Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"Darrere d'això de 'quedar-se a casa' ningú ens va dir que la casa no era un lloc segur per a moltes dones"

  • L'experta en Sortzen, Sheila Melcon, ha desgranat les estratègies per a fer front a la violència masclista en la situació de crisi generada per la COVID-19. Violència masclista. L'altra realitat de la COVID-19 i l'estratègia per a combatre-la va oferir una xerrada el dimarts a Zumaia.

27 de novembre de 2020 - 13:13

Melcon treballa en la consultoria Sortzen. Aquesta assessoria és experta en violència i apoderament cap a les dones.

Les dades apunten a un descens en les denúncies per agressions masclistes. Quina és la realitat?

Aquestes dades estan distorsionades; no s'han baixat les agressions, la qual cosa s'ha baixat són les denúncies. L'absència de denúncia no implica absència de violència. Això cal dir-ho clarament. La violència ha adoptat altres formats en el confinament: no hi ha hagut tantes violències físiques, però sí molts controls. Les dones estan sent més controlades. Els agressors saben fins a on poden arribar i fins a on no. Aquestes dones estan tenint ara altres conseqüències. Han fet una gran feina de contenció en aquesta època de confinament. Han estat víctimes de la violència psicològica, i s'han mantingut en aquesta situació per a no passar a la violència física. Amb tota aquesta contenció, amb tota aquesta càrrega psicològica, estem experimentant un repunt; les consultes s'estan omplint, i tot el que s'ha guardat ha començat a aflorar.

Durant el confinament hem estat a l'altre costat del telèfon amb aquestes dones. Al final, el nostre treball ha estat mantenir i hem estat donant pautes per a mantenir-nos segurs a casa. Dona gairebé una contradicció, però, per exemple, els dèiem a casa que tenia dues habitacions amb nens per a entrar en una d'elles i els recomanem que es tanquessin amb el pestell. Els donàvem unes pautes de supervivència. En aquesta supervivència s'han viscut moments molt durs i les dones han hagut de gestionar-los el millor que han pogut, sabent que l'agressor estava dins. Ens vam adonar que la situació s'estava complicant per telèfon. No es podia precisar que estava sent agredida en presència de l'agressor, i a vegades les dones havien d'escenificar que estaven cridant al metge, segons la mateixa font. A través de preguntes, ens acostàvem a la situació en la qual es trobaven, havíem de parlar en el codi. Vam veure que aquests telèfons per a dones no estaven tan ben pensats, i que tal vegada calia oferir un servei de WhatsApp. El servei de WhatsApp ja està operatiu a Espanya, però aquí, a Euskadi, no està activat. Hem posat en marxa el sistema a través de missatges en tres municipis, i hem vist que més que les crides es reben a través de WhatsApp. Al final és més fàcil escriure.

La casa no ha estat un lloc segur per a moltes dones durant el confinament.

Per fi, després de prometre-li quedar-se a casa, va haver-hi una espècie de boom. Ens van confinar el 14 de març, i darrere d'això de “quedar-nos a casa” ningú ens va dir que la casa no era un lloc segur per a moltes dones, ni per a nens. Al cap i a la fi, ells també són víctimes directes aquí. Darrere d'aquestes mesures de salut es van ometre molts dels temes de les dones. Totes les dades i estadístiques indiquen que el lloc més perillós per a una dona és la seva llar. Totes les agressions, pallisses, es donen en el lloc. Totes les mesures que se'ns han posat, tot el control, ve, per fi, en contra de nosaltres. En aquest control per COVID-19 diverses persones s'han tornat vulnerables. En el nostre sistema sexual, les dones han estat les més perjudicades. També cal parar esment a aquestes necessitats en les polítiques que es decideixin a partir d'ara. No sols garantint la salut, sinó que la situació d'aquestes dones ha caigut sobre la taula.

Quan vaig estar preparant la xerrada, he recordat la campanya de màscares 19 que vaig posar en marxa des de les institucions. Si en una farmàcia deia ‘màscara 19’, es posava en marxa el protocol. Imagina't que si tens nens a casa, no aniràs saltant a la farmàcia a dir ‘màscara 19’; deixaràs als nens dins amb l'agressor. S'adopten una sèrie de mesures que no es prenen de cara a les necessitats de les dones. La clau quan es prenen aquestes mesures és contrastar-les amb les persones que són conscients d'aquests temes. Cal trencar amb l'androcentrisme; crec que totes aquestes mesures que s'han pres han estat preses des de la perspectiva dels homes.

