L'any passat vau crear el grup de treball Zirgari. Quines novetats heu tingut enguany?
Leire Bayon (M.T. ):Traiem els braçalets morats.
Maddi Zubillaga (M.Z. ):Els hem repartit en el Punt Morat de la festa dels Pirates, i hem donat un protocol i li ho hem explicat als qui els vestien. Així, hem aconseguit augmentar la nostra presència i ampliar els nostres aliats.
Abans de les festes, vau tenir alguna relació amb l'ajuntament per a respondre a les agressions?
C.M. :Ens reunim amb el Departament de Festes de l'Ajuntament, però no per a parlar del protocol. En cas d'agressió, es tracta de sol·licitar permisos per a suspendre l'activitat en el Boulevard durant la concentració. Nosaltres teníem clar que no volíem establir una col·laboració amb ells, perquè nosaltres som un moviment autogestionat, i el nostre objectiu és garantir la seguretat del lloc. En qualsevol cas, els vam dir que creiem que tenen molts recursos per a complir les seves responsabilitats correctament. Nosaltres no volem cooperar, però volem que l'Ajuntament assumeixi les seves responsabilitats.
Creiem que l'Ajuntament pot fer més amb els recursos que té. Nosaltres afrontem el Punt Morat de forma autogestionada. Ells, en canvi, tancaven a la nit el punt d'informació que havien instal·lat en la Bretxa. D'altra banda, volem deixar clar que tots els atacs que rebem no es van produir en la zona pirata, però que la majoria van ser denunciats en la zona pirata, ja que l'única alternativa que ofereix l'Ajuntament és acudir a l'Ertzaintza.
En quin moment i com van decidir suspendre el programa?
T.P. :La nit en la qual es van registrar més agressions va ser el dimarts, quan es van registrar més agressions. Aquesta nit vam tenir dues assistències i vam haver d'ajudar a dues dones a acudir a l'Ertzaintza i a l'hospital. Membres de Zirgia i un aliat del moviment feminista de Donostia van treballar en això, i en el Punt Morat ens quedem al voltant de tres persones recollint més denúncies. A més, després de tenir coneixement d'aquests dos últims atacs, el dimarts a la nit decidim fer una espècie d'acte i pugem a l'escenari per a denunciar i donar compte dels atacs. Llavors, des del mateix escenari, vam veure a diverses noies denunciant una agressió i en expulsar als nois de la zona van respondre de forma molt violenta.
C.M. : Aquella nit tot ens va desbordar i la situació ens va semblar insostenible.
Va ser fàcil prendre una decisió?
T.P. : Vam tenir molts dubtes, els que estàvem en el Punt Morat no el vèiem clar, però els que van fer el recorregut jurídic amb els quals van ser agredits tenien clar que no podia quedar així.
C.M. : A més, era vespra de festiu, i sabíem que la suspensió de la festa anava a suposar un perjudici econòmic per al moviment dels pirates. En qualsevol cas, parlem amb els responsables de la zona i a les poques hores van cridar a la Flamenka. El dimecres decidim per unanimitat suspendre la festa.
Van suspendre les festes i van cridar a l'auzolan.
T.P. :Per a mi va ser una sorpresa molt bonica la resposta dels pirates.
C.M. :Tanquem les txosnas de plàstic negre, vam fer pancartes, es va preparar el menjar en el gaztetxe Kijera, i a la nit, es va fer una cacerolada convocada pels indignats veïns. També els bars del carrer del Carbó van obtenir una resposta satisfactòria.
No obstant això, no van quedar satisfets amb la resposta de l'Ajuntament.
C.M. :No. El dimecres, nosaltres a les 13.00 hores, en una roda de premsa, i en l'informatiu del migdia, l'alcalde va afirmar que va haver-hi dues agressions i que les festes transcorrien dins de la normalitat. Després de passar tota la nit a l'hospital i en la comissaria, sentim una gran ràbia. Va ser dur veure que mentre nosaltres ho donàvem tot ell continuava amb la festa amb total normalitat.
Quan vas fer la cacerolada van sorgir moments de tensió.
T.P. : Sempre hem respectat aquesta festa que Gaztelubide celebra tots els anys. Tots els anys solem llevar la música del recinte festiu perquè la cantés el seu cor, però enguany estàvem molt enfadats. Era l'única manera que teníem d'obligar l'alcalde a reaccionar, ja que era allí. Les tensions van pujar i van baixar, i em va venir bé per a esplaiar-me.
Al final vau llegir els testimoniatges recollits en el Punt Morat. Quina va ser la resposta de la gent?
C.M. :En total va haver-hi moltes agressions i ens semblava important dir quines van ser les agressions perquè la gent pogués veure la crua situació. Mentre llegíem els testimoniatges, hi havia un gran silenci, la gent escoltava atentament els testimoniatges. A més, també esmentem les crides de bromes de les quadrilles que van rebre la denúncia en el telèfon i, en informar-los, la gent va començar a xiular.
En el comunicat que vau publicar després de les festes, vau denunciar tot el que havia de passar en el procés de denúncia.
C.M. :El procés va ser molt evocat. Rebem un testimoniatge d'alt impacte i vam veure que la dona que va sofrir l'agressió estava en estat de xoc. Li presentem les possibilitats que tenia entre tots. Intentem fer-li una rebuda amable i li vam dir que respectaríem la seva decisió. La dona, que s'havia negat a denunciar, va voler iniciar un procés de denúncia. Una vegada a l'hospital li van dir que no podien fer-li proves sense una denúncia judicial. L'acolliment va ser molt freda i no van tenir en compte el seu estat, li van tractar com si hagués trencat una mà. Després baixem a la comissaria pel nostre compte. La dona, d'acolliment, li va dir a través del micròfon i un cristall per a explicar-li el succeït. Després, a més, els ertzaines li van preguntar una vegada i una altra pel succeït, ho faran sempre, però semblava que esperaven que ho atropellessin. Va ser un procés molt llarg i fred.
Us heu reunit amb l'Ajuntament després de les festes?
C.M. :Ens vam tornar a reunir el dijous de festes amb Festes. Després de les regates hem quedat a punt de fer una reunió i hem decidit portar les nostres denúncies, peticions i opinions als llocs que els correspon.
Després de tot això, heu aconseguit treure temps per a cuidar-vos?
C.M. :Hem intentat cuidar-nos entre nosaltres, i ha estat bonic la força que hem creat tots junts. Malgrat la seva duresa individual, la penetració és brutal.
T.P. : Jo em vaig anar de vacances després de les festes, però no vaig aconseguir desconnectar-me. Ara tenim la intenció de compartir en el grup sentiments i vivències, creiem que ens farà bé.
Benito Lertxundi 60 urte iraun duen kantugintza uzten zuela jakinarazi du Durangoko azoka aitzin. 2023an Gernikan grabatu zuen kontzertu baten diskoarekin bururatuko du bere ibilbide handia bezain aberatsa. Bazuen urtea hartua zuela erabakia, ez da erraza izan horren berri... [+]
Hatortxu Rock jaialdiko 29. edizioa egingo da larunbatean Atarrabian. Sarrerak jada agortuta daude, baina txandak osatzeko laguntza behar da oraindik.