Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Hi ha milers de llibres sobre la Guerra Civil, però no hi havia res escrit sobre aquesta regió"

  • JOSE RAMON ZURIMENDI (Bilbao, 1961) ha recollit en el llibre que acaba de publicar l'associació els passatges de la Guerra Civil en l'Alt Nervión. S'han explicat els detalls del projecte.

09 de maig de 2019 - 08:58
Argazkia: Aiaraldea.eus

Com s'ha creat aquest llibre? Com sabem, la teva intenció era escriure un llibre, però no exactament això.

Sí, el procés va anar creixent. A poc a poc vam anar descobrint que aquí s'havia produït una guerra civil i que poca gent ho sabia. Vaig començar a treballar amb Luiso López, que és l'ànima del projecte, i ens vam posar a mirar les petjades i les petjades de la guerra.

En tota la comarca hi ha un munt de materials, des de Gorbeia fins a Artziniega hi ha més de 130 trinxeres catalogades, i segurament hi haurà més, que no hem trobat.

Per això, acudim a veure les restes materials, explicant com van arribar fins aquí i per què. Luis va rebre nombrosos testimoniatges entre els quals van viure la guerra. Va començar a recopilar els records de la seva infància i les històries dels seus pares.

Però jo vaig recollir el que hi havia en els arxius, que estaven dispersos, i el que havia publicat en els periòdics en aquesta època. Amb aquests dos punts de partida, la memòria escrita i oral, pensem escriure el llibre.

 

“Més de 130 fossats catalogats de Gorbeia a Artziniega”

Aquesta era la intenció inicial.

Sí, el procés es va anar allargant en el temps. Un any l'Institut Gogora ens va dir que ens donaria una ajuda econòmica, però era molt tard per a fer el treball.

Al final, decidim fer el llibre i ens va semblar interessant ajuntar més gent.

D'una banda, l'historiador de la UPV/EHU Josu Santamarina està fent una cosa viva excavant el mont Sant Pere i volíem recollir el seu punt de vista perquè expliqués com està el món de l'arqueologia i quins són els plantejaments vigents. Volíem donar-li l'actualitat, perquè el debat de la memòria històrica està viu en la societat.

També convidem a Asier Pérez d'Eulate “Basurde”. És expert en armes de guerra civil i ha participat en nombrosos grups: Aranzadi, Sancho beurko... El Govern Basc, al no comptar amb l'exèrcit, va adquirir tot tipus d'armes velles en el mercat negre i es van quedar en el camp de guerra amb un munt d'armes i bales.

A través dels gràfics ha explicat en el llibre quines armes, fusells i pistoles es van utilitzar en la part republicana. Això és relativament nou, ja que en la CAB no s'ha realitzat cap recerca sobre l'armament. En el conjunt de l'Estat espanyol la situació també és semblant. Es refereix a la infanteria, l'artilleria no l'hem analitzat.

Finalment, Joseba Egiguren va escriure un treball sobre el camp de concentració d'Orduña i ha continuat amb el seu treball de recerca. Una vegada escrit el llibre, li han manat més informació.

Luis, valent-se de testimoniatges orals, ha completat el relat sobre els fets i la memòria. També ha fet un apartat sobre les trinxeres: mapa, plans... Finalment, tinc treball, gairebé mig llibre.

 

“Volíem donar actualitat al treball, ja que el debat de la memòria històrica està viu gizartean.Hala, no hem abordat el tema de la repressió”

Què és exactament la teva part?

Es tracta d'una crònica sobre la guerra de l'Alt Nervión. Es tracta d'una crònica diària basada, entre altres, en els arxius de Salamanca, Madrid, Àvila, la Diputació i la Fundació Sabí Arana.

També he utilitzat la premsa de l'època, fins a febrer de 1937 la censura era molt escassa i hi havia molta informació. Això durant el republicà. Tots els partits i sindicats van crear els seus periòdics i és una època molt interessant en el que al periodisme es refereix. En el costat nacional, excepte les misses, en la premsa sembla que no hi ha guerres.

Hi ha milers de llibres sobre la Guerra Civil, però no hi havia res escrit sobre aquesta regió. Tot estava escampat. Tot això ho he recollit en aquest treball, especialment en els tres àmbits: l'intent de prendre Orduña a l'agost, la batalla de Villareal i les lluites de Sant Pere al maig de 1937. Crec que la recerca és bastant completa. Hem utilitzat el concepte modern de Nerbioigoiena per a abastar tota la comarca. En qualsevol cas, amb aquest llibre hi ha una referència i a partir d'aquí es poden fer més recerques.

Crec que la gran virtut d'aquest llibre és que plena el buit que històricament existia. No obstant això, no hem abordat el tema de la repressió. Aquest és un passatge molt diferent i no sé si serà possible rebre'l tot. Per exemple, Ángel Larrea ho ha intentat a Laudio, i les noves dades surten constantment.

Quan li van donar l'empenta al llibre?

El material ens ha agradat fa anys. Comencem fa dos anys, però ho parem, perquè no trobem cap ajuda. Fa un any, en canvi, ens van donar una subvenció, però no hi havia temps per a acabar el text, ja que ens van contestar molt tard. Enguany Gogora ens ha ajudat i hem tingut temps.

La data límit era el 30 de març i a penes hem arribat, encara que en poc temps Josu, Joseba i Asier han acabat amb les seves aportacions.

