En el casc vell de Pamplona es repetien les kalejiras i les concentracions sorolloses i els agents socials es van mostrar amb diferents nivells i paraules a favor del gaztetxe. Els hostalers de la plaça i nombrosos col·lectius del moviment popular de la Comarca de Pamplona, d'una banda, van mostrar el seu rebuig al desallotjament del gaztetxe. Els veïns també van denunciar amb duresa l'ocupació policial del barri. També fora del barri i de la ciutat es va produir una sèrie d'expressions de solidaritat, algunes de les quals, més enllà de les paraules, es van situar fora de l'enclavament del civisme. Són significatius els talls de dues vies, les pintades en els autobusos i l'aparició tapiada del batzoki d'Alsasua. La mobilització ha trobat el seu nucli central en la manifestació del 19 de gener a Bilbao. 6.000 persones no es reuneixen cada dia en nom de l'ocupació i l'autogestió. Tot això reflecteix la tendència que s'observa en tot el País Basc.

Una de les respostes més espectaculars i interessants del repte de controlar un palau abandonat durant anys va ser el tall de camins del pont Bergel, prop del gaztetxe. L'acció va ser reivindicada des del feminisme i realitzada per dones, bolleras i trans. Dues noies penjant dels extrems de la mateixa corda a un costat i un altre del pont, animant a moltes persones, sobretot noies joves, donant palmades i cridant als del gaztetxe. L'escena estava decorada amb pancartes com “Destruir l'heteropatriarcado, defensar els gaztetxes” i “Feministok gaztetxekin”. La Policia Municipal, la Policia Foral, la Policia Nacional i els bombers van trigar tres hores a restablir el trànsit habitual dels cotxes.

Aquesta acció posa sobre la taula, per a la reflexió, la connexió entre el gaztetxe i el feminisme.

D'una banda, els filtres masclistes que condicionen la realitat fan que els gaztetxes, altres espais ocupats, els incidents de carrer, etc... es vegin com a espais masculins. Una vegada més, en la societat predomina la tendència dels participants a representar al nen, blanc, hetero i cis. Qüestionar la legalitat, oposar-se a la propietat privada i trencar la pau social no pot tenir res a veure amb el feminisme. El ciutadà medio no pot agrupar aquests dos subjectes. El segon és socialment acceptat, és un digne lluitador d'honor d'aquest segle. A la primera, en canvi, s'uneix sovint a l'esperit de la rebel·lió pueril que no comprèn de forma adequada la realitat política.

D'altra banda, els joves també reprodueixen conductes masclistes, la qual cosa empitjora algunes dels nassos. Es pot dir d'una altra manera, que encara no hi ha projecte ni espai en el moviment popular totalment lliure de les arpes del patriarcat a la pràctica, més encara en el cas dels col·lectius o espais mixtos. Com no hi ha projectes fora del capitalisme. Més que Askegune, són laboratoris de llibertat que són espais lliures, com "Askebideak". Parlar en la realitat dels qui volen canviar la realitat, la visibilitat, la capacitat d'influir en el col·lectiu, el poder, al cap i a la fi, no és neutral respecte al gènere. A vegades això no s'admet. Sovint, la major dificultat o el menor desig d'acceptar-lo són els privilegiats.

No obstant això, per sota de tots els prejudicis i per sobre de totes les actituds masclistes, tenim a dones, bolleras i trans que treballen com a formigues en el dia a dia de col·lectius mixtos i no mixtos. No es pot passar per alt, perquè les feministes s'han posat en primera línia, dient que aquestes "askebides" tenen el seu espai propi. Així mateix, idees i pràctiques antisistema. També diuen que els defensaran amb el seu cos, “calladament (…) sense obeir les seves lleis de ciutadania”.

A més, en el context d'aquest auge històric del feminisme, fruit de dècades de lluita feminista, aquesta acció també fa arribar un missatge als qui volen apropiar-se d'aquesta paraula: que el feminisme no és compatible amb el capitalisme hetero-patriarcal. Que sense una transformació radical no es pot construir un feminisme que es vegi socialment amb bons ulls. Aquest presumpte feminisme és un capitalisme violeta que ha fet ja alguns passos de contundència. Les empreses multinacionals que mouen milions gràcies a l'opressió dels drets laborals de les dones posen lemes feministes en les samarretes, els mitjans de comunicació mesuren el patriarcat restar salaris i la vaga feminista Uxue Barkos estava “admirada” el passat 8 de març: “Em meravella!”.

Uxue Barkos no és feminista. En realitat és oximorona. Defensar la propietat privada, veure la naturalesa com a recurs del sistema productiu, sostenir i promoure el capitalisme per sobre de la vida: aquest és el patriarcat. El capitalisme heteropatriarcal prioritza l'àmbit del mercat sobre l'àmbit domèstic i la cura, atribuint el primer als homes i el segon a les dones. Per a això, la domesticació de la dona, la caça de bruixes, l'heteronormativitat, la sexualitat reprimida, la família nuclear. L'opressió i la violència en les dones, sistèmicament.

És una idea molt clara i alhora evasiva, que no són el sistema d'una banda i el patriarcat per un altre, sinó el mercat heteropatriarcal. Llegint boca avall: tota iniciativa que qüestiona el sistema és necessàriament feminista. I tota iniciativa feminista posa en qüestió el sistema en el seu conjunt, inevitablement.