Germán va ser assassinat el 12 d'octubre de 1975 a 300 metres de la caserna de la Guàrdia Civil de Legutiano. Cap a les vuit de la tarda li van cridar per a portar a un malalt des de Mondragón fins a Legutiano, i hores més tard va aparèixer mort al costat del pantà. Segons la crònica de Diari Basc, sobre les 23.30 hores, un veí de la localitat va poder sentir diversos trets i el moviment de cotxes. L'endemà es va personar en el lloc el llavors comandant de la Guàrdia Civil d'Àlaba, Antonio Tejero Molina, qui va entrar a tirs en 1981 en el Congrés dels Diputats. La recerca policial va quedar a les seves mans i, per descomptat, no es va aclarir res.

Al costat del seu assassinat, va començar un desordre entorn de l'autoria, ja que en l'actualitat és considerada víctima d'ETA per les Associacions de Víctimes (COVITE, AVT…), el Ministeri de l'Interior, Memorial de Victímas del Terrorisme i diversos autors. Per exemple, en el llibre “Vides Trencades” de Florencio Domínguez, Rogelio Alonso i Marcos García es posa l'accent en l'autoria d'ETA, utilitzant per a això uns papers detectats a ETA en 1992.

En la nostra opinió, es tracta d'una mera manipulació, ja que en un altre passatge utilitzen els mateixos papers, i esmenten que es tracta d'un text de l'enciclopèdia “Euskadi i Askatasuna”. Si bé en aquesta enciclopèdia apareix el cas d'Agirre, el seu assassinat es relaciona amb grups parapolicials.

En la nostra opinió, és la hipòtesi més segura de l'autoria dels grups parapolicials. Tot va començar una setmana abans del seu assassinat, el 5 d'octubre, al matí, quan ETA va assassinar a tres guàrdies civils en el camí d'Arantzazu, i sembla que aquesta nit tres persones van matar a Iñaki Etxabe, germà del membre d'ETA de Juan José Etxabe, en el seu restaurant de Kanpazar. Segons algunes fonts, els autors eren guàrdies civils, en concret, de la caserna de Guernica.

L'any 2000, el fill i vidu de Germán Agirre van comparèixer davant la Comissió de Drets Humans del Parlament Basc. En la seva opinió, darrere de l'assassinat de Germán estava la Guàrdia Civil, que remenava dues hipòtesis. Un d'ells era que els etarres que van atemptar contra la Guàrdia Civil podrien fugir en el seu taxi; l'altre, i el més estès, podria ser testimoni de l'assassinat de Germán Iñaki Etxabe, i va conèixer a un assassí en sèrie.

De totes maneres, seguint la versió de la família, a partir d'aquest dia el guàrdia civil d'Aramaio li va seguir fins al seu destí. El Govern Civil va comunicar a la família que havia estat assassinat per ETA, i a més, el dia del funeral van aparèixer en Arrasate pamflets que acusaven ETA d'assassinat. No obstant això, ETA va enviar una carta a la família en la qual se li demanava que renunciés a la seva autoria.

Tal com comentàvem, en 1975 es va obrir una guerra bruta, i a pesar que en els mesos anteriors s'havien produït diversos atacs, Etxabe i Agirre van ser els primers morts. Al principi de la guerra bruta, sembla que els guàrdies civils van ser els autors directes, però després dels dos assassinats, l'Estat va començar a utilitzar mercenaris.

Recentment el ple de l'Ajuntament d'Arrasate ha recordat per unanimitat a Germán Agirre i Iñaki Etxabe i ha reconegut “el sofriment de totes les persones que han sofert la injustícia de la violència”. Així mateix, Argituz ha donat a conèixer el projecte “Arrasate. Cap a una memòria compartida”. No obstant això, després de més de 40 anys, hi ha moltes llums i ombres.

Serà difícil aconseguir justícia, però almenys els seus familiars tenen dret a conèixer la veritat. Per tant, és hora de conèixer tot el que ha succeït en les cloaques de l'Estat.

Aquesta notícia ha estat publicada per Hala Bedi i l'hem portat a ARGIA gràcies a les llicències Creative Commons.