La meva part ha estat més difícil, ja que en l'hivern de 1937 hi havia artillers de lluita sols i hi havia poques coses que comptar. Jo només m'he fixat en el terreny militar. El llibre es pot comprar per 12 euros en els llocs en els quals s'embeni la revista Arrastaria. De fet, vam fer dues presentacions a Amurrio i Orduña i allí va haver-hi oportunitat d'obtenir-les. També volem presentar-ho en la seu de l'institut Gogora de Bilbao. Ens semblava que, tenint en compte que ells han posat els diners, era oportú presentar-lo allí, però ells no el fan, pel que sembla.

Aquesta entrevista ha estat publicada per URL1 i hem aprofitat la llicencia CC by-sa per a portar-la a ARGIA.


T'interessa pel canal: 1936ko gerra
El pavelló de la Petita Velocitat que va ser camp de concentració en 1936 es mantindrà a Irun
En l'estació de tren d'Irun, el pavelló de la Petita Velocitat, situat en la part posterior de l'edifici de la Duana, seguirà en peus com a testimoni del temible sistema de reclusió de la postguerra de 1936, a causa de la borrroka dels grups memorialistes. El pavelló va ser... [+]

La Universitat de Los Angeles posa a disposició vídeos inèdits de la guerra del 36
Es poden veure imatges d'altres municipis de Donostia-Sant Sebastià i Guipúscoa en la pàgina web de la universitat.

Història de la seu del Govern a París: De les arpes de Gestapo a les mans del PNB
Després de dècades de demanda, l'històric palau situat en el número 11 de l'avinguda Marceau de París ha quedat finalment en mans del PNB. Per als jeltzales, més enllà del valor monetari, aquest edifici té un gran valor simbòlic, que els uneix de ple amb l'exili i la... [+]

Una manifestació reivindicarà aquest dissabte a Pamplona la demolició del Monument als Caiguts de Pamplona
La manifestació convocada pels grups memorialistes començarà en el Monument als Caiguts a les 18.00 i finalitzarà en la plaça del Castell. En la gala final participaran, entre altres, El Drogues, Gran Resperason, Ilargigorri i La Fanfarrona Poltra. En les següents línies... [+]

2025-01-15 | Mauro Saravia
Hospital La Roseraie
Segona oportunitat enmig de la guerra
Entre 1937 i 1940, el Govern Basc, a través dels seus serveis socials, va obrir en Bidarte el que seria el major centre de salut d'Iparralde: Hospital La Roseraie. L'objectiu era rescatar i reinserir als ferits i minusvàlids que venien en torrents des d'Hego Euskal Herria. Entre... [+]

Prolongada detenció a Pamplona

Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]


Monument als Caiguts de Pamplona
Familiars dels afusellats demanen que no s'usi el nom de Meravelles Lamberto
L'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra ha criticat durament l'acord aconseguit per EH Bildu, Geroa Bai i PSN sobre el Monument als Caiguts a Pamplona. Diu que hi ha millors llocs per a fer "pedagogia" i que al centre d'interpretació se li farà una "revictimització" de les... [+]

2024-10-11 | Usurbilgo Noaua
Un recorregut per Usurbil que ajuda a endinsar-se en la memòria de la guerra de 1936
Podeu completar el recorregut "Memòria de la Guerra" en qualsevol moment en el centre d'Usurbil.

Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garcia
“Harrotasun antifaxista, esker ona, poztasuna, amorrua… sentsazio gazi gozoak bizi ditugu prozesu honen amaieran”

Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.


Monument als Caiguts de Pamplona
Derrocar-ho, declarar-ho o fer de la història un museu
A la comarca de Pamplona, i a Navarra en general, si es parla de memòria històrica en aquest moment, la qüestió del Monument als Caiguts sortirà amb força sobre la taula. L'edifici es va construir en 1942 per a homenatjar els morts que s'havien alçat en defensa de Franco... [+]

2024-09-24 | Mondraberri
L'acte del 26 de setembre homenatjarà els veïns d'Arrasate afusellats pels feixistes
Després de 88 anys, i a iniciativa de l'associació cultural Intxorta 1937, es realitzarà una nova ofrena floral en els monòlits. En l'acte d'aquest dijous, a més de les actuacions culturals, hi haurà cercaviles i una visita a l'exposició ‘Orratz-begia’.

EH Bildu demana l'enderrocament de la creu franquista del cementiri de Polloe de Donostia
La coalició abertzale dona suport a la petició oficial realitzada pel sindicat CNT i demana que es busquin totes les víctimes que van ser enterrades al costat dels feixistes en el barri de Zaramaga.

L'exiliat d'Ezkaba Segon Hernández, identificat en la fossa d'Elía de la Vall d'Egüés
Amb el gasteiztarra s'han identificat nou persones que han estat les responsables de la fugida del dia. En total, s'han obtingut dades de 43 persones des de la creació del Banc d'ADN de Navarra.

Potser acaba una guerra quan ho diu el vencedor?
Sabem quan comença una guerra, però no quan acaba. Aquesta frase ha estat escoltada en nombroses ocasions i sembla un tòpic, però no li falta raó, si ens fixem en els nombrosos conflictes que continuen vivint avui dia en el món. El mateix podria dir-se de la guerra civil... [+]

Eguneraketa berriak daude