trinxeres catalogades, i segurament hi haurà més, que no hem trobat.

Per això, acudim a veure les restes materials, explicant com van arribar fins aquí i per què. Luis va rebre nombrosos testimoniatges entre els quals van viure la guerra. Va començar a recopilar els records de la seva infància i les històries dels seus pares.

Però jo vaig recollir el que hi havia en els arxius, que estaven dispersos, i el que havia publicat en els periòdics en aquesta època. Amb aquests dos punts de partida, la memòria escrita i oral, pensem escriure el llibre.

“Més de 130 fossats catalogats de Gorbeia a Artziniega”

Aquesta era la intenció inicial.

Sí, el procés es va anar allargant en el temps. Un any l'Institut Gogora ens va dir que ens donaria una ajuda econòmica, però era molt tard per a fer el treball.

Al final, decidim fer el llibre i ens va semblar interessant ajuntar més gent.

D'una banda, l'historiador de la UPV/EHU Josu Santamarina està fent una cosa viva excavant el mont Sant Pere i volíem recollir el seu punt de vista perquè expliqués com està el món de l'arqueologia i quins són els plantejaments vigents. Volíem donar-li l'actualitat, perquè el debat de la memòria històrica està viu en la societat.

També convidem a Asier Pérez d'Eulate “Basurde”. És expert en armes de guerra civil i ha participat en nombrosos grups: Aranzadi, Sancho beurko... El Govern Basc, al no comptar amb l'exèrcit, va adquirir tot tipus d'armes velles en el mercat negre i es van quedar en el camp de guerra amb un munt d'armes i bales.

A través dels gràfics ha explicat en el llibre quines armes, fusells i pistoles es van utilitzar en la part republicana. Això és relativament nou, ja que en la CAB no s'ha realitzat cap recerca sobre l'armament. En el conjunt de l'Estat espanyol la situació també és semblant. Es refereix a la infanteria, l'artilleria no l'hem analitzat.

Finalment, Joseba Egiguren va escriure un treball sobre el camp de concentració d'Orduña i ha continuat amb el seu treball de recerca. Una vegada escrit el llibre, li han manat més informació.

Luis, valent-se de testimoniatges orals, ha completat el relat sobre els fets i la memòria. També ha fet un apartat sobre les trinxeres: mapa, plans... Finalment, tinc treball, gairebé mig llibre.

“Volíem donar actualitat al treball, ja que el debat de la memòria històrica està viu gizartean.Hala, no hem abordat el tema de la repressió”

Què és exactament la teva part?

Es tracta d'una crònica sobre la guerra de l'Alt Nervión. Es tracta d'una crònica diària basada, entre altres, en els arxius de Salamanca, Madrid, Àvila, la Diputació i la Fundació Sabí Arana.

També he utilitzat la premsa de l'època, fins a febrer de 1937 la censura era molt escassa i hi havia molta informació. Això durant el republicà. Tots els partits i sindicats van crear els seus periòdics i és una època molt interessant en el que al periodisme es refereix. En el costat nacional, excepte les misses, en la premsa sembla que no hi ha guerres.

Hi ha milers de llibres sobre la Guerra Civil, però no hi havia res escrit sobre aquesta regió. Tot estava escampat. Tot això ho he recollit en aquest treball, especialment en els tres àmbits: l'intent de prendre Orduña a l'agost, la batalla de Villareal i les lluites de Sant Pere al maig de 1937. Crec que la recerca és bastant completa. Hem utilitzat el concepte modern de Nerbioigoiena per a abastar tota la comarca. En qualsevol cas, amb aquest llibre hi ha una referència i a partir d'aquí es poden fer més recerques.

Crec que la gran virtut d'aquest llibre és que plena el buit que històricament existia. No obstant això, no hem abordat el tema de la repressió. Aquest és un passatge molt diferent i no sé si serà possible rebre'l tot. Per exemple, Ángel Larrea ho ha intentat a Laudio, i les noves dades surten constantment.

Quan li van donar l'empenta al llibre?

El material ens ha agradat fa anys. Comencem fa dos anys, però ho parem, perquè no trobem cap ajuda. Fa un any, en canvi, ens van donar una subvenció, però no hi havia temps per a acabar el text, ja que ens van contestar molt tard. Enguany Gogora ens ha ajudat i hem tingut temps.

La data límit era el 30 de març i a penes hem arribat, encara que en poc temps Josu, Joseba i Asier han acabat amb les seves aportacions.

La meva part ha estat més difícil, ja que en l'hivern de 1937 hi havia artillers de lluita sols i hi havia poques coses que comptar. Jo només m'he fixat en el terreny militar. El llibre es pot comprar per 12 euros en els llocs en els quals s'embeni la revista Arrastaria. De fet, vam fer dues presentacions a Amurrio i Orduña i allí va haver-hi oportunitat d'obtenir-les. També volem presentar-ho en la seu de l'institut Gogora de Bilbao. Ens semblava que, tenint en compte que ells han posat els diners, era oportú presentar-lo allí, però ells no el fan, pel que sembla.

Aquesta entrevista ha estat publicada per URL1 i hem aprofitat la llicencia CC by-sa per a portar-la a ARGIA.