Joves segrestats (I)
El passat cara a cara
Eren les primeres hores del 22 de març. Temps, pluja i fred. L'estació estava buida i la cantina estava tancada. En una ocasió en Al·là, quan l'altaveu va anunciar l'arribada del tren procedent de Barcelona, només algun passatger aïllat es va acostar a l'andana.
Entre el viatge a bord hi havia un mariner amb un gran sac blanc sobre l'espatlla. El mariner vagava en vagó fins que, en primera classe, va trobar un compartiment buit. Volia un lloc ampli i tranquil·litat. Allí, amb el sac en ristre, va tendir el seu enorme cadàver sobre el còmode banc.
Han passat més de vint hores des que Guillarei, a Pontevedra, prengués el tren amb destinació a la capital belga. Aquesta parada de Venda de Baños és la tercera, la que finalment la portarà a casa.
Són les tres de la matinada i no pot deixar de pensar que la vida militar dels dos últims anys ha acabat. Encara que semblava desitjar acabar, ara ho fa sentir-se indecís i preocupat.
-S'acordava molt bé de tot, com si hagués succeït feia poc. Però en la caserna no tot era desagradable.
Porta tot el viatge pensant en el mateix. Per a evitar-ho pensa fer un petit exercici de memòria. Tanmateix, sap que això és fugir, no voler afrontar el futur.
Uns mesos abans, semblava que aquesta vida no acabaria, que romandria per sempre en el pont del vaixell. Ara s'adona que allí se sentia protegit, segur. La situació estava en el seu apogeu, tots li volien i li respectaven. Ara, en el camí de la seva casa, es trobava ple d'incertesa davant la realitat que se li havia acostat. Preocupació, por, una pregunta sense resposta una vegada i una altra, què han fet amb mi?
Primers passos
Recorda l'arribada del ferrol. Va ser un viatge de dia i mig. En el mateix vagó viatjaven al voltant d'un centenar de guipuscoans, entre ells un pelut (acabat d'incorporar a la Marina) que havia demanat a un donostiarra que es trobava a Ferrol que esperés en l'estació per a recollir els diners i les butxaques de tots els coneguts. De fet, els primers dies eren molt perillosos. Va ser una mesura molt adequada, encara que el temps i l'experiència li van demostrar que el perill era constant en la caserna.
El protagonista d'aquest relat recorda la impotència i la sensació de fred d'aquella primera nit que van passar en la caserna de Ferrol. Va romandre hores senceres nu, dutxant-se, amb el perruquer, i ni un només ni una altra sabata estaven d'acord amb les seves mesures. Els uniformes semblaven disfressats. Ni tan sols coneixien als seus amics.
No es pot oblidar la guia del Marí, que van passar diverses setmanes aprenent de memòria el llibret per a poder treure'l de la caserna.
S'acordava molt bé de tot, com si hagués succeït feia poc. Però en la caserna no tot era desagradable. Als matins, abans de sortir a l'esplanada de la molla a aprendre a desfilar, se sentien els crits “Banoa… Banoa… Em vaig…!”. Eren Loroño i el Churrero. El primer venia de tot i el segon venia xurros. Encara que no eren acabats de fer, els menjaven a gust.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]