El clúster ha realitzat durant tres anys una recerca experimental en cinc clubs esportius d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, en col·laboració amb investigadors de la UPV/EHU, Urtxintxa i Euskaltzaleen Topagunea.

Una de les conclusions del projecte és la "necessitat de treballar l'esport com un espai específic", segons han explicat els autors de l'estudi: "En l'àmbit esportiu es pot completar i enriquir la base que reben els joves per al coneixement i ús del basc a l'escola, però per a això és important no repetir el model escolar com a tal, sinó adaptar-lo".

Segons afirmen, "crear les condicions adequades perquè els joves entrenadors i esportistes puguin utilitzar més el basc és una tasca prioritària dels adults. Els responsables dels clubs tenen l'oportunitat de marcar criteris i crear un ambient en el qual l'equip esportiu sigui un espai protegit per a l'ús del basc". D'altra banda, l'equip esportiu és "un camp d'especial rellevància" en la vida dels jugadors més joves, i en aquesta vivència col·lectiva "hi ha bones oportunitats per a treballar i aconseguir junts nous objectius i reptes des del punt de vista de l'ús del basc".

Els cinc clubs participants són: A Àlaba, Zaramaga Pilota Elkartea (Vitòria-Gasteiz), en Bizkaia Aixerrota Boleibol Taldea (Getxo) i Padura Saskibaloi Kluba (Arrigorriaga), i a Guipúscoa el Reial Societat Club de Futbol (Donostia-Sant Sebastià) i el Zarautz Eskubaloi Taldea (Zarautz).

Entrenadors referents

En l'acte de presentació, els investigadors d'antropologia Jone Mirin Hernández i Jaime Altuna (UPV/EHU) i el membre del Clúster de Sociolingüística Pablo Suberbiola han explicat les matèries impartides pel projecte.

Un àmbit que s'ha treballat de manera experimental en el projecte és el de la comunicació grupal. "Tenir una bona comunicació entre els jugadors és un gran avantatge a l'hora d'obtenir resultats esportius. A més, permet reforçar el caràcter i identitat del grup".

Per a fomentar l'ús del basc, diuen que es necessita "un ambient adequat, un ambient que posi en valor l'ús del basc", i que aquesta creació és tasca primordial dels responsables dels clubs i dels pares. "La connexió entre ells i els jugadors, d'altra banda, la fan els entrenadors. Per als jugadors més joves els seus entrenadors són referents molt importants i tenen una gran importància a l'hora de poder utilitzar més el basc. En els clubs analitzats en el projecte, s'ha observat que l'actuació en basca dels entrenadors ajuda els jugadors més joves a parlar més en basc. En la seva pràctica en basca, els entrenadors empren amb freqüència la flexibilitat que no s'utilitza a l'escola en determinats moments, aconseguint una major proximitat i confiança amb els més joves".

D'altra banda, seguint les claus identificades en el projecte, "es veuen possibilitats de donar continuïtat al treball que realitza l'escola en l'àmbit esportiu, però és important repensar com s'ha de fer aquest treball, sense repetir el model escolar com s'ha fet". En aquest sentit, els autors de l'estudi creuen que hi ha possibilitats de potenciar l'esport com a "tercer àmbit", establint d'aquesta manera una relació entre els hàbits lingüístics i el carrer a l'escola. "Això permetria donar continuïtat a l'esforç que molts nens i nenes han realitzat a l'escola i augmentar de manera pràctica el seu dret a utilitzar el basc des del punt de vista de la igualtat lingüística".

>>> Resum del projecte d'acció investigadora "Esport de model D" (PDF)