La Comissió demana a l'Estat espanyol que redueixi la despesa pública
- Brussel·les recorda a Madrid que té "alts indicadors de deute públic i atur". En conseqüència, encara que les normes fiscals més rígides es mantindran inactives, la Comissió Europea li ha encomanat un "ajust immediat" de la despesa pública. Els Estats membres de la Unió Europea hauran de dissenyar "acuradament" la política fiscal de 2023.
La Unió Europea ha anunciat "ajustos de despesa" per a 2023. Insta els Estats membres que segueixin una "política fiscal cautelar" per a "controlar el creixement de la despesa pública". Encara que tots els Estats membres estan exposats a una recessió econòmica, alguns d'ells afirmen a Brussel·les que la situació és "especialment greu". Adverteix que l'Estat espanyol té "desequilibris en relació amb el deute alt", "en un context d'alta desocupació".
El deute públic de l'Estat espanyol se situa entorn del 118% del Producte Interior Brut (PIB) i el dèficit que alimenta aquest endeutament va ser de 81.500 milions d'euros l'any passat, equivalent al 6,76% del Pib.de cara al futur, la UE considera "alts riscos" a mitjà termini, amb ràtios de deute superiors als de 2021. Les incerteses dels últims anys han influït també en altres Estats, per la qual cosa la Comissió Europea manté paralitzades les regulacions fiscals habituals de l'anomenat Pacte d'Estabilitat, almenys fins a 2024.
En fugida
La Unió Europea ha "suavitzat" les normes fiscals habituals des de l'aparició del COVID-19. Aquestes normes estableixen una barrera màxima de dèficit públic del 3% anual i l'entrada en vigor de plans de minimització del deute fins al 60%. No obstant això, han prorrogat la clàusula general de Fugida que deroga aquestes normes, la qual cosa semblava "excepcional" en l'època del COVID-19.
Darrere d'això hi ha, almenys, dues raons: que en la conjuntura econòmica actual cap Estat compliria els requisits i tractar de complir-los incrementaria la crisi del deute. D'altra banda, l'acceleració del procés armador de l'OTAN en el marc de la guerra d'Ucraïna ha fet que la majoria dels Estats membres de la UE estiguin destinant més partides a la indústria armamentística i als exèrcits. La suposada "generositat fiscal" de Brussel·les s'explica pel dèficit que exigeix el procés d'armat.
Límits en la despesa pública
No obstant això, la suspensió provisional de l'anomenat mecanisme estable d'ajust estableix límits concrets per a la despesa pública. La despesa en sanitat, educació, seguretat social o altres salaris indirectes és supervisat de prop per la Unió Europea. Permet un marge molt reduït per a aquesta matèria, mentre accepta majors nivells d'endeutament per a la inversió militar.
Punts febles a Madrid
Segons l'informe "Document de Recomanacions Fiscals", l'Estat espanyol forma part del grup de potències que continuen sofrint desequilibris, juntament amb altres sis Estats membres: Alemanya, França, Holanda, Portugal, Romania i Suècia. Brussel·les associa la vulnerabilitat a Madrid al gran " deute", en un context de forta desocupació que deixa un estret marge per a la política fiscal.la deute privat de l'Estat espanyol, per part seva, és ara major que abans de la crisi del COVID-19.
Xoc macroeconòmic
"Proposem mantenir la clàusula general de fugida l'any 2023 i desactivar-la l'any 2024", ha assenyalat Valdis Dombrovskis, vicepresident executiu del Departament d'Economia, en la compareixença d'aquest dilluns. La UE acaba d'anunciar el paquet de primavera del semestre europeu. En ella, ha qualificat la guerra d'Ucraïna com un "xoc macroeconòmic", entre altres coses perquè "té implicacions a llarg termini per a les necessitats de seguretat energètica de la UE".
Paolo Gentiloni, membre de la Comissió Econòmica Europea, afirma que es nota un "xoc greu" en diferents àmbits: "tant en els mercats d'energia com en els d'alimentació, en les cadenes de subministrament industrial, en la inflació del combustible i en l'afebliment de la confiança dels consumidors i inversors". Així mateix, l'italià ha defensat l'extensió de la clàusula general d'evasió perquè els Estats membres puguin reaccionar "com més aviat millor" a través dels limitats instruments fiscals disponibles. "Són temps molt impredictibles", conclou.
Els membres de la Comissió reconeixen que la situació és "delicada", per la qual cosa cada Estat ha de dissenyar "amb molta cura" la política fiscal de 2023.
Accelerada la crisi militar de 2022, la Comissió ha hagut de llegir les decreixents expectatives de creixement i les creixents expectatives d'inflació per a tot el bloc comunitari. En les previsions de primavera anunciades la setmana passada, Brussel·les va dir que l'increment del PIB es reduiria fins a un 2,7%, 1,6 punts menys que les previsions d'hivern. La inflació es va situar en el 6,1%, 2,6 punts per sobre de l'hivern.
Fonts de la UE asseguren que tots dos elements s'han tingut en compte a l'hora de determinar les prescripcions fiscals. A més, afirmen que es tracta d'un "increment de la despesa", ja que les mesures per a donar resposta a la crisi energètica han influït en la majoria dels Estats membres. Els mecanismes establerts per a pal·liar tant a les empreses com als consumidors vulnerables han tingut el seu cost, gairebé un 0,6% del PIB comunitari, segons dades de la Comissió. En tres estats, ja superen l'1% del PIB: Lituània, Hongria i Grècia.
La Comissió manté les baixes expectatives de creixement de 2022 "enmig de la gran incertesa i dels riscos descendents". No garanteix, a més, cap impuls fiscal general per a l'economia per a l'any 2023. Així, combinaran "l'augment de determinades inversions" amb "el control del creixement de la despesa corrent de primer ordre finançat per l'Estat"
.jpg)
