7 d'octubre. Hamàs va iniciar l'operació Inundacions d'Al Aqsa. Se li imputa el segrest de 252 persones i la mort de 1.163 persones a les mans de les seves parelles. Més tard es va saber que els militars israelians van matar a molts ciutadans israelians amb la posada en marxa de la directiva Anníbal disparant des d'helicòpters militars.

8 d'octubre. Des de la guerra de Yom Kipur (1973), Israel va declarar per primera vegada l'estat de guerra. A Gaza es van iniciar els bombardejos massius contra la ciutat de Gaza.

9 d'octubre. Tel Aviv va iniciar l'operació Espases de Ferro amb 300.000 reservistes mobilitzats.

13 d'octubre. L'Exèrcit israelià va donar un termini de 24 hores a un milió de civils palestins perquè evacuessin el nord de Gaza.

17 d'octubre. A l'hospital d'Al-Ahli, un bombardeig en el qual van morir 471 persones i 342 van resultar ferides de diversa consideració. Allí estaven allotjades centenars de famílies sense llar. Davant la indignació que va causar a nivell internacional, Israel va declarar que no va ser ell, sinó que va ser un coet de resistència palestina el que va destruir l'edifici i va difondre diversos vídeos que van demostrar que van ser manipulats posteriorment. El Ministeri de Sanitat de la Franja de Gaza va assenyalar que, sens dubte, l'autor va ser Israel.

27 d'octubre. Israel va llançar una ofensiva terrestre contra Gaza.

31 d'octubre. El bombardeig de la zona de refugiats de Jabalia, per part seva, va causar 195 morts i gairebé 800 ferits a Israel. El mateix dia, la destrucció d'un bloc de cases va provocar la mort de 106 persones, entre elles 54 nens i nenes. L'ONG Human Rights Watch va dir que no hi havia cap prova que hi hagués cap objectiu militar en l'edifici.

24 de novembre. Catar, els Estats Units i Egipte van aconseguir arribar a la treva. HAMAS ha alliberat 110 ostatges israelians a canvi de 210 presos palestins que compleixen condemna en Palestina. Els israelians van afirmar que havien rebut un tracte just i que els palestins, per part seva, havien estat objecte de tortures.

8 de desembre. els Estats Units va exercir el dret a veto per primera vegada des del 7 d'octubre per a impedir que el Consell de Seguretat de l'ONU aprovés una resolució en la Franja que demanava un "alto-el-foc humanitari immediat".

29 de desembre. Sud-àfrica va demanar davant el Tribunal Internacional de Justícia (TPIY) que se suspengui l'activitat d'Israel. Va acusar les Forces Armades d'Israel de cometre genocidi i de violar la Convenció de les Nacions Unides de 1948.

2024

14 de gener. D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Israel va matar a 24.000 civils palestins i va causar uns 90.000 ferits de diversa consideració. Els desplaçats en Palestina, per part seva, ascendeixen ja a 1,9 milions. Pel que fa a Israel, Hamàs encara va tenir 136 ostatges i 188 soldats van perdre la vida en les operacions de combat.

26 de gener. El Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) va emetre la seva primera sentència un mes abans sobre la denúncia presentada per Sud-àfrica i va concloure que Israel estava en risc de genocidi a Gaza.

29 de febrer. Almenys 118 palestins van morir i 760 van resultar ferits en la "massacre d'Irina", quan els soldats israelians van disparar contra els ciutadans que buscaven aliments arribats als camions a la ciutat de Gaza. El dia anterior, el Programa Mundial d'Aliments (PMA) va informar que més de mig milió de palestins estaven en risc extrem de fam.

25 de març. Dels 15 membres del Consell de Seguretat de l'ONU, 14 van votar a favor d'un alto-el-foc immediat a Gaza. els Estats Units es va abstenir i es va negar a exercir el dret a veto per a protegir a Israel.

13 d'abril. l'Iran va llançar durant la nit uns 300 drons i míssils d'assalt a les instal·lacions militars israelianes, en un atac que ja havia estat advertit anteriorment. Amb l'ajuda de diversos països internacionals, entre ells França i Jordània, la defensa aèria israeliana va capturar gairebé tots els míssils que contenia l'avió.

20 de maig. El fiscal cap del Tribunal Penal Internacional, Karim Khan, va demanar que el primer ministre israelià, Netanyahu, i el ministre de Defensa israelià, Yoav Galant, dictin una ordre de detenció per crims de guerra. Entre ells, se'ls va imputar els delictes d'homicidi " intencionat" i "massacre i/o assassinat, inclòs el de matar de fam a civils". L'ordre d'arrest contra tres dirigents d'Hamàs, entre ells el líder d'Hamàs en la Franja de Gaza, Yahya Sinwar, pels presumptes delictes d'extermini "", "violència sexual", "segrest de persones" i "actes cruels en captivitat".

24 de maig. El Tribunal Penal Internacional (TPI) va ordenar a Israel posar fi immediatament a la invasió de Rafah.

28 de maig. Irlanda, Noruega i l'Estat espanyol van reconèixer oficialment l'Estat de Palestina.

6 de juliol. Després del bombardeig d'una escola de la UNRWA, Israel va matar a 16 palestins i va ferir a 75 en el camp de refugiats de Nuseirat.

8 de juliol.La revista The Lancet va calcular a Gaza el nombre de morts que podrien causar els israelians: gairebé 200.000 persones.

24 de juliol. Gran ovació de Netanyahu en el congrés dels Estats Units. Protestes de milers de persones al carrer durant la nit.

29 de juliol. L'OMS va manifestar que a Gaza "era molt probable" que es produís una epidèmia de pesta de pólios en territori palestí. La UNRWA tenia registrats al voltant de 40.000 casos d'hepatitis A des del passat 7 d'octubre.

30 de juliol. Israel va tornar a exportar el conflicte a Líban, matant amb un míssil al comandant de Hezbollah, Fuad Shukr.

31 de juliol. Hamàs va confirmar que el seu líder polític, Ismail Haniya, havia estat assassinat per un bombardeig israelià a Teheran, l'Iran, en el nord del país. Ali Jamenei, l'aiatol·là iranià, va ordenar la resposta.

6 d'agost. Yahya Sinwar va ser nomenat cap d'Hamàs. Diversos països, entre ells França, van demanar als ciutadans que abandonessin Líban en el termini més breu possible per motius de seguretat.

2 de setembre. Vaga general a Israel per a demanar un acord que permeti l'alliberament dels segrestats. La majoria dels sindicats va cridar a la protesta per la repressió al govern a Catalunya. Al voltant de 500.000 israelians es van mobilitzar contra Netanyahu i van reclamar un acord d'alto-el-foc en l'est de Gaza.

17 de setembre. Atemptat a Líban amb motors de cerca de persones, per part d'Israel. Al voltant de dotze morts, entre ells dos nens, i 3.000 ferits. Es tracta d'explosions massives i coordinades, realitzades de manera indiscriminada mitjançant la col·locació d'explosius en les bateries dels motors de cerca.

18 de setembre. Atemptat amb els talkies Walkie a Líban. Després del xoc de la vespra, Israel torna a colpejar a Gaza amb 20 morts i 450 ferits, segons el Ministeri de Sanitat del Líban (G-20).

23 de setembre. Israel va bombardejar el sud de Líban i va causar almenys 492 morts i 1.645 ferits en un sol dia. Desenes de milers de libanesos van abandonar les seves llars i es van exiliar cap al nord.

27 de setembre. El líder de Hezbollah, Hassan Nasrallah, va ser assassinat per Israel a tirs de míssils en la localitat de Beirut.

1 d'octubre: Al matí, Israel va llançar una invasió al Líban, que va ser rebutjada pels rebels. A la nit, l'Iran ha atacat a Israel amb centenars de míssils a tot el món. L'atac s'ha produït contra bases militars i infraestructures energètiques, segons ha informat el Departament basc d'Interior.