Últimament s'està sentint molt que l'ús del basc al carrer ha retrocedit, i que els joves parlen cada vegada menys en basc. Esteu d'acord amb aquesta afirmació?

PAUL BILBAO: Jo no estic d'acord. Moltes vegades veiem que la gent euskaldun no utilitza el basc, però jo crec que quan es diu una frase tan grossa, primer cal reflexionar sobre per què ocorre això; és a dir, per què la gent no utilitza el basc? Allí descobrirem que alguns mites se'ns cauran. He llegit un article sobre aquest tema en el qual s'esmenta el coneixement relatiu i l'ús. Si preguntem per què els joves no utilitzen el basc en el nostre context, portats a Algorta, el primer que hauríem d'analitzar és la seva competència lingüística. Al final, gairebé tots els joves són bilingües, almenys, però hauríem de saber en quin idioma estan més còmodes, en quin idioma tenen més recursos i en quins tenen més capacitat comunicativa. Els que som bilingües fem una selecció d'idioma; fem una selecció amb diferents condicions. Llavors, si el coneixement de l'idioma no és l'adequat, és a dir, jo no tinc capacitat real per a expressar en basca aquestes coses que els joves compten amb el seu argot, però, en canvi, sí en castellà, a quin de les dues recorreré? Al castellà, si no tinc una consciència tan vascófona.

BEÑAT GARAIO: Cal tenir en compte que la militància a favor del basc ha canviat molt, en un cert sentit crec que s'ha reduït. A més, en l'educació no s'ha donat una actualització per a adaptar-se a les noves situacions, ni des del punt de vista metodològic ni de plantejament. D'altra banda, els perfils han canviat, i cada vegada són més les famílies que a casa parlen en castellà o no parlen en basc. D'altra banda, cada vegada es consumeix més en castellà i anglès, ja que amb el creixement de les xarxes socials el basc s'ha quedat marginat. Igual que abans vèiem tots en Dragoi Bola o Shin-chan, ara entre els joves pocs consumeixen en basc, i això també influeix decisivament en l'ús del basc.

Quin diríeu que és l'origen d'aquest problema?

P.B. : No sé si tothom estarà d'acord amb mi, però jo diria que el que fa la militància a favor del basc, les famílies, els professors… cada vegada és més escàs. No hi ha aquesta efervescència que existia. Històricament, els primers alumnes estaven molt compromesos amb l'aprenentatge del basc, i en els euskaltegis es veia aquest compromís. Avui dia, el tema del basc, tant en el polític com en el social, ha quedat una mica relegat, o almenys diria que s'ha anat una mica més a baix en aquesta classificació virtual de prioritats; entre altres motivacions o problemes. Avui dia, el basc no està en el centre.

P.B. : Les dades que han sortit recentment ho demostren, és a dir, que el coneixement no és tan bo com el que pensàvem, i si no tens un bon coneixement, tu parlaràs en un altre idioma, la qual cosa més et resulti còmode, si no tens un context identitari, almenys. Tal com va demostrar matemàticament el propi Txilardegi, el basc en general s'adhereix al basc. Hi ha persones que saben basca i no ho usen, però no és generalitzat. En aquests casos sempre dic que deixem de costat les frases categòriques i vegem el que realment està passant. I el problema és que tenim un problema amb les competències educatives, i el problema és que no tenim suficients espais per a poder parlar en basc amb tranquil·litat.

Molts han acusat l'Educació d'haver estat els responsables del fracàs del model D. Creieu que sí?

P.B. : Tenim un problema estructural en l'Educació, això és així. És cert que l'Educació ha portat a la comunitat basca una sèrie de nous parlants; no hi ha cap dubte sobre aquest tema. Però és cert que en els últims anys s'estan produint alarmes vermelles, tant en el model D com en el model B. Crec que hem de ser conscients que el basc és una llengua minoritzada, i això ha de tenir el seu reflex en els projectes educatius que es desenvolupen; nosaltres no podem pensar que el model educatiu que s'utilitza en un Algorta sigui igual al que s'utilitza a Valladolid, perquè en el nostre cas hi ha una llengua minoritària. Llavors, hem de ser conseqüents amb això i el tractament que li donem ha de ser transversal. A més, crec que tenim una certa sensació que hem arribat a la normalitat.

