Els Joves Euskaltzales es comprometen a ser agents actius
- El 12 de juny han comparegut davant els mitjans de comunicació en Pamplona/Iruña per a realitzar una roda de premsa. Exposen públicament el seu objectiu: “Volem i necessitem ser una generació que revitalitzi, ressusciti i vegi viu el basc”. Han reivindicat el dret dels bascos a estudiar, treballar i viure en basc a Euskal Herria i han advertit que no consentiran que així no sigui.
En els Gazte Euskaltzales participen membres de diversos grups relacionats amb el basc, com a grups de basc dels pobles i barris, grups de basc de les universitats, moviments juvenils i particulars. Alguns d'aquests joves són els que van organitzar Gaztealdia en vespres d'Euskaraldia, a la fi de 2020.
El moviment considera que està en mans dels euskaldunes i dels euskaltzales reforçar la lluita a favor del basc. Han subratllat que és hora de superar el punt d'inflexió que viu Euskalgintza i que és hora d'actuar: “Hem de reactivar i articular el moviment euskaltzale que marcarà la nova direcció i s'aixecarà davant les agressions”. Han afirmat que els correspon reconstruir el moviment popular a favor del basc i de la cultura basca. D'altra banda, han subratllat la importància de construir espais lliures per als bascos: “Fem una crida a multiplicar els espais socials, polítics i culturals que es visquin i s'organitzen en basc, per a empoderar-nos i empoderar-nos des d'allí, i sobretot, que influïm”.
S'han mostrat preocupats per la situació que viu el basc i han explicat com avui dia més gent sap o entén el basc i com l'ús del basc s'està retirant.
També han posat el focus en les polítiques lingüístiques. Han denunciat la deixadesa de les principals institucions i entitats públiques d'Euskal Herria: “Les polítiques dissenyades fa temps han tocat el sostre i ens porten a tocar el sòl”.
Gazte Euskaltzaleak ha anunciat que continuarà creant espais en centres escolars, universitats i gaztetxes, entre altres. Espais per a la col·laboració, la reflexió i l'acció política.
El mitjà Ahotsa.info ha recollit el brot en el vídeo:
Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]