Macroprojecte de Valdegovía: danys laterals del consum de tomàquets durant tot l'any
- En 2019 els veïns i el Moviment per l'Alimentació Sostenible de la localitat van rebre per primera vegada la notícia del projecte macrohivernacle que volen construir en Valdegovía. Es tracta d'un projecte de producció de tomàquets en model intensiu i industrial en el polígon del consell de Tuesta, en Valdegovía. Encara estan en una primera fase, en el procés de sol·licitud de permisos, però moltes associacions i ciutadans ja s'han oposat al projecte. A Àlaba, per exemple, està treballant intensament en el Moviment per una Alimentació Sostenible, que ja existia en el passat. José Ramón Mauleón va ser a les Juntes Generals d'Àlaba a la fi de gener per a presentar els motius que els van portar a això.
“En aquests gegantescos hivernacles la intenció és produir tomàquet tot l'any: col·loquen la planta en un sac on afegeixen diferents substàncies. Per hidroponia, l'aigua amb nutrients s'aboca per gotes”, explica Mauleón. El que volen construir en Valdegovía és un model semblant als hivernacles que es coneixen a Almeria, però en grau més alt encara. “Aquí no coneixem res d'això, ni tan sols en tot l'Estat. Els moderns macrohivernacles d'avui s'utilitzen a Holanda, i un d'ells és el que es vol fer aquí: tenen més de deu metres d'altura i estan construïts amb cristall i alumini”.
Hispalus és l'empresa que està darrere del projecte, encara que per a això els propietaris han posat en marxa l'empresa Cultius Llaurava. Els supermercats Eroski proveeixen de tomàquet, i una de les principals raons és que és millor vendre “in situ” el produït que el portat de fora. “S'oposa a la sostenibilitat la producció d'hortalisses fora del seu temps, i més encara en aquesta escala: ja hem vist amb anterioritat els desastres ambientals que han provocat aquest tipus de macroprojectes agropecuaris”. En un principi es preveia que el projecte d'hivernacle ocuparia unes 20 hectàrees, però des de llavors s'han produït canvis, i en aquest moment no és clar la superfície que tindria. Des del moviment s'ha denunciat la falta de transparència en les actuacions.
Treball precarizado en base
L'altre argument que utilitzen els promotors del projecte per a defensar-lo és que suposarà noves oportunitats per a una regió en una situació laboral difícil. Però Mauleón creu que darrere d'aquest clam hi ha un parany: “Tots sabem qui i en quines condicions precàries treballen en els hivernacles d'Almeria. Nosaltres, a través de l'agricultura de model petit i familiar, volem impulsar el desenvolupament rural local i estem treballant per a això”.
Si volem evitar la posada en marxa d'aquesta mena de projectes en el nostre entorn, serà necessari replantejar totalment el nostre model de consum. “No es pot produir d'esquena a la naturalesa: no es pot estar tot l'any menjant tomàquets”. En aquest sentit, Mauleon ha denunciat la falta d'implicació de les institucions: “És sorprenent l'escàs interès de les institucions per l'agroecologia. Se'ls omple la boca de bones paraules, però en la pràctica és un model extremista amb tecnologia de gran escala i d'última generació”.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
