Ana de la Maça, una jove getxotarra que va aprendre el cicle superior de Salut Ambiental, es va adonar de la importància del que mengem. Així mateix, va observar que, malgrat tenir “molt bones terres” per a produir al País Basc, la majoria dels aliments que componen la nostra dieta són importats de fora: “Tenim un gran problema en l'alimentació, no sabem el que realment mengem”.

Per a fer-li front, De la Maça reuneix uns amics i comença a produir els seus productes en un només llogat fa vuit anys en Derio. “Al principi no era més que una diversió, una espècie d'hobbie. Allí vaig veure que la terra donava molt, i m'era impossible consumir tot el produït a casa. Així, m'anava a Algorta carregat de bosses de tomàquet i pebrot”. Després d'aquest primer contacte amb el sector primari, es va embarcar en un projecte més ambiciós amb altres dues noies: Solotxu. En Uribe Kosta hi ha poques zones rurals i sabia que seria difícil trobar un terreny.

Després de buscar i buscar, van tenir la “sort” que l'amo de Txakoli Motagane d'Erandio els cedís les seves terres per a construir un espai per a conèixer l'agricultura i el món rural. Així, van començar a produir productes de temporada, van crear un espai per a experimentar i van organitzar aniversari i tallers. “Nosaltres érem principiants i era un projecte molt gran. Això va fer que la relació entre nosaltres es tornés una mica més forta”, explica el getxotarra. No obstant això, el seu amor per l'agricultura romania intacte en el seu cor i de seguida es va embarcar en un nou projecte en Garai.

La parella tenia terres en la zona del Duranguesado i després de derrocar les pinedes que hi havia en la zona, van plantar arbres fruiters de tota mena i van formar una horta, entre altres coses. Des de llavors viu, sobrevivint a les donacions de la terra. Allí treballen de tot, per a després repartir les cistelles amb les hortalisses de temporada entre els joves de la zona. També elabora sucs, melmelades, cerveses i conserves, així com els obtinguts dels animals. Segons explica, va prendre la decisió d'anar d'una regió a una altra "amb dificultat". De fet, la terra d'Uribe Kosta s'ha convertit en un “ideal” per a la producció: “El clima és temperat, mentre que a l'interior és dur, molt fred a l'hivern i molt calent a l'estiu”.

El dur treball dels baserritarras

El jove getxotarra reconeix que el treball del baserritarra és dur, “perquè cal treballar tots els dies i els beneficis són molt reduïts”, encara que subratlla que “en cap cas” canviaria l'actual amb un treball d'oficina. De la Maça ha realitzat un recorregut de vuit anys, d'un lloc a un altre, fins a assentar-se en Garai. En aquest sentit, sovint ha pensat en quan faria el salt a la professionalització i fa dos mesos va fer el pas. “Ha estat una decisió molt important, perquè els meus beneficis no són molt alts. No obstant això, és important que es pugui cotitzar, però és difícil que sigui agricultor i “legal”. Per a tenir un permís de sanitat per a vendre en botigues i fires és necessari donar-se d'alta en autònoms, i ja l'he aconseguit jo”.