Segons una enquesta, el 79% de les dones es desembarassen de la situació de violència a conseqüència d'una divisió. Veurem què passa en el confinament. Denuncio al meu marit perquè és un agressor. On va llavors aquest home? Doncs a un alberg de persones sense llar, perquè en època de confinament no hi havia una altra opció. Aquí està la culpa de la dona, que no pot veure al seu marit en un alberg de persones sense llar. Jo crec que les alternatives no estaven ben previstes.

Per precarietat econòmica o per conviure amb l'agressor, hi ha dones que no han tingut més remei que passar el confinament amb el seu agressor. Aquesta violència estructural ha pres una altra forma en la pandèmia?

Abans pensàvem que hi havia una dependència econòmica darrere de tot això. Des que les dones han sortit al món laboral jo crec que no veiem tanta dependència econòmica, sinó altres dependències. Emocionals, psicològiques... Aquestes són molt difícils de desactivar, perquè formen part del cicle de la violència. Aquesta pandèmia sí que ens porta a una nova precarietat. Aquesta precarietat econòmica ens porta de nou a una situació de vulnerabilitat.

No podem deixar de parlar del que les dones migrants han passat en el confinament. Han estat a les cases en un format d'esclau; no els deixaven sortir, i han estat esclavitzats en molt mal estat. A alguns els han dit que no vagin a treballar per por de contagi, però no els han pagat més tard. Durant la pandèmia, amb aquesta precarietat s'han vist grans esquerdes.

Els sectors feminitzats són aquí, amb personal de neteja, de cures, d'infermeria, han estat en primera línia de la covid. Cal no oblidar que abans de la pandèmia les residències de Guipúscoa estaven en vaga. La crisi de la cura, que ja existia abans, ha posat de manifest l'existència d'aquesta situació.

S'han posat de manifest les mancances existents a conseqüència de la pandèmia?

Ara ho ha deixat més clar. Considerem el que podem fer a partir d'ara. El que tenim clar és que no volem tornar a aquesta normalitat anterior. No hi havia una situació d'igualtat i no hem de repetir els errors. Hem de parlar amb la gent que sap. Hem de veure quines mesures es poden prendre i què es pot fer a nivell local.

Zumaia ha demostrat que té un sentit comunitari: es va crear el projecte de construcció de màscares i es va dur a terme una campanya de veïnatge. L'Ajuntament, com a institució, es va situar a les necessitats del poble. Jo viu a Bilbao i vam posar en marxa l'auzosarketa en el nostre entorn, i prenem com a referent a Zumaia i altres pobles. Cal donar poder al poble, perquè té la capacitat de treure'l d'ells. Per a això, és el propi poble el que ha de denunciar aquestes situacions de vulnerabilitat, les múltiples violències que sofreixen les dones.


T'interessa pel canal: Indarkeria matxista
2025-01-03 | ARGIA
Un professor de surf demana 85 anys de presó per abusos sexuals a menors
La Fiscalia de Guipúscoa considera que el professor de 40 anys d'Hondarribia va abusar sexualment d'onze menors d'entre 9 i 17 anys entre els anys 2011 i 2021. Va ser empresonat en 2021, després de ser denunciat per sis dels seus alumnes.

2024-12-31 | ARGIA
Detingut a Zarautz un home amb consulta de teràpia per agredir sexualment a una dona
La jove ha estat agredida en un domicili de Getaria, segons ha informat el Departament basc de Seguretat. La dona acudia cada setmana a una consulta de teràpia natural i l'Ertzaintza investiga si hi ha més víctimes d'actes similars als que es va donar a Euskadi.

2024-12-31 | Julene Flamarique
L'acusació demana divuit anys de presó per a l'exentrenador de Guernica Mario López
Les agressions sexuals es van iniciar en 1998, quan la víctima comptava amb 13 anys i no tenia antecedents policials. Encara que en 2003 va abandonar el club, la dona va denunciar l'any passat les agressions sexuals, ja que Mario López continuava exercint d'entrenador en el... [+]

El Moviment Feminista calcula que podrien donar-se centenars de casos i 15 denúncies per agressió relacionades amb el cas del fisioterapeuta de Llodio
Desenes de persones s'han concentrat aquest diumenge en la plaça de l'Ajuntament de Laudio, sota el lema Ez zara fisioa, assetjadora zara.

2024-12-27 | ARGIA
La CAB registra enguany un total de 5.212 denúncies per agressions masclistes, un 8% més que l'any passat
Fins a novembre de 2024 s'han denunciat 683 agressions sexuals, un 16,7% més que l'any passat, segons dades d'Emakunde. També ha augmentat el nombre de dones que han denunciat violència intrafamiliar (975) i el nombre de dones que han estat agredides per les seves parelles o... [+]

2024-12-23 | Julene Flamarique
Detecten a Alemanya un canal de Telegram amb 70.000 participants per a compartir consells sobre com violar a les dones
Més de 70.000 homes de tot el món participen en un grup de xat per a parlar sobre com drogar i violar a les dones. Dos periodistes de la ràdio pública alemanya ARD han dut a terme durant un any una recerca i han demostrat que en alguns casos les víctimes eren les seves... [+]

Condemnen a un home a presó per intentar violar a una dona en Donostia
L'Audiència de Guipúscoa ha condemnat a un home a un any i mig de presó per un delicte de temptativa de violació de dona. El judici es va celebrar el dimecres i, abans de començar, l'home va reconèixer els fets i va arribar a un acord amb la Fiscalia i l'acusació particular... [+]

El cas de Mazan
20 anys de presó per a l'ex marit Dominique Pelicot i 50 violadors, condemnats a penes inferiors a les demanades pel fiscal
Dominique Pelicot ha estat condemnat a la pena màxima de presó que es pot aplicar als casos de violació; i quant a altres 50 violadors, tots han estat declarats culpables, encara que les penes són inferiors a les que sol·licitava el fiscal. El cas de Mazan, obert per... [+]

El cas de Mazan es converteix en una plaça per a jutjar la cultura de la violació
El cas de Mazan, obert per Gisèle Pelicot, ha durat tres mesos, i en ell s'ha investigat durant anys que el seu marit havia estat drogat de somnífer i que ell i desenes d'uns altres li havien violat unes 200 vegades. Han estat jutjats 51 homes i el procurador ha preguntat 20... [+]

2024-12-17 | Leire Ibar
Denuncien que la Ikastola Urretxindorra és "còmplice" dels abusos sexuals
Un grup d'antics alumnes i alumnes de la ikastola de Bilbao ha enumerat els abusos sexuals soferts per part d'un professor del centre i ha denunciat en un comunicat que el centre educatiu ha emparat a l'home. Quan els fets han sortit a la superfície, han criticat que la... [+]

2024-12-16 | Julene Flamarique
Protegeixen la dona que va denunciar a l'ex entrenador de Guernica Mario López abans del judici
La víctima, de 13 anys, havia sofert abusos sexuals per part de l'exentrenador del Lointek Mario López entre 1998 i 2001. La dona va interposar una denúncia fa un any i el judici se celebrarà entre el 14 i el 16 de gener de 2025 en l'Audiència de Bizkaia. El moviment... [+]

2024-12-16 | Leire Ibar
Denuncien les agressions sexuals a dos professors de les ikastoles Azkue i Urretxindorra de Bilbao
Diverses dones han denunciat a dos professors de la ikastola Urretxindorra (Bilbao) i de la ikastola Azkue (Lekeitio) a través de les xarxes socials. Davant aquesta situació, Ikastolen Elkartea ha decidit no fer classes a partir d'aquest dilluns als professors de la ikastola... [+]

2024-12-11 | Julene Flamarique
El moviment feminista denúncia l'agressió masclista de Lezo i reivindica l'acció directa
Les feministes de Lezo i Errenteria han afirmat que no s'acoquinaran "" i estan "fartes" de les agressions i han reivindicat l'autodefensa feminista i l'acció directa de les dones.

2024-12-06 | ARGIA
Una dona va denunciar l'assetjament i altres 30 van assenyalar al mateix home
L'hendaiarra Irati Rusiñol ha denunciat en les xarxes socials l'agressió a un home per part de la seva parella sentimental. També ha interposat una denúncia davant la comissaria. Després de fer pública la denúncia, altres 30 dones han denunciat haver estat agredides pel... [+]

Eider Perez de Heredia, Nafarroako Berdintasun teknikaria
“Eraso sexisten beldurra zabaldu eta horrekin negozioa egiten ari dira”

Zur eta lur hartu dituzte Nafarroako Berdintasun teknikariek festa girorako enpresa zenbaitek egindako proposamenak. Edalontzia estaltzeko tapak edo eta edarian drogarik dagoen ikusteko eskumuturrekoak.


Eguneraketa berriak daude