Els crits del bombardeig de Guernica, amb vida després de 85 anys
- L'Ajuntament de Guernica i les associacions de la localitat han organitzat diversos actes per a recordar la massacre de fa 85 anys, que va començar el passat 26 d'abril.
Es compleixen 85 anys de l'incendi de Guernica, que va ser incendiat sota la bomba dels avions feixistes. No obstant això, els crits de llavors encara s'escolten i es recorden cada any amb multitud d'actes.
L'Ajuntament de Guernica-Lumo ha organitzat enguany un programa especial per a commemorar l'homenatge a José de Labauria, alcalde de la localitat en 1937, el 26 d'abril a les 10.30 en la plaça que porta el seu mateix nom. Però l'acte central serà a la tarda, a les 15.45 hores, la sirena de la fàbrica Astra tornarà a funcionar a les 15.45 hores, en Astra i en el Pasileku de Guernica.
L'associació Poble de les Vídues de Sartaguda posarà en marxa el dispositiu utilitzat en 1937 per a donar avís dels bombardejos, que va ser construït a Sabadell gràcies a una recerca. A continuació, es realitzarà una ofrena floral als morts en el bombardeig i com és habitual, al vespre es realitzarà un recorregut amb veles.
El lehendakari, Iñigo Urkullu, acudirà a l'ofrena floral i al respons el 26 d'abril a Guernica, al costat del primer secretari de l'ambaixada d'Ucraïna, Sergii Solovey.
Jornades d'Història els dies 27 i 28 d'abril
En el marc de l'aniversari del bombardeig, l'Institut Gogora, la UPV, la Universitat de Nevada i l'Ajuntament de Guernica-Lumo han organitzat unes jornades d'història amb la participació d'historiadors i experts.
Aquestes jornades, coordinades per Xabier Irujo, que millor coneix els bombardejos de l'aviació alemanya i italiana al País Basc, comptaran, entre altres, amb la intervenció del britànic Paul Preston, autor de la Guerra Civil de 1936. El programa complet es pot consultar aquí (pdf). En el Congrés també es presentarà el projecte de la posada en valor del refugi d'Astra.
A més, hi haurà un homenatge al periodista i gudaris George Steer, un cicle de curtmetratges que encara ens bombardegen i un concert dins dels actes commemoratius del bombardeig.
Denúncia de la Plataforma Guernica Memoriagune
La plataforma Guernica Memòria-Leku ha denunciat que aquesta plataforma ha retirat els cartells anunciadors del programa organitzat amb motiu del 85 aniversari del bombardeig, "destinat des de l'alcaldia a través d'una persona assalariada".
La plataforma ha explicat que es tracta d'un col·lectiu que "promou la memòria popular" i ha subratllat la necessitat de construir "veritat, justícia, reconeixement i memòria". "Pel que sembla, no són del grat del nostre alcalde, però ha de respectar-los de la mateixa manera", ha afegit.
Ens lleva tots els dies els cartells del bombardeig de Guernica 85.urteurreneko a través d'una persona assalariada, pel que sembla @aytgernika. Alguna explicació, senyor Gorroño? #Gernika85 pic.twitter.com/ccky1u2tjt
— Guernica Gernikara (@ggernikara) abril 22, 2022
Dins d'aquest programa, el 29 d'abril es presentarà, entre altres, la web Guernica 2037, de la mà de l'associació Lobak.
Pregunta al Govern espanyol PNB
El Partit Nacionalista Basc ha anunciat aquest dimarts que preguntarà al Govern espanyol si realitzarà "alguna acció" per a reparar el mal causat als gernikarras. El senador jeltzale Imanol Landa analitzarà la qüestió en el ple de control del Senat d'Espanya sobre aquesta qüestió.
A més, preguntarà si el Govern està disposat a adaptar l'actual ordenament jurídic espanyol a la Justícia Universal, "per a reobrir la llei a conèixer i jutjar crims internacionals contra la humanitat, com els que Rússia ha denunciat en la invasió militar d'Ucraïna".
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
