Diversos músics demanen que l'Arbre " de Guernica" sigui l'himne d'Euskal Herria
- Amb motiu del 200 aniversari del naixement de Jose Mari Iparragirre a l'agost, desenes de músics s'han unit a aquesta data per a fer la següent petició: Perquè l'Arbre de Guernica es converteixi en himne oficial del País Basc. El dimecres serà el torn del manifest que es presentarà en Pamplona/Iruña.
El manifest, signat per músics i cantants, es presentarà aquest dimecres coincidint amb el 200 aniversari del naixement d'Iparragirre en la localitat guipuscoana. L'acte tindrà lloc a les 11.30 hores al parc de la Taconera de Pamplona, al costat de l'estat de Julián Gayarre, segons informa el Diari de Notícies.
Signataris
Per Navarra, Igor Ijurra (director de l'Orfeó Pamplonés), Fermin Balentzia (músic), Koldo Pastor Arriazu (compositor), Teresa Zabalza (professora de música), Enrike Zelaia (acordeonista), Endika Iriso (cantant del grup Rotten XIII), Fermin Iriarte (director coral basc) i Isabel.
Per Lapurdi, Behe Nafarroa i Zuberoa, Erramun Martikorena (cantant), Jean Mixel Bedaxagar (cantant), Eñaut Etxamendi (cantant), Anje Duhalde (cantant), Peio ospital i Pantxoa Carrere (Pantxo i Peio), Pier Arantz Berzaitz (cantant).
Per Bizkaia, Gontzal Mendibil (cantautor), Eñaut Elorrieta (Ken zazpi), Tontxu Ipiña (cantautor), Paula Pérez Bueno (directora de cors i orquestres), Joe González (Doctor Desitjo), Ana Bejerano (Mocedades), Javier Ituarte (director de la Banda de Portugalete),
Per Guipúscoa, Núria Loron La Fúria (cantant de rap), Mikel Markez (cantautor),Txomin Artola (cantant), Jose Ignazio, Piter, Ansorena (director de la banda de txistularis de Sant Sebastià), Haritz Artola (Unitat alabesa), Amaia Zubiria (cantant basca), Juanjo
Per Araba, Josu Zabala (Hertzainak), Evaristo Páramos (La Polla Rècords), Jesús María Alegría Pinttu (Músics sense fronteres), Gorka Knör (cantautor), Iñaki Urkizu Kerejeta (subdirector de la Banda Municipal de Bilbao), Patxi Villamor (cantautor), Josanu Banaka.
En el reportatge sobre el rodatge d'un 'biopic' d'Iparragirre, Gorka Bereziartua escriu el següent sobre la cançó Gernikako arbola:
Arbre de Guernica: l'hit que va alterar l'ordre públic
La melodia de l'Arbre de Guernica va ser composta pel pianista Blas Altuna i les paraules van ser compostes per José Miguel Arrieta Maskarua. De totes maneres, l'himne és conegut per Iparragirre i l'èxit que aconsegueix no és fruit de la casualitat. Una peça que ho té tot: el déu que tant estimen els carlistes; el món que posa tencas als liberals; el símbol nacional dels nacionalistes que vindran; el desig de llibertat i pau que li ha quedat a Iparragirre des de la revolució del 48 i per viure la guerra... D'haver tingut Youtube en aquella època, el videoclip hauria tingut milions de reproduccions assegurades. Com no tenien, en els romiatges s'ajuntaven milers de persones.
Després de cantar en alguna muntanya de Guipúscoa davant 6.000 persones, veient com la gent se li escalfava la sang –diuen que van acabar cridant que anaven a donar vida pels furs–, el mateix general que li va donar la targeta de retorn al País Basc, Mazarredo, ordenarà la detenció d'Iparragirre. Ho tindran en la caserna de Tolosa –Civils m'han dit que la cançó parla de vivències de llavors, “ploraria/la meva mare ho sabés”– i després ho expulsaran d'Euskal Herria. Per a dir-ho de forma resumida i comprensible per al públic actual, Iparragirre també va ser Valtònyc, del segle XIX.
L'any passat vaig conèixer a un Braham a Delhi. Em va sorprendre que estimava la cervesa i la sabia en castellà. Diria que seria el meu major, però caminava amb l'ajuda d'un pal, a poc a poc. A veure per què sabia castellà, li vaig preguntar i em va dir que ell va aprendre de... [+]
Sabeu com segueix, no? "Somni txuntxurrun verd, somio mossegada...". És sens dubte la cançó de bressol més conegut en basc, i a més té com a protagonista a Vitòria. Després d'un breu estudi, he après que Resurrecció Mª d'Azkue va recollir en 1922 tres versions de la... [+]
Abenduaren 6an agurtu du pilotaren munduak azaroaren 30ean zendutako azkaindarra. Profesional mailan ezker paretan txapela jantzi zuen Ipar Euskal Herriko lehen pilotaria da: bi txapel jantzi zituen binakako txapelketan, Joxan Tolosarekin.
Gasteizko Oihaneder Euskararen Etxearen Batera proiektuen emaitzetarik bat gauzatu du berrikitan Maider Lasak, Malen Iturrirekin elkarlanean. Ekainean aurkeztu zuten Loa, loa, laguna izeneko ikusgarri performatiboa, ahotsez, gorputzez eta irudiz. Tradiziozko lo-kantak oinarri,... [+]
Bost hamarkada baina gehiagoko ibilbidearekin, Oskarbi taldeak badaki zer den egoera zailetan musikaren eta kulturgintzaren haria elikatzea. Ez Dok Amairuren garaietatik gaurdaino, herri kantak eta sormen propioa izan ditu iturri. Hamabigarren diskoa grabatzen ari dira, dozena... [+]
Artzain izan nahi zuen txikitatik, eta artzantzaz bizi da duela hogei urtetik hona. Kantuan aritzea gustuko du eta kantuan ari da etxean bezala plazaz plaza. Ez omen da bizitza idilikoa berea, baina ez omen litzateke beste inon eta beste ezertan zoriontsuago izanen. Urepeleko... [+]
200 urte beteko dira abuztuan Jose Mari Iparragirre jaio zenetik eta haren bizitza kontatuko lukeen pelikula biografikorik gabe jarraitzen dugu, biopic baterako materiala soberan dagoen arren: gudari, kantari, seduktorearen historia dago, batetik, heroi nazional bihurtu zen... [+]