Telesforo Monzon eLab és el Laboratori d'Estudis Bascos Herrigintza i el grup de recerca Part Hartuz de la UPV/EHU els qui realitzen el Nacionómetro. Per a aquest sisè mesurament s'han realitzat 1.422 enquestes a l'abril de 2024. En aquesta notícia hem recollit alguns dels resultats més significatius, però està disponible íntegrament .
Sentiments i adhesions
En el conjunt d'Euskal Herria, el sentiment basc és el que més inclinació té (7,8 en una escala de 0-10), per sobre dels sentiments espanyol i francès (6,4). En Ipar Euskal Herria hi ha dues identitats amb major inclinació (els bascos 8,8; els francesos 7,6) que a Àlaba, Guipúscoa i Bizkaia (els bascos 8,5; els espanyols 6,1). “La major diferència entre tots dos s'observa en la inclinació a la identitat d'Estat. En la CAPV és sensiblement inferior i la proporció de població amb una adhesió de 10 és del 13,7% en Ipar Euskal Herria”.
A Navarra, per contra, el sentiment més positiu és el navarrès (8,5), seguit de l'espanyol (7,2) i el basc (4,8). A Navarra hi ha una altra dada significativa: “El sentiment basc genera una gran contrarietat en gran part de la ciutadania (el 23,2% manifesta una adhesió de 0)”.
Claus per al llenguatge i l'adhesió
El Metre ha preguntat per les claus més importants per a desenvolupar l'una o l'altra adhesió, i crida l'atenció la diferent importància que se li dona a la llengua.
Segons els ciutadans, les llengües (el francès o el castellà) són l'element més determinant per a sentir-se part de França o d'Espanya (7,8). A continuació van la possessió de documents oficials, “viure a França o a Espanya” o “compartir costums i tradicions”. Per contra, la clau per a sentir-se basc seria la “voluntat” (8,1), en segon i tercer lloc estan els “habitar a Euskal Herria” (7,9) i “compartir costums i tradicions” (7,8), en quart lloc la possessió de documents oficials (7,4), en cinquè lloc el naixement al País Basc (7,3) i en sisè lloc apareix “poder parlar en basc” (6,8). Als navarresos i navarreses que se senten navarresos i no bascos també se'ls ha preguntat sobre els principals suports del seu sentiment, i ser basc té una puntuació de 2,3.
Del bategat independentista
Si a l'interior d'Euskal Herria se celebrés un referèndum "en una situació consensuada i aprovada" amb els estats, el 35,2% dels ciutadans votaria a favor i el 26,8% en contra. En canvi, si es pregunta per la independización de França o d'Espanya, les actituds canvien substancialment: el 25,6% es mostra d'acord o molt d'acord amb la independència, però el 43% es mostra descontent o molt descontent.
La Nació ha preguntat als ciutadans per l'acord o desacord entorn de tres frases amb la finalitat d'identificar les causes d'aquesta desigualtat. En primer lloc, “la consecució de l'Estat basc és imprescindible, aconseguint-lo de qualsevol manera”: 53,7% en contra o molt en contra, 29,4% a favor o molt a favor. “Jo estaria a favor de l'Estat basc, si això no genera conflicte” i “l'independentisme no m'atreu” han estat altres dues preguntes: el 66% de la ciutadania ha estat d'acord o molt d'acord.
“Les hipòtesis anteriors es reforcen, és a dir, els imaginaris i les projeccions que activa l'independentisme no són positius en aquest grup de gent, i la comprensió o visió conflictiva d'un procés així fa que una gent es retiri”, conclou el Metre Nacional.
Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]
No és gens fàcil entendre el que està succeint a Catalunya. Amb tota seguretat. Podem donar per acabat el procés de 2017, però està per veure si l'independentisme serà capaç d'iniciar un nou procés d'alliberament.
Si en les eleccions l'independentisme s'hagués mantingut en... [+]
Xabier Zabaltza Perez-Nievas historialaria, idazlea eta EHUko irakasleak 'Euskal Herria heterodoxiatik' izeneko liburua plazaratu berri du. Bertan dio Euskal Herria ezinbestean euskara eta euskal kulturaren bidez eraiki behar dela eta horretarako funtsezkoa dela euskara... [+]
“El parlament més abertzale de tots els temps” vs. “L'independentisme està en els mínims històrics”. Aquestes dues afirmacions les escoltem en els últims temps i s'han incrementat després de les eleccions celebrades el 21 d'abril en Araba, Bizkaia i Guipúscoa... [+]
Tristeziaz hartu du Atarrabiako alkateak Nafarroako Justizia Epaitegi Nagusiaren epaia. Euskal Herriko armarria ezabatu beharko du herriko frontoiko hormatik. “Bere garaian ikurriña kentzera behartu ziguten bezala” adierazi du Euskalerria Irratian Mikel... [+]
La independència d'Euskal Herria i Catalunya és objecte d'estudi a l'estranger. La Universitat de Nevada, en Ren, els Estats Units, acaba de publicar, en anglès, un important lliuro Pro-independence movements in the Basque Country and Catalunya [Moviments per la independència a... [+]
Són temps foscos per a la nació basca. I en la nació dic, no sols parlo en aquesta llengua i en la nació, sinó que parlo de la nació basca dels ciutadans que volem dotar-nos del màxim ordenament jurídic polític, de la qual formem els vascófilos i els nacionalistes... [+]
Una vegada més, el tema del basc ha ocupat en els últims temps a alguns dels caps de línia. Que un jutjat ha decidit contravenir les condicions d'un lloc amb perfil de basc. Diuen que una enquesta sociolingüística ha aportat dades significatives. Que l'activitat cultural... [+]
L'exercici inconscient del dia a dia s'ha convertit en tema durant la seva estada a Euskal Herria. No porto molts dies i ja m'ha estret la respiració diverses vegades... Estic com observadora intentant buscar i redescobrir el meu poble. Si abans no volia veure coses o si hem fet... [+]