Popo Larrea (fundat en 1962 en Heleta, Baixa Navarra) va estudiar electrònica, va començar a treballar i en Heleta vivia amb els seus pares. Des de jove ha treballat en grups d'esport, dansa i teatre, en el grup Arrola de Baigorri, i després en el grup Xpati Mirristi. També va impartir classes de basca en AEK. Va començar a militar-se en política en les Herri Taldeak.

En els primers dies d'agost de 1983, Iparretarrak va realitzar diverses accions contra l'estructura turística. En aquest sentit, la Policia va efectuar diverses detencions. Altres activistes escapolits es van refugiar en el campament de Lleó (les Landes) i la policia es va donar a conèixer d'ells alertats pels responsables del campament. El gendarme Yves Guimmarra va morir i un altre va resultar ferit lleu.

Filipe Bidart compte el següent: "Abans del tiroteig, es va produir un moment de dubte, en el qual militants i gendarmes es van trobar a l'una. En aquell moment de dubte, Popo va escapar com una consigna. Va travessar el bosc dels Landes. Després, els gendarmes van iniciar un tiroteig i els soldats van respondre: Però en aquest art, Popo va desaparèixer. Després del tiroteig, després de llevar-los les armes als gendarmes, els militants es van donar a la fugida. Llavors es van adonar que Popo no era allí. Van intentar localitzar-la, però no la van capturar, així que van continuar el seu camí, ja que no havien de detenir-se.

IK va denunciar més tard públicament que, segons les seves recerques, el militant Popo Larre va ser detingut i assassinat pels agents. Per contra, els gendarmes havien difós diverses versions, entre elles la de la seva fugida a Amèrica. En el judici que es va celebrar a París l'any 2000 no va aparèixer cap llum sobre el tiroteig. Aquesta és la crònica que ha publicat Mikel Asurmendi en ARGIA: "El cas del tiroteig de Lleó o l'honor dels quatre militants", ha afegit.

No obstant això, poc després, la desaparició de Popo es va veure embolicada en una altra estranya desaparició: Pascal Dumont, de 15 anys, va morir ofegat en una platja pròxima quan va ser conduït al cementiri de Carbon-Blanc per a ser enterrat pels gendarmes, veient el seu cadàver els seus pares van negar que fos el seu fill, ja que el cadàver era d'un jove de més edat. Quant a la possibilitat que l'enterrament de Carbon-Blanc fos el cadàver de Popo Larrea, durant els registres, es van avançar als investigadors desconeguts, que van examinar la tomba i van saquejar els ossos.

35 anys després, encara que els militants d'Iparralde li han preguntat mil vegades: "Nun dona Popo? ", no ha aparegut cap veritat. La Fundació Euskal Memòria ha recordat l'efemèride d'avui en el Palau Euskalduna de Bilbao.