Xicoira en temps de guerra
- La meva tia Mirin ha caminat una mica pattal. Una setmana després de romandre a l'hospital torna a la vida, a la seva casa. Quan era a l'hospital demanava un tragoxka de sidra per a refrescar-se la boca, l'únic capritx que tenia. Què vol i quin serà el seu capritx i el seu cafè quan arribi a casa. Fer un cafè i dir-li com el fa i si li agrada: afegir a l'aigua que acaba de bullir el cafè (Coffea aràbiga i Coffea canephora) tantes picors (Cicamarum intybus) com a cafè. Estimulants per a la vida com ell, gairebé per a atrapar el segle.
Vaig oblidar a Txikoria, desapareguda fa temps del món del meu cafè. Res més sentir-me, no obstant això, m'han vingut de seguida la seva agradable olor i el seu amarg sabor; abans, el racó de la memòria que es feia en l'olla del cafè en la nostra època infantil.
Qualsevol sabia el que era el cafè: torrar i moldre les llavors de la planta de cafè. Per contra, em va costar molt saber què era el xicoira. A aquesta pregunta gairebé ningú responia, i entre les poques contestacions no hi havia res clar. Després vaig llegir i vaig aprendre què era això del que es va afegir al cafè.
La xicoira ha estat utilitzada com a verdura i herba medicinal des de temps immemorials. És bo per a millorar la digestió i estimular el fetge i la vesícula biliar. Per raons de la nostra tia, ella ha tingut un problema de budells… Des de llavors es coneix més com a cafè o com a substitut d'aquest. El cafè és car, més encara en el cas de fams provocades per guerres, pèrdues de collites, etc. Moltes persones han pres l'aigua de la xicoira buida com a substitut del cafè. Molts altres barrejats amb el cafè, per descomptat per a abaratir-lo. Però a molts li agrada, gaudeix i suavitza el cafè i afegeix un tast especial.
Després de la guerra civil espanyola, per a mantenir l'escassetat general d'aliments, el xicoira s'havia convertit en un tema valuós; no es podia conrear a tot arreu i de qualsevol manera, estava prohibit: com a mostra, en 1958, només les sis províncies tenien permís per a produir xicoira, entre elles Bizkaia. Per al període de juliol de 1958-1959 es va autoritzar a Bizkaia la construcció de 300 tones de xicoira. Qui es dedicava a fer xicoira en aquella època? A gust coneixeria… Per a prendre consciència de la grandària del valor de la xicoira, imagini's el que substituïa al cafè amb la pastanaga (Daucus carota) que es falsificava o daurava en el segle XIX, amb la remolatxa suletina (Vulgaris 'Mangelwurzel'), amb l'escorça de roure (Quercus spp), la caoba serradures i la de vaca al forn i el ros (Swietón de vaca i raïm ros, amb l'i raïm de vaca i ros, amb el.
Amb aquest continu soroll bèl·lic que hi ha ara, compte, prenem la xicoira per a millorar la digestió de tot el fàstic que hem d'empassar i a veure què prenem…
-(1).jpg)