P.B. : Un dels objectius del model D era la revitalització del basc, per a això els alumnes i alumnes havien d'aconseguir una adequada capacitació en basca. Els diagnòstics d'avaluació indiquen que això no s'ha aconseguit, per la qual cosa és evident que alguna cosa ha fallat. D'altra banda, l'ús del basc a les escoles és cada vegada més baix, també en el model D, per la qual cosa és evident que cal actualitzar aspectes com la metodologia, la formació del professorat, les actituds lingüístiques del professorat i dels pares i mares... Pot ser que sigui una mica polèmic, però el tema de la segregació escolar també influeix. Al cap i a la fi, si els immigrants o els estudiants de baix nivell econòmic queden aïllats en una classe, tindran menys possibilitats de parlar en basca, la qual cosa necessàriament afectarà les seves capacitats lingüístiques. El conflicte educatiu també influeix en el basc, però és un tema espinós, i veure la solució no és fàcil. Crec que hauríem de prendre totes les solucions que tenim per davant, ficar-les totes en el mateix còctel i tirar-les al gran envit. A més, crec que és el moment de fer-lo, perquè si no, estarem malbaratant forces i el temps passa. Per tant, crec que és un moment molt important per a fer una cosa així, amb ambició i amb ganes.

Per tant, penseu que ens hem relaxat massa, que hem perdut una mica aquesta preocupació per la llengua que teníem en el passat?

P.B. : Sembla que aquí la responsabilitat és sempre la dels euskaldunes, i jo estic una mica cansat d'aquesta afirmació: que en tot moment la responsabilitat de la situació del basc recaigui en les espatlles de l'euskaldun. Jo intento viure i utilitzar el basc, però moltes vegades no em deixen. El que passa és que al nostre poble encara hi ha molts castellanoparlants monolingües, i aquests em posen límits per a usar el basc. Per exemple, moltes vegades ocorre que en una quadrilla hi ha un castellanoparlant o algú que no sap tan bé el basc, recorrem al castellà. Per això, crec que hauríem de fer una reflexió per darrere. D'altra banda, s'inclou la qüestió de la competència, però per a fixar-nos en ella hem de mirar al sistema educatiu i analitzar com podem influir en ella.

P.B. : Sí, i a més, el discurs de la imposició també influeix. El model D encara no està totalment estès i, malgrat aprendre en això, molts alumnes no dominen bé el basc, i si no ho dominen bé, difícilment ho faran; i si ho parlen amb dificultat, no ho dominaran. En aquest sentit, a la vista dels pocs objectius i eines que tenim, diria que el nostre tanc té una fugida, i que estem perdent molta gasolina o molta energia. De cara als pròxims anys, el coneixement dels joves pot ser el nostre estímul o el nostre impuls, però sense donar-li massa importància als joves, no oblidem que la responsabilitat de mantenir bé aquestes bateries de mesura és dels adults i de les autoritats. És cert que les preocupacions són aquí, però cal dir que estan aconseguint moltes coses, i hi ha motius per a estar contents i esperançats. Moltes vegades parlem de problemes, però crec que també tenim alguna cosa a celebrar i que aplaudir.

On creuen que pot haver-hi una clau per a donar la volta a aquesta situació?

P.B. : D'una banda, entre les funcions que tenim està la d'incidir en les competències lingüístiques. En aquest sentit, últimament estem escoltant les veus de la nova llei de política educativa. Jo crec que d'una vegada per sempre hauria d'establir-se un model d'aprenentatge generalitzat que garanteixi una adequada capacitació lingüística de tots els alumnes. És clar que el sistema d'arrencada és el model D, però això no és suficient. El que vull dir és que aquest model hauria d'enfortir-se i baixar-se els ràtios. Després, d'altra banda, també necessitem espais per a l'ús del basc. A través d'elles, podrem parlar en basc amb total tranquil·litat, sense cap mena d'estrès lingüístic. Però, a més, caldrà crear altres espais, sobretot en el temps lliure. Jo estic segur que si un ciutadà té la capacitat de basca adequada i té possibilitats d'utilitzar el basc amb normalitat, aquesta persona utilitzarà el basc. Llavors, jo crec que les claus són aquí.

P.B. : En el cas dels agents educatius i de basc, les reivindicacions han estat aquí, i és cert que sembla que en els últims anys les institucions no han fet molt de moviment entorn de la gravetat de la situació observada. Però, a la vista dels últims contactes i declaracions dels polítics, sembla que hi ha responsabilitat i ganes de revertir-ho, i en el Departament d'Educació també ha entrat gent nova, hi ha nous càrrecs, i hi ha intenció de respondre a aquest repte en els pròxims anys. Per exemple, segons les notícies que hem tingut sobre aquest tema, EH Bildu i el PNB han arribat a un acord per a la remodelació del model D. Habrá que veure en què queda, però sembla que alguna cosa està canviant, i si és pel bé del basc i del model D, perfecte. Soc optimista perquè veig que hi ha coses que estan canviant i que, a més de que la gent està preocupada, que està funcionant, que està entrant, que està tocant botons diferents i que està activant a la gent de voltant. Això em sembla esperançador. A més, treballar per la revitalització del basc i ser pessimista no és una contradicció, però com deia Kike Amunarriz: -Pel mateix preu, prefereixo ser esperançat.