Markina-Xemein presenta l'ezpata-dantza sense distinció de gènere
- “Ens han transmès l'amor i la responsabilitat per la dansa. Si l'ezpata-dantza de Xemein és tan important, per què no puc fer-ho jo?”, preguntava Iraide Antxia, membre del grup de ball Zerutxu. Però després d'un procés intern d'uns 4-5 anys, enguany sí. Ha arribat l'oportunitat que el dia de San Miguel el facin tots els membres de l'equip. El 29 de setembre, en les festes del barri d'Arretxinaga de Markina-Xemein, es donarà a conèixer l'ezpata-dantza i el col·loqui sense discriminació de gènere.
“A nosaltres se'ns ha donat mig treball, hem recollit moltes coses recuperades”, diu Oier Onaindia. Veuen clarament que la generació anterior ha fet una gran feina en la recuperació i conservació de les danses del poble. Són conscients del tresor que tenen al poble gràcies al treball voluntari dels seus predecessors, i són conscients que ara ells estan donant el que han rebut als seus descendents. No obstant això, entenen que aquesta transmissió ha de realitzar-se de forma ajustada als valors actuals, sense exclusions de gènere.
Resultat d'un procés
L'any 2020 l'aurresku de saragi-dantza i de carmenes dels carnestoltes va ser llançat per nens i nenes; en aquest any 2022 ha arribat el torn de l'ezpata-dantza de Xemein i de la sobretaula. En el carnestoltes les dones van participar per primera vegada en la saragi-dantza i en aquell estiu tan especial de pandèmia es va acomiadar l'aurresku sense distinció de gènere. “Amb aquests passos a San Miguel s'esperava la nostra participació en l'ezpata-dantza i en la taula rodona, però no es van celebrar les festes d'Arretxinaga”, explica Ainhoa Basterretxea.
Reconeixen que l'aturada de pandèmia els ha permès reflexionar i canviar les dinàmiques del grup. Des de fa 4-5 anys es va posar el tema damunt de la taula i van començar a canviar el rumb de les activitats del grup. A poc a poc s'han anat fent passos, s'han discutit, enfadat, reconciliat..., però al final creuen que la transició s'ha fet d'una manera pausada i adequada.
En Arretxinaga ballen tant nois com noies
Els passos fins a arribar a l'ezpata-dantza de Xemein han estat graduals, i al final, la dansa més significativa del poble es farà pública sense distinció de gènere, fins i tot de sobretaula. Basterretxea diu que ningú deia res sobre l'ezpata-dantza, però que els preguntaven moltes vegades pel tema de la taula: “Per a quan una noia sobre la taula?”. Creu que es veu més o menys popular des de fora. L'anxova també té clar que amb la sobretaula han tingut més pressió per part de molts joves del poble. Consideren que pot ser perquè s'acosta més gent a Arretxinaga al capvespre que al migdia. L'ezpata-dantza té prestigi, però en el moment de fer la sobretaula es concentra més gent, ja que el dia de San Miguel no és festiu per a molts ciutadans.
Els ballarins de Zerutxu se senten satisfets i orgullosos. “Ho sento com un gran pas endavant. Realment m'alegro d'estar en el grup que ha fet el canvi”, diu Basterretxea. “D'aquí a uns anys les noies van sortir per primera vegada l'any 2022, es dirà en l'ezpata-dantza de Xemein, i jo era allí”. Antxia diu que també està molt orgullosa i que la de la plaça és el resultat dels petits passos que han donat durant molts anys: “Xemeingo-ezpata dantza és un resultat, però estic més orgullós de tots els canvis que hem fet per darrere que del que vam mostrar en la plaça”.
La idea que moltes vegades repetim els que treballem en el món de la dansa és que la dansa és efímera. El diccionari Elhuyar dona com a contrapartida a "efímer" espanyol: efímer, destructiu, perible, efímer, efímer, perible, perible, ilaun. No recordo a qui li vaig... [+]
Transmisioa eta dantza taldeetako erreleboa aztertu nahi izan dugu Dantzan Ikasi topaketetan, eta gazte belaunaldiek lan egiteko ereduak ezagutu nahi izan ditugu “Gazteen parte-hartzea euskal dantzan” mahai inguruan: Eder Niño Barakaldoko... [+]
Aste hondar honetan euskal dantzen hiriburu bilakatu da Hendaia. Akelarre dantza talde hendaiarraren 50. urtemugaren testuinguruan, Lapurdi, Baxe Nafarroa eta Xiberoako hamasei dantza talde elkartu ditu bertan Iparraldeko Dantzarien Biltzarrak